La tercera entrada dedicada a animals ens porta al barri gòtic de Barcelona, per a conèixer amb profunditat la seua catedral i certs animals que l'habiten i el seu meravellós entorn gòtic en essència amb certes remodelacions neogòtiques i historicistes. De fet la seua imponent façana principal es va acabar en 1913 gràcies a les donacions de l'industrial Manuel Girona i Agrafel. Les dues torres d'agulla i l'mpressionent cimborri acabat en agulla també són en realittat neogòtics, però almenys es seguiren els plànols del segle XV.

A l'esquerra de la catedral enla placeta de la seu s'aixeca la Pia Almoina, un edifici del segle XV que ocupa un solar on vivien canonges de l'ordre de Sant Agustí. Per aquest motiu també rep el nom de casa de la Canonja. Hui en dia és el museu diocesà de Barcelona. A la part dreta de la placeta està la casa de l'ardiaca que era el principal diaca de la catedral. Però el més soprenent és que aquet palau renaixentista aprofita dues torre de la muralla romana. També és possible veure un arc de l'antic aqüeducte romà.
Abans d'entrar a la catedral li farem la volta iniciant el recorregut pel carrer de Santa Llúcia i girarem pel carrer del Bisbe on està la capella dedicada a la santa siciliana que està adosada a la catedral i encara que té entrada pròpia des del carrer, normalment s'ha accedeix des del claustre. Es va contruir al segle XII encara que és d'estil romànic. Davant està el palau episcopal
Més endavan sarriba a una xicoteta plaça formada per la façana lateral de l'església se Sant Sever, del segle XVIII que té adosat el monument als herois barcelonins que lluitaren contra Napoleó. És obra dels escultors Josep Llimona, Vicenç Navarro i Pere Benavent.
Però l'element arquitectònic més fotgrafiat del carrer del bisbe és el pont del bisbe que encara que ens trasllade a l'era medieval veneciana es tracta d'un passatge que no té ni cent anys. Comunica el palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges. El crani travessat per una daga genera multitud de llegendes, una d'elles diu que si algú aconsegueix llevar la daga, llavors tots el edificis de la ciutat seran assolats.
Agafarem el carrer de la Pietat que continua rodejant el claustre de la catedral i l'absis fins arribar al palau del Lloctinent. Es tracta d'un imonent palau renaixentisa del segle XVI destinat a ser la residència del representat del rei en Catalunya, que mai va ser habitat per aquesta figura.
A l'interior descobritem un agradable pati de dues plantes amb columnes i les parets pintades de groc. Al centre trobem una bucòlica font. Una escala monumental comunica el pati amb les plantes superiors. L'edifici hui arxiu de la Corona d'Aragó va ser seu de la Inquisició.
I pel carrer dels Comtes s'arriba de nou a la placeta de la seu on entrarem a la catedral per a gaudir de l'impressionant espai de tres naus gòtiques de quaranta metres d'amplària i quasi cent de llargària. L'alçada de la nau central és de vint-i-huit metres.
Les clau de volta a l'igual que les del temple de Santa Maria del Mar que ja visitaren fa uns anys són realment sorprenents per la seua policromia. Totes conten alguna història com aquesta de la verge de la Misericòrdia acollint al papa, bisbes i canoges sota el seu mant protector.
El presbiteri quasi a la fi de la nau central està totalment obert, sense cap altar major que el presideisca, sols té una creu penjada del sostre sostinguda per àngels ja que aquest temple està dedicat a l'exaltació de la Santa Creu des de la fi del segle VI.
El cadirat del cor és altra de les joies de la catedral realitzat entre els segles XIV i XV. Els colorits respatllers són del segle XVI i els dos pinacles de cada cadira, que podrien semblar neogòtics, s'acabaren en 1499.
Sota la nau central podem trobar una interessant cripta on es custodien les restes de la màrtir patrona de Barcelona junt a la Mare de Déu de la Mecé, Sana Eulària. Tant sarcòfag com cripta daten del segle XIV.
De les naus de la caedral passarem al claustre construït entre els segles XIV i XV en estil gòtic. Però les verdaderes protagonstes del claustre són les tretze oques que aci viuen i que representen els tretze martiris que va patir la jove Eulària de tretze anys abans de morir per no renunciar a la fe cristiana.
I una curiosa tradició es porta a terme en la font del claustre cada any el dia del Corpus i és la de l'ou com balla. Es tracta de posar un ou en el brollador d'aigua de la fnt, mantenint-se aquest en suspensió per la força de l'aigua.
I acabarem la visita de hui pujant a les terrasses de la catedral i gaudir de les meravelloses vistes de la ciutat de Barcelona des del barri gòic ins a Montjuïc i la mar i gaudir també de les torres i cimborri d'aquesta meravellosa catedral, un dels millors exemples del gòtic català.