El lloc on tot es va viure de forma més intensa i dramàtica pot ser siga la plaça de Wenceslau, dedicada al patrò i rei de Bohèmia i és el centre neuràlgic de la Ciutat Nova.
Però tota aquella il·lusió es va evaporar quan el 20 d'agost uns dos-cents mil soldats i dos mil tre-cents tancs del Pacte de Varsòvia entraren al país. Van haver haver quasi un centenar de víctimes, però cal recordar a dos joves txecs Jan Palach i Jan Zajíc que es varen autoinmolar a la plaça per reclamar la llibertat d'expressió.Un senzill monument es rendeix homenatge en la plaça.
Aquells somnis truncats en agost de 1968 van ser cantats per Neruda de la següent manera: "Podran cortar las flores pero no detendran la primavera". I més primaveres han arribat com la de Pequín o la dels païssos àrabs.
Aquells somnis truncats en agost de 1968 van ser cantats per Neruda de la següent manera: "Podran cortar las flores pero no detendran la primavera". I més primaveres han arribat com la de Pequín o la dels païssos àrabs.
La plaça és més bé un boulevard que medeix 628 metres de llarg per 60 metres d'ample i està presidida per la imatge del rei Sant Wenceslau a cavall. Però l'edifici més imponent i dominant és el Museu Nacional Txec construit al segle XIX per a ser el que és, un museu.
Tota la plaça està flanquejada per edificis de principis del segle XX com el del Garnd Hotel Europa, però si vols allotjar-te en un cinc estreles a preu raonable fes-ho en el Ambassador Zlata Husa, encara que s'ha quedat anclat al temps ofereix molt bons serveis i el preu és excel·lent per a estar al centre de Praga.
No massa lluny està l'església de la Mare de Déu de les Neus un magnífic exemple del gòtic txec. Data de finals del segle XIV i té la bòbeda més alta de les esglésies de la ciutat.
S'accedeix a través d'un tranquil pati ajardinat que et fa desconnectar de la bulliciosa plaça de seguida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada