Binissalem, cor de pedra i sang de vi

Així és Binissalem un poble mallorquí de cases de pedra i on el vi és la quintaessència. Està situat als peus de la serra de Tramontana en un entorn que és realment un  trocet de paradís entre paissatges de muntanya i vinyes.
De les muntanyes s'extrau la molt apreciada pedra de Binissalem que ha servit per a construir les cases que defineixen l'entramat de carrers del centre històric.

Vaig viure cinc messos al poble i no vaig poder aconseguir coneixer bé el seu centre, sempre acabava perdut durant uns moments  per aquest pseudolaberint de façanes de pedra i finestes d'estil mallorquí fins que un pou o casalot conegut em retornava el sentit de l'orientació.


















Els conjunts més harmoniosos els trobem a la plaça de l'església i al passeig d'es born que naix a la mateixa plaça.
 La plaça és un espai rectangular gran amb un jardí central, amb monuments que honren al picapedrer i els vermadors i per suposat l'església parroquial, un dels temples barrocs més bonics de Mallorca.

Visitar l'interior és més que una recomanació perquè és un petit museu però resulta imprescindible fixar-se en el seu campanar construit en dues èpoques i que és únic a l'illa.

El passeig des born és un carrer ample amb arbres dominat per enormes casals de pedra ideal per a prendre el sol i el vi algun dissabte de matí d'hivern després de fer la compra.

Hi ha una gran quantitat de cases pairals que ací anamonen casals, la major part d'època barroca. El més interessant de tots és Ca'n Gelabert del segle XVII que ha estat habilitat com a casa de la cultura. En aquest lloc vaig decidir el meu futur,vaig posar unes xifres en un ordre determinat i aquestes decidiren on acabaria treballant els pròxims huit o més, anys.




La pedra és realment molt important per als binissalemers, tant que celebren la fira de sa pedra de Binissalem a finals de maig, però cal parlar també del líquid que ací s'elabora i que està regonegut amb una denominació d'origen, la DO de Binissalem, l'única per a vi que hi ha a les Illes Balears. És una sort poder passejar-te i guiat per l'olor a fermentació anar trobant cases o cellers, tu sols ha de dur una marraixa per a omplir-la de vi.
En setembre es celebren les festes des vermar, amb multitud d'actes com la festiva calvacada o l'ofrena del primer most que acaben de xafar uns joves vermadors, a la patrona la mare de Deu de Robines. Aquest dies es pot degustar els típics fideus des vermar, que semblen més uns espaguetis i van cuinats amb carn d'ovella, vi i són una mica picants.
I des del poble ixen moltes rutes de senderisme, recorde una que després de passar per ca n'Arabí,on estan les piscines s'arriba no sé com a sa panada una muntanyeta amb un mirador que té forma d'aquesta pasta mallorquina farcida de carn d'origen àrab o jueu.
I per conpletar la visita si eres molt amant de la literatura catalana contemporànea pots visitar la casa-museu de Lloenç Villalonga. És un casal del segle XVII i el lloc on segons paraules del propi autor va ser el lloc on va començar a concebre la seua principal novela Bearn.
http://www.fundaciocasamuseu.cat/cases/index.php?i=ca&s=lv&ss=historia

PD: Si les vivències d'una persona es pugueren escriure com s'escriu en un quadern de l'escola, jo a Binissalem vaig arribar a aprendre a viure i molt, després d' hores de reflexió i malson. Les pàgines plenes de tatxons i esborradures valen més que quedar-se en blanc.  Gràcies a  tots els meus companys d'escola de la vida d'aquella època com Maricarmen, Rafel, Marta, Sergio, Andrés, Edit, Teresa, Rosa, Bea, les Maria José, Dolors i un llarg etc.

Ljubljana, eslava, austriaca i mediterrànea

Ljubljana podria ser una ciutat de nom impronunciable si les "j" no es pronunciaren com a "i",  a pesar d'això el nom resulta extrany i difícil per a un parlant de llengua llatina pero ací encara que estan a molt pocs quilòmetres del mare nostrum es parla eslovè, una de les llengüens eslaves del sur.

L'eslovè és una llengua diferent al serbocroat que es parla en la resta de la república ex-iugoslava i la seua gent en certa mesura també ho és per això ací la guerra sols durà tres dies i el camí cap a la unioeuropeització ha sigut ràpidissim. En 1991 independència de Iugoslàvia, en 2004 estat membre de la Unió europea, de l'euro en 2007 i actualment en una brutal crisi com tots els socis comunitaris del sud.

Ljubljana és la capital d'Eslovènia, país que amb una discreta eixida a la Mediterrània i una cuina molt italiana però de llengua eslava i les ciutats interiors amb un marcat aspecte austriac herència del periode que va pertanyer a l'imperi dels Augsburg.

Passejar per Ljubljana és com passetjar per Saltzburg, Linz o Graz, sols que els ròtuls dels carrers no estan en alemany estan en eslovè, cosa que dificulta l'orientació encara més. La ciutat és menuda pero molt coqueta a pesar de no poseir monuments espectaculars.

