Anem a tancar el nostre recorregut per passatges comercials històrics molt prop de casa nostra, en la ciutat d'Albacete que al ser la més habitada de Castella la Manxa rep el sobrenom de "el Manhattan de la Manxa". D'un passat no massa gloriós i un patrimoni històric i monumental no massa a ric, va aconseguir ser capital d'una nova província creada a partir de terres conquenses, manxegues i murcianes en el segle XIX. L'excel·lent comunicació amb Madrid i els ports d'Alacant i València l'han catapultat a ser la metròpoli de la Manxa amb més de cent setanta mil habitants, amb el doble de població que la segona ciutat de la regió Guadalajara i la pròpia capital, Toledo.
Començarem el nostre recorregut en una de les biblioteques més originals del món, la del Dipòsit del Sol, situada en una de les zones més altes de la ciutat. La seua originalitat es deu a que està ubicada en un elegantíssim dipòsit d'aigua potable de la dècada dels vint del segle passat.
La següent parada està a cinc minuts caminant cap al centre històric peatonal. Es tracta de l'església de la Puríssima Concepció. De ermita de segle XVIII passà a ser parròquia a finals del segle XIX i durant la guerra civil ací s'establiren les brigades internacionals.
D'un exterior ni massa vistós ni massa històric passem a visitar el seu interior que destaca sobretot per l'altar major d'estil xurrigueresc que prové del desaparegut convent de les Justinianes de la Concepció fundal a la segona meitat del segle XVI.
Caminarem per l'agradable carrer major ple de bars i locals per a gaudir d'un bon tardeo fins a arribar a la joia més preciada del centre històric d'Albacete, el passatge Lodares, una galeria comercial i i residencial de principis del segle XX. D'estil modernista amb elemnts decoratius neobarrocs i renaixentistes és sense cap mena de dubte un dels passatges comercials més bonics del país.
Travesant el passatge Lodares des del carrer Major fins al carrer Tinte arribarem fins a la Posada del Rosario, un edifici senyorial típicament manxec articulat entorn a un pati construït al segle XVI. Va ser posada des del segle XVII fins a la meitat del segle passat i després de caure en desús i deteriorar-se va ser rehabilitat en 1994 i se li va afegir una històrica porta barroca d'un desaparegut palau.
Caminarem fins al carrer Feria, un dels més importants del centre de la ciutat per a visitar la Casa Perona. Aquest edifici construït al segle XVIII en estil rococó i renovat en estil neoclàssic va servir d'allotjament a José Bonaparte en 1812 i a Isabel II en 1862 en el seu camí a València. Hui en dia és la subseu del govern autonòmic.
I del carrer Feria s'arriva al la plaça Major en es troba la catedral de Sant Joan Baptiste. De l'original temple mudéjar del segle XIII no queda res, la transformació gòtica va ser un desastre perque els pilars de pedra degastats no podien soportar les voltes. Hagué d'intervenir Diego de Siloé, el mestre de la catedral de Granada per a canviar els pilars per grans columnes que hui encara podem veure.
De l'interior cal destacar les espectaculars pintures murals de Casimiro Escribà amb escenes bíbliques i un bonic retaule renaixentista ubicat en una de les naus lateral on es custodia la imatge de la patrona de la ciutat "La Virgen de los Llanos".
Deixarem per a altra ocasió la visita del "Museo de la Cuchilleria " i l'antic ajuntament, actualment Museu Municipal per a passejar pel carrer Marqués de Molins i Tesifonte Gallego dels més comercials de la ciutat per a seure a descansar a la cafeteria del Casino Primitivo un edifici modernista seu del primer casino que es va inaugurar a la ciutat en 1851.
I acabarem la ruta de hui degustant la sabrosa i contundent cuina local, com és l'atascaburras, gaspatxos, caldereta de cordero, migas i gran etc, tot al restaurant Nuestro Bar ubicat en un antic edifici de dos plantes de la plaça Alberto Mateos. Cal reservar si no el trobaràs ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada