Simon's Town la ciutat sud-africana dels pingüins del cap.

 La sisena parada per a visitar animals i última en continent africà ens porta a la part més meridional del continent, a la península del Cap de Bonaesperança. Allí ens passejarem per l'agradable i bonic poble de Simon's Town i Boulders beach, platja on els únics banyistes permesos són els pingüins del cap, que l'habiten des de fa quaranta anys.

Aquestos ocells de grandària mitjana dins la família dels pingüins són els únics que viuen en la costa africana i van ser els primers que va veure un europeu a la fi del segle XV quan Vasco de Gama intentava arribar a les Índies rodejant el continent africà. En la platja de Boulders s'estenen varies passarel·les de fusta per a que els turistes puguen omplir la memòoria del mòbil de fotos, però està totalment prohibit baixar a la sorra i molestar aquestos pingüins.

Molt prop hi ha un mercat d'artesania i botigues de souvenirs i a menys d'un quilòmetre en direcció la ciutat està un dels monuments més antics de la zona, la toorre de guaita coneguda ací com a Martello Tower, construïda pels anglesos a la fi del segle XVIII just després d'arrebatar la Colònia del Cap de Bona Esperança als holandesos. Hui es troba dins del recinte de la Base Naval, De seguida entratem en l'artèria principal d'aquest poble costaner i base naval és el carrer Sant Jordi i just a cada costat d'questa correter trobem una església, a l'esquerra la catòlica de Sant Simó i Sant Judes i a la dreta l'església holandesa reformada construïda en 1856.

Seguint aquest carrer quedarem sorpresos per la gran quantitat d'edificis victorians que hi trobarem, el més interessant el British Hotel, un edeifici de 1798 convertit en hotel trenta-dos anys més tard, En 1971 es va cremar i vint anys més tard va ser restaurat.

Davant del British Hotel trobem restaurants amb terrassa que dóna a la mar i on podem menjar peix d'aquesta zona de l'atlàntic i també les carns més exòtiques d'origen nacional com la zebra el búfal amb vistes a una xicoteta badia d'aigües cristal·lines,

I si continuem per la carretera continuarem veient edificis victorians fins arribar al Museu Naval Sud-africà, el Museu de la Ciutat i l'església anglicana de Sant Francesc d'Asís, un temple amb més de dos-cents anys d'història.

Parc Nacional del Chobe, el més antic de Bostwana.

Seguim visitant llocs on els animals són protagonistes i hui se n'anem de safari a Botswana, a la ciutat de Kasane on recorrerem part de la sabana propera al riu Cuando per a conéixer de ben aprop i fer otos de quatre animals que formen part dels cnc grans. El selecte grup dels cinc grans rep aquest nom no sols per la seua grandària, també per la seua dificultat a l'hora de caçar-los. El meu grup de safari anava sols d'observador així que afortunadament cap dels grans va haver de morir,

El safari comença molt matí, des de l''hotel en les catarates Vicòria de Zimbabwe t'arrepleguen i et traslladen per una carretera recta amb sols arbes a cada costa direcció el pas fronterer entre Zimbabwe i Botswana, Vàrem tindre la sort de divisar una solitària hiena pel camí, el conductor va parar per a que poguèrem fer foto des del cotxe, l'objectiu és que el safarista s'en vaja amb el telèfon o camera carregats de fotos.

Després de superar els tràmits duaners primer amb la policia de Zimbabwe i uns metres més enllà amb la policia de Botswana una espècie de cotxe de golf amb moltes places t'espera. La primeraa sensació és de por puix el otxe està massa descobert per a evitar l'atac d'un lleó famolenc.

Afortunadament els lleons ja han menjat i en el cotxe destapat a banda del conductor van dos hòmens amb rifle en mà. El primer dels gran cinc no triga molt en aparéixer. Una manada de lleones pren l'ombra en un dia de sol de l'hivern austral. 

L'aliment preferit dels lleons no està massa lluny, una manada d'antílops es troba pasturant en les fangoses vores del riu Cuando que està apunt de soltar les seues aigües al Zambeze que en pocs quilòmetrs formarà les impressionants catarates Victòria.

Un cocodril com fa tot rèptil de sang gelada, pren el sol a la vora del riu per a assolir una temperatura corporal adequada. Aquest safari es totalment terrestre, per  tant veurem pocs cocodrils. També en fan de fluvials en barca que permet gaudir de la fauna aquàtica.

No massa lluny trobem una jirafa que està emparentada ambs els cèrvids com els antílops, però aquesta pot arribar a les fulles altes dels arbres gràcies al seu coll telesfèric. És l'animal terrestre més alt del nostre planeta podent superar els cinc metres, de fet el seu nom prové d'un mot àrab que siginifica alta.

Les aus rapinyaires també habiten aquest espai, però el seu protagonisme quedà totalment camuflat per la presència dels gran cinc. Nosaltres vàrem poder fotgrafiar una xicoteta àguila o falcó dalt d'un arbre, gràcies a que el conductor té l'ordre de parar cada vegada que algun safarista ho demane per que haja divisat un animalet. 

A meitat del matí, en una clar de la sabana els cotxes dels safaristes s'aturen per a prendre forces és el moment del café i refresc abans de continuar la marxa. Ens queda encara molt, sols hen vist dels cinc grans, el lleó,

El segon dels gran cinc que vàrem poder veure va ser l'elefant africà de sabana, l'animal més terrestre més pesat. Una família d'elefants s'aseava i es refrescava en el fangós terreny vora riu. Es va crear una situació tensa per que el cotxe d'altres safaristes quedà encallat en la sorra de la platgeta del riu i hagueren de baixar, els elefants pidiendo posar-se agressius per que portaven una cria. Afortunadament no va passar res, al contrario que al nostre emèrit, peròi els homes de l'escopeta estuvieren en guàrdia en tot moment no la feren servir.

Un hipopòtam vàrem veure com feia una plàcida migdiada sota un arbre. Aquest animal tot i que és el tercer mamífer terrestre més pesat del món després del l'elefant i el rinoceront, no forma part del grup dels gran cinc. Molt de temps el passa a l'aigua i es possible veure'l al safari fluvial.

I el safari s'acaba sense veure, ni el rinoceront ni el lleopard del grans cinc, en el safari fluvial  de la vesprada podrem veure el búfal, així almenys podré dir que he vist a més de la meitat dels gran cinc en el seu entorn natural,

La catedral de Barcelona i el seu entorn, l'essència del barri gòtic.

 La tercera entrada dedicada a animals ens porta al barri gòtic de Barcelona, per a conèixer amb profunditat la seua catedral i certs animals que l'habiten i el seu meravellós entorn gòtic en essència amb certes remodelacions neogòtiques i historicistes. De fet la seua imponent façana principal es va acabar en 1913 gràcies a les donacions de l'industrial Manuel Girona i Agrafel. Les dues torres d'agulla i l'mpressionent cimborri acabat en agulla també són en realittat neogòtics, però almenys es seguiren els plànols del segle XV.

A l'esquerra de la catedral enla placeta de la seu s'aixeca la Pia Almoina, un edifici del segle XV que ocupa un solar on vivien canonges de l'ordre de Sant Agustí. Per aquest motiu també rep el nom de casa de la Canonja. Hui en dia és el museu diocesà de Barcelona. A la part dreta de la placeta està la casa de l'ardiaca que era el principal diaca de la catedral. Però el més soprenent és que aquet palau renaixentista aprofita dues torre de la muralla romana. També és possible veure un arc de l'antic aqüeducte romà.

Abans d'entrar a la catedral li farem la volta iniciant el recorregut pel carrer de Santa Llúcia i girarem pel carrer del Bisbe on està la capella  dedicada a la santa siciliana que està adosada a la catedral i encara que té entrada pròpia des del carrer, normalment s'ha accedeix des del claustre. Es va contruir al segle XII encara que és d'estil romànic. Davant està el palau episcopal

Més endavan sarriba a una xicoteta plaça formada per la façana lateral de l'església se Sant Sever, del segle XVIII que té adosat el monument als herois barcelonins que lluitaren contra Napoleó. És obra dels escultors Josep Llimona, Vicenç Navarro i Pere Benavent.

Però l'element arquitectònic més fotgrafiat del carrer del bisbe és el pont del bisbe que encara que ens trasllade a l'era medieval veneciana es tracta d'un passatge que no té ni cent anys. Comunica el palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges. El crani travessat per una daga genera multitud de llegendes, una d'elles diu que si algú aconsegueix llevar la daga, llavors tots el edificis de la ciutat seran assolats.

Agafarem el carrer de la Pietat que continua rodejant el claustre de la catedral i l'absis fins arribar al palau del Lloctinent. Es tracta d'un imonent palau renaixentisa del segle XVI destinat a ser la residència del representat del rei en Catalunya, que mai va ser habitat per aquesta figura.

A l'interior descobritem un agradable pati de dues plantes amb columnes i les parets pintades de groc. Al centre trobem una bucòlica font. Una escala monumental comunica el pati amb les plantes superiors. L'edifici hui arxiu de la Corona d'Aragó va ser seu de la Inquisició.

I pel carrer dels Comtes s'arriba de nou a la placeta de la seu on entrarem a la catedral per a gaudir de l'impressionant espai de tres naus gòtiques de quaranta metres d'amplària i quasi cent de llargària. L'alçada de la nau central és de vint-i-huit metres.

Les clau de volta a l'igual que les del temple de Santa Maria del Mar que ja visitaren fa uns anys són realment sorprenents per la seua policromia. Totes conten alguna història com aquesta de la verge de la Misericòrdia acollint al papa, bisbes i canoges sota el seu mant protector.

El presbiteri quasi a la fi de la nau central està totalment obert, sense cap altar major que el presideisca, sols té una creu penjada del sostre sostinguda per àngels ja que aquest temple està dedicat a l'exaltació de la Santa Creu des de la fi del segle VI. 

El cadirat del cor és altra de les joies de la catedral realitzat entre els segles XIV i XV. Els colorits respatllers són del segle XVI i els dos pinacles de cada cadira, que podrien semblar neogòtics, s'acabaren en 1499.

Sota la nau central podem trobar una interessant cripta on es custodien les restes de la màrtir patrona de Barcelona junt a la Mare de Déu de la Mecé, Sana Eulària. Tant sarcòfag com cripta daten del segle XIV. 

De les naus de la caedral passarem al claustre construït entre els segles XIV i XV en estil gòtic. Però les verdaderes protagonstes del claustre són les tretze oques que aci viuen i que representen els tretze martiris que va patir la jove Eulària de tretze anys abans de morir per no renunciar a la fe cristiana.

I una curiosa tradició es porta a terme en la font del claustre cada any el dia del Corpus i és la de l'ou com balla. Es tracta de posar un ou en el brollador d'aigua de la fnt, mantenint-se aquest en suspensió per la força de l'aigua. 

I acabarem la visita de hui pujant a les terrasses de la catedral i gaudir de les meravelloses vistes de la ciutat de Barcelona des del barri gòic ins a Montjuïc i la mar i gaudir també de les torres i cimborri d'aquesta meravellosa catedral, un dels millors exemples del gòtic català.