Destaca el seu estret i llarg mercat que discorre paral·lel al riu Ljubljanica i que va ser projectat per l'arquitecte amb més renom del país, Jože Plečnik. A l'interior parades de fruites, verdures i peixos mediterranis i a l'exterior un extens mercat de roba, trastos i el pont del drag, figura que simbolitza la ciutat. Segons la llegenda va ser Jasó qui el va matar en un llac pròxim quan tornava de la Còlquida a través del mar Negre, després el Danubi, seguit del Sava i per fi el Ljubljanica.

Entrada al Mercat

Però si hi ha un pont realment original i autèntic en la ciutat és l'anomenat Tromostovje o pont triple que va ser triplicat pel gran arquitecte a l'afegir a l'original dos ponts laterals. Aquest pont uneix el centre històric de la ciutat amb l'església dels franciscans una de les joies barroques de la ciutat.

 

El centre històric és un entramat de carrers amb cases històriques i edificis molt bonics com són la catedral de Sant Nicolau i l'Ajuntament. La catedral d'aspecte exterior sencill té un interior barroc exuberant.

 

La ciutat està dominada per un castell d'origen medieval pero reconstruit als segles XVI i XVIII. El castell s'articula entorn a una gran plaça d'armes i a l'interior es conserven diverses construccions com l'església medieval de Sant Jordi.

 

 Les vistes de la ciutat des d'ací són espectaculars i per a disfrutar-les cal pujar o bé a través de diverses sendes o còmodament amb funicular.

Després de baixar cal anar al barri de o poble medieval de Mirje on encara es poden veure les pedres de la muralla de la ciutat romana d'Emona que August manà col·locar fa just 1999 anys.

 Al barri medieval de Mirje trobaràs cases baixes amb hort i interessants tabernes on menjar i entrar en calor amb un vi calent amb espècies.

 

Si estàs molt cansat i amodorrat pel vi i no tens forces per a massa coses el millor és fer un minicreuer en vaixell pel riu Ljubljanaica. Però ves amb compte que si t'adorms et podries despestar en Budapest, Viena o en el mar Negre.

Kraków, la joia del regne de Polònia

Cracòvia és una de les ciutats més boniques d'Europa i per això el seu centre històric va ser el primer en ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1978. 
La ciutat poseeix una gran quatitat d'esglésies, convents, palaus i fortificacions que és impossible visitar en un dia així que per a aquells viatgers que sols dediquen unes hores al casc antic de la ciutat cal que es centren en dos punts, la plaça major del mercat i la ciutadella de Wawel.

La plaça major del mercat és sens dubte una de les places més impressionants del continent europeu per les seues dimensions i per les seues edificacions. La plaça és quasi quadrada pero es quasi impossible adonar-se'n per que alguns edificis del centre impedeixen veure-la amb la seua totalitat.







Aquesta plaçadelimitada per interessants edificis però el que més destaca és l'església de Santa Maria construida entre els segles XIV i XVIII.

La façana principal que presideix la plaça està flanquejada per dues torres-campanar de diferent altura. La torre més alta coneguda per Torre Heinal emet una inacabada melodia cada quart d'hora en memòria del vigilant que va ser travessat per una fletxa de l'exèrcit mongol quan intentava avisar del perill allà pel segle XIII. Aquesta mutilada melodia no ha deixat de sentir-se en set-cents anys.
















La visita del edifici ressulta complicada perque la basílica està oberta al culte i sols en hores molt determinades fan visites guiades.

A l'interior es troben tres naus gòtiques, la del mig és altíssima i estreta de sostre blau estelat que destaca sobre el roig de les rajoles dels murs.









Al centre de la plaça trobem tres interessants construcccionscom són la Torre de l'Ajuntament, l'església romànica de Sant Wojciech i el mercat de panys.

El mercat de panys un vell edifici renaixentista convertit en museu en la planta noble i en botigues de souvenirs al seu soterrani.

L'altre lloc monumental de la ciutat és la muntanyeta de Wawel on estigué la cort reial de Polònia des de l'any 1038 fins al seua trasllat a Varsòvia en l'any 1596. De camí apareixen interessants edificis com les esglèsies de Sant Andreu, la de Sant Pere i Sant Pau i el convent franciscà amb un interessant claustre.

Església de Sant Pere i Sant Pau

Convent franciscà

Sant Andreu

 Molt a prop del Vístula i pujant una xicoteta costera s'arriba a la seu reial de Wawel on destaquen els edificis de la catedral i l'impressionant castell reial.

El Castell Reial és una de les residències renaixentistes més boniques del món i va ser construida per arquitectes italians. El seu pati central sembla que haja sigut traslladat de la Toscana fins ací.

Moltes coses queden encara per fer en Cracòvia, però jo recomane passejar pels seus carrers i descobrir restes de les fortificacions i muralles medievals com són la barbacana o la Porta de Florian.

Molt prop d'aquesta porta està el museu Czartoryski on pots contemplar "Dama amb un ermini" del mestre Leonardo da Vinci.

Per recuperar forces res millor que disfrutar d'un bon dinar amb polievka (sopa), carns i embotits a la brasa i la cervesa polaca a preus molt adsequibles.