En la'entrada de hui estarem en una de les ciutats més interessants de Sardenya i que s'anomena Esglésies, Va ser un important cenre miner en època romana, Durant el període de dominació dels pisans era la segona ciutat mésimportant de l'illa. Va romandre baix el poder de la Corona d'Aragó on va prosperar al ser ciutat reial. El nostre recorregut comença en un tram de l'antiga muralla pisana construïda al segle XIII.
Entrarem dins del centre històricc de la ciutat per a descobrir la seua catedral, però abans farem una ullada al palau episcopal, una construcció del segle XVIII d'estil barroc sard un poc sobri però elegant. Està comunicant amb la catedral amb una galeria.
La catedral d'Eslésies està dedicada a Santa Clara d'Assís. Es va construir a la fi del segle XIII encara que ha eta ampliada i renovada en vàries ocasions. Destaca la seua peculiar façana de pedra sedimentària acompanyada d'un imponent campanar.
L'ajuntament o palazzo comunale està també en la mateixa plaça, lúnica del centre històric on es troben la catedraal i el palau episcopal. Es va aixecar entre els anys 1871 i 1872 i és obra de l'enginyer Antonia Cao Pinna.
I molt prp està l'església de Sant Fancesc, la més interessant de la ciutat. D'estil gòtic català, de les millors conservades de tota l'illa de Sardenya. Els franciscans arribaren al segle XIII a Esglésies però aquesta església és del segle XIV amb una senclla façana i sostre a dos aigües.
A l'interior podem trobar un temple de nau única on els imponents arcs de diagragma, molt comuns en l'arquitectura catalan medieval, cren un espai ampli i de reflexió. Els arcs de diafragma es situen de forma transversal a la nau i arranquen de la mateies parets laterals sense la necessitat d'utilitzar cares columnes i capitells. A més sostenen una coberta de fusta a dos aigües que resulta més econòmica que les de rajola o pedra.
Arcs de diafragma trobarem també al Santuari de Santa Maria de Gràcia, dos d'esil ojival i un altre de mig punt i sostrea dos aigües d'entramat de fusta. Es creu que el solar que ocupa aquesta esglçesia va ser un temple dedicat al deu Saturn.
Passejarem entre bonics i estrets carrers de típiques cases de poble mediterrani que ens transportaran a l'era medieval quan ací es parlava català i aixií va ser fins al segle XVIII quan el castellà i després el sard i l'italià l'anaren substituint.
I arrivarem finas a la placeta d'Alfonso Lamarmora on podrem gaudir d'una històrica font dedicada a la deesa sarda Su Maimoni, a la que la gent imlorava amb antiquíssims rituals per a demanar pluja en temps de sequera. També està ací el palau Lamarmora amb segles d'història hui bar i hotel.
I abans de deixar la ciutat travessant les muralles pisanes, visitarem l'església de la puríssima o del col·legi que rep aquest nom per que és l'església d'un antic col·legi fundat per jesuïtes que està dedicat a la Immaculada concepcií. L'altar major barroc és una meravella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada