La plaça de Přemysl Otakar II en České Budějovice, de les més grans d'Europa

L'entrada d'avuí servirà per a començar una nova trilogia dedicada al lloc que durant segles ha sigut el centre de la vida de les ciutats, la plaça major. Durant aquest viatge que durarà tres setmanes intentaré donar a coneixer places majors realment boniques i que no són especialment visitades pel turisme massiu.
Hui viatgem a una ciutat txeca que frega els cent mil habitants i que s'anomena České Budějovice. El nom en txec segurament vos dirà poc però que estic segur de que el nom en alemany, Budweis vos diu alguna cosa més. Molt bé estem en la ciutat de la famosa cervesa!
Tot va començar en l'any 1265 quan el rei de Bohèmia Přemysl Otakar II funda la ciutat que aviat es va convertir en un fort baluard del poder reial en el sud de Bohèmia. Per aquest motiu el lloc més imponent de la ciutat, la plaça on es troba l'ajuntament i la catedral duu el nom d'aquest rei. Aquest quadrilater de 133 metres de costat és realment impressionant i està considerat com una de les places més grans del vell continent.

Les cases d'origen medieval tenen façanes renaixentistes i barroques degut a les remodelacions dutes a terme pels seus propietaris alemanys.

Al centre de la plaça es troba la font de Sanson, la més gran del pais.

Els edifici més destable de la plaça són l'ajuntament, projectat en estil barroc per l'arquitecte Martinelli.

I un poc fora de la plaça la catedral de Sant Nicolau d'esti barroc i la torre negra de 72 metres.

Es molt agradable passejar pel menut però impecable centre històric i trobar-se amb construccions com el medieval magatzem de la sal.

Just al costat trobaràs un monasteri dominic amb una església del segle XIV i un tranquil claustre.

El centre històric està delimitat per dos rierols, és a dir, realment és una illa, per la part sud es troba un agradable passeig i la Železná panna, torre de l'antiga muralla que de nom significa dama de ferro.

 Més que recomanable és allotjar-se enel Grandhotel Zvon, ubicat en un edifici del segle XVI en la mateixa plaça i a molt bon preu.

L'hotel budweiss té una bonica façana però no sabria dir-vos res més perque no hi em vaig hospedar

"El torico", l'origen de la ciutat de Terol

Segons conta una bonica llegenda Terol va ser fundada per uns homes que esperaven una senyal divina per a decidir el lloc on crear una ciutat. Aquesta senyal va arribar quan un bou va ser enlluernat per una estrela després de bramar. Llegenda o no el que és cert és que un bou és el símbol de la ciutat i apareix en l'escut de la ciutat i a més presideix la plaça principal coneguda com a plaça de Carlos Castel.

L'escultura del bou descansa sobre una desproporcionada columna que forma part d'una font del segle XIX, encara que en aquest lloc ha existit font des del segle XIV.
En la plaça podem trobar un dels millors exemples d'arquitectura modernista de la ciutat, la casa teixits "el torico" construida per l'arquitecte de tarraconí Pau Monguió. I coneguda amb aquest nom per que la planta baixa es dedicà durant molts anys a la venda de teixits. Hui en dia s'hi ubica una seu bancària i sols es conserva la façana de l'edifici original.

La plaça és el centre neuràlgic de la ciutat i un dia del mes de juliol uns joves li posen al "torico" un mocador roig inagurant-se d'aquesta forma les trepidants festes de l'àngel. Però la resta de l'any la plaça és un lloc deliciós per a gaudir del pas del temps i la gent.

Sempre recordaré la primera vegada que vaig sentir parlar del "torico". Jo tindria uns huit anys i  junt als meus pares i el meu germà feia el meu primer viatge. Un autobús de gent del poble es dirigia a passar un cap de setmana en Bronchales però de camí es visitaria Albarracín i Terol. Llavors el meu pare ens va dir que veurien al torico i el meu germà va preguntar si li deixarien a ell torejar-lo ja que com era un bou menut. Imagineu-vos la cara de sorpresa de mon pare. Mon pare va constestar-li que era un bou d'obra i no es podia torejar.

La sireneta de Copenhague, eixida d'un conte.

La sireneta de Copenhague està ubicada en el port de la ciutat junt al mar Bàltic. Aquesta escultura de 1,25 metres s'ha convertit en el símbol de la capital danesa, però això no l'ha lliurat dels numerosos actes vandàlics que ha hagut de suportar com són el recobriment de pintura, explosius i mutilacions. De fet el cap de l'escultura no és l'original que feu Erkensen fa més de 100 anys, és una còpia dels anys seixanta. Un braç també va ser mutilat però va ser recuperat als dos dies.

La sireneta és un homenatge a un dels contes més famosos de Christian Andersen que narra la història d'una sirena convertida en persona per amor a un home però que finalment no pogué acabar junt al seu enamorat.

http://dalcasser.wordpress.com/2014/04/02/hans-christian-andersen-un-mon-de-contes/

A pesar de ser l'escultura més famosa de la ciutat al meu parer no és la més bonica, a mi en va sorprendre més veure l'espectacular font de Gefion que es troba molt a prop de la sireneta. Aquesta font va ser un regal de la marca cervessera Carlsberg a la ciutat.

En ella podem veure la deessa Gefion llaurant amb els seus quatre fills convertits en bous. Segons una llegenda del segle IX un rei suec va oferir a Gefion tanta terra com poguera llaurar de nit i la veritat que en va ser molta perque es creà l'illa de Selàndia, on està Copenhague, i en Suècia desparegué la mateixa porció de terra amb similar forma creat-se el llac Mälaren.
Al costat de la font es troba l'esglesia neogòtica de Sant Albà del segle XIX, de ritus anglicà i misses en anglés que es va construir en l'època en la que el príncep de Gales Eduard es casava en la princesa de Dinamarca Alexandra.

En front de la sireneta i Gefion, a l'altra part del port s'inagurà al 2005 la nova Òpera de Copenhague, un edifici modern dissenyat per Hennig Larsen.

El Manneken Piss, l'habitant més famós de Brussel·les

Hui començaré una nova trilogia dedicada a xicotetes escultures que ha esdevingut amb el temps el més gran símbol d'una ciutat.
El Manneken Pis és una menuda peça de bronze de poc més de mig metre que forma part d'una font de la ciutat de Brussel·les. El seu nom, Manneken Pis, significa xicotet home pixant en flamenc, un dialecte de l'holandés.

La font està situada molt prop de l'espectacular Grand Place i encara que no ho parega té una gran historia als seus peus. L'origen de aquesta peculiar representació per a una font té varies llegendes, que si un xiquet es va perdre i després va ser trobat mentre orinava, que si un xiquet apaga la metxa d'una bomba de l'enemic mentre pixava. Hi ha constància d'una escultura de pedra al segle XV, que després de ser robada es substituiria per altra de bronze en estil rococó al segle XVIII. En 1960 va ser furtada i posteriorment substituida per l'actual.
La peça anterior a 1960 finalment va ser recuperada i hui en dia es custodia al museu de la ciutat de Brussel·les situat a Grand Place. Recomane visitar-lo però abans gaudir d'un gaufre/wafel de xocolate i fruites que fan en la pastisseria d'en front de la font.

L'edifici neogòtic on s'ubica és conegut com la casa del rei i és una reconstrucció de finals del segle XIX de l'antic edifici. En ell es poden visitar varies coleccions d'art que pertanyen a la ciutat, però el més conegut siga el fons d'armari que té aquest xicotet representant de Brussel·les puix en determinats dies de l'any es vist amb algun dels seus diminuts vestits.
http://www.museedelavilledebruxelles.be/fr/accueil/
El vestuari que més em cridà l'atenció va ser el de muixeranguer, que va servir per promocionar la candidatura de la processó de la Mare de Deu d'Algemesí a patrimoni de la humanitat.

Però aquest xiquet de Brussel·les té una amigueta des de 1987 coneguda amb el nom de Jeanneke Pis. Va ser un regal de Denis Adrien Devouvrie al seu benvolgut barri.

http://www.jeannekepisofficial.com/index.html