Inverness, la ciutat amb més qualitat de vida d'Escòcia.

 Amb poc més de cinquanta mil habitants, Inverness és la capital de les terres altes, Highlands, d'Escòcia i és considerada com una de les ciutats amb més qualitat de vida del Regne Unit. La nostra parada de hui per terres escoceses està més que justificada per conéixer un temple de llibres més que impressionant.

Travessada pel riu Ness, el centre històric de la ciutat queda en la part dreta i la primera cosa que visitarem una de les llibreries més boniques i bucòliques de tota Escòcia. Es tracta de la Leakey's Bookshop, un verdader temple de llibres que cal visitar si es fa parada en aquesta ciutat.

Si encara tens comprera i diners per a gastar pots anar caminant en direcció sud al conegut Victoria Market, un estructura de carrerons i cobertes de ferro i fusta on hi ha botigues per a comprar i cafeteries per a seure. Tot un espai romàntic construït al segle XIX.

El centre històric d'aquesta ciutat no és massa gran, sols és un grapat de carrers que envolten el Victoria Marquet, però cal dir que està molt ben conservat i que és molt agradable de passejar sempre que la pluja i el fred donen un respir.

Un dels monuments més emblemàtics de la ciutat és el seu Tolboth Steeple. és un esvelt campanar de finals del segle XVIII construït en estil georgià. É el que resta d'un edifici que era duana i ajuntament de la ciutat.

el monument més important i vistós d'Inverness és sense cap mena de dubte el seu castell, situat al cim d'un pujol cobert d'herba verda que costa poc de muntar. Aquesta edificació té l'origen en una estructura defensiva del segle XI, però el que hui es pot apreciar és del segle XIX.

Des del castell s'obtenen unes vistes magnífiques de la part esquerra del riu Ness, un riu que naix en el llac Ness, ben famós pel seu monstre i que en direcció nord recorre uns vint quilòmetres fins a la mar del Nord.

I la fi de la nostra ruta de hui serà en la catedral de Sant Andreu. Caldrà creuar primer el riu i passar a la part esquerra. És considerada la catedral més al nord del regne unit. L'edifici recorda un poc a la catedral de Notre Dame de París, però aquesta és de la segona meitat del segle XIX.

Al seu interior podràs gaudir d'un espai de tres naus separades per arcades fetes en pedra de granit i columnes decorades amb motius vegetals. La nau central que és la més gran mesura vint-i-set metres de llarg per divuit metres d'ample.

La meravellosa Biblioteca Nacional d’Àustria, en el cor del centre històric de Viena.

 El passat quatre de juliol es celebrava el dia internacional del llibre electrònic, un artefacte que en poc espai pot emmagatzemar els mateixos llibres que caben en una prestatgeria, però que sembla que no està destinat a fer desaparéixer els llibres impresos en paper que formen part de la nostra identitat des de l'edat mitjana. Aquest estiu ens dedicarem a recórrer verdaders temples dedicats al llibre i no trobe millor lloc on començar que en la Biblioteca Nacional d'Àustria, ubicada en la ciutat de Viena que cada any visitem.

Començarem la nostra ruta al principi del carrer dels agustins que rep aquest nom perque en l'any  1327 el Federic I dels Habsburg mana construir un convent per a l'ordre dels agustins. Aquest temple de nau gòtica és el lloc on Francesc Josep I d'Àustria i Isabel de Baviera, coneguda com a Sissi emperadriu, es casaren en 1854.

He visitat aquesta església en moltes ocasions, amb familiars, amics, companys de feina i sempre he tractat que alguna parella escenifique la boda de Sissi i l'emperador, de vegades s'ha creat una mica d'escàndol i comboi i el rector com a molt a fet mala cara. Però una vegada ens varen convidar a abandonar el temple, després que la meua cunyada començara a repartir caramels a tot el grup. Així que ja sabeu que sóc un poc excomulgat.

No podem abandonar l'església sense dedicar un temps a contemplar un dels cenotafis més famosos de la ciutat, el de Maria Cristina d'Àustria , una obra mestra de l'escultor italià Antoni Canova en marbre blanc i d'estil neoclàssic.

Caminarem per l'Agustinerstrasse en direcció al centre i ens pararem en la Josefsplatz, una plaça dedicada a l'emperador Josep II, el fill major de Maria Teresa d'àustria i germà de Maria Antonieta. Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic que té en aquesta plaça una escultura eqüestre.

L'entrada a la Biblioteca Nacional d'Àustria està en aquesta plaça, i s'han de pagar huit euros per visitar un edifici realment impressionant, considerada una de les més boniques del món. La sala principal mesura huitanta metres de llarg per vint d'ample i custodia més dos-cents mil volums.

El que és una meravella és el magnífic fresc que decora la cúpula d'aquesta sala, una apoteosi de l'emperador Carles IV on es tracta de reflectir-se les grandeses dels Habsburg i la riquesa dels països que governen.

I sota a aquesta meravella pictòrica està la sala que es divideix en dues parts la de pau i la de guerra. A banda de llibres es pot gaudir d'una interessant col·lecció d'escultures obra de i sobretot de dos globus barrocs venecians un d'ells terrestre i l'altre celeste.

Deixarem la Josefsplatz passant per davall d'un arc que comunica el complex de Hofburg amb les quadres de l'Escola Espanyola d'Equitació. Una institució creada en la segona meitat del segle XVI i que encara ofereix espectacles eqüestres de doma de cavalls.

I acabarem la nostra ruta curta i intensa en la Michaelerplatz, on vaig viure un xicotet episodi de síndrome d'Stendhal. Es tracta d'una malaltia que causa confusió, palpitacions i tremolors quan els individus que la pateixen estan exposats a meravelloses obres d'art. Rep aquest nom del primer malalt documentat de cognom Stendhal que en 1817 va patir aquestos símptomes quan va visitar la basílica de la Santa Creu de Florència. Jo el que vaig patir va ser una immensa emoció, de les més grans que he sentit maai quan he visitat un lloc, quan després de fer aquest recorregut vaig arrivar a la plaça de Sant Miquel i vaig veure la impressionant cúpula que corona l'entrada al palau dels Habsburg des d'aquesta plaça. Vaig pensar que estava en una de les ciutats més boniques del món.

En mig de la plaça hi ha una rotonda amb restes romanes del campament militar romà de Vindobona, el germen o bressol de l'espectacular ciutat de Viena, capital de dos imperis i de l'actual país d'Aústria, la que en un temps va ser la meua ciutat preferida.

I si es diu plaça de Sant Miquel on es troba tot açò es per que ací està l'església de Sant Miquel una de les més antigues de la ciutat construïda en la primera meitat del segle XIII encara que la modesta façana és molt posterior.

Si entrem dins trobarem una nau central amb dues laterals més menudes d'estil gòtic, un altar major d'estil barroc i l'original porta d'entrada d'estil romànic que ara està tapiada. També hi ha una cripta que conserva més de quatre mil esquelets.