La República Txeca que durant el periode d'entreguerres era part de Txecoslovàquia va ser un dels primers països invaïts per les tropes de l'Alemanya nazi. La població germànica d'aquestes terres era una de les minories més importants i la intenció de Hitler era ocupar tots els territoris on es parlava alemany. En Prerov residien alemanys que durant l'ocupació de l'exèrcit soviètic en l'any 1945 van haver de marxar i uns dos-cents cinquanta foren assassinats, setanta eren xiquets.
La ciutat hui en dia compta amb uns cinquanta mil habitants i és un important nus de cominicacions ferroviriàries entre Viena i Bratislava amb Varsòvia i Brno. El tren arribà ací en l'any 1841 i encara que hui en dia és una moderna estació encara es pot contemplar l'edifici de finals del segle XIX reconstruït.
De l'estació anirem a la seua plaça más gran travessant els carrers peatonals d'adoquins del seu centre històric. La zona ja va estar trepitjada per caçadors de mamuts però es té constància escrita del seu habitament en un document escrit del bisbe d'Olomuc en el segle XII. El rei Ottokar II de Bohèmia li dóna el privilegia de ser ciutat reial al segle XIII.
La ciutat reial de Prerov té un castell que visitarem més tard ¡ i encara conserva algun tram de les muralles que es varen aixecar al llarg del segle XV. En algun lloc aquestos murs arribaven fins una alçada d'uns deu metres.
Però la joia d'aquesta ciutat és amb tota seguretat la seua plaça major coneguda amb el nom de Horní Namestí. Es tracta d'una de les places més boniques de la regió de Moràvia amb cases de renaixentistes i barroques amb façanes de diferents colors.
Al coatat de la plaça es troba el castell de Prerov, encara que es té constància d'ell des del segle XII i podem veure un edifici d'estil renaixentista de façanes blanques amb torre i pati d'armes que és museu des de fa més d'un segle.
L'altre monument de la plaça és l'església de Sant Llorenç, un xicotet temple barroc del selg XVIII amb un bonic campanar rematat amb cúpula bulbosa de color verd, per al culte catòlic encara que al davant també podem trobar la capella de la Mare de Déu dels Dolors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada