El temple de Beomeosa de Busan, un dels més antics de Corea del Sud

 La penúltima entrada de l'any i penúltima entrada dedicada a monestirs ens porta al lloc més oriental que mai he visitat, es tracta de la ciutat de Busan que molt prop té la muntanya de Geumjeongsan de més vuit-cents metres. En aquest espai natural s'aixeca un dels temples budistes més antics de Corea on viuen els monjos budistes de l'Ordre Jogye.

Arribar a aquest indret amb transport públic no és difícil, s'ha d'agafar la línia 1 de metro fins a l'estació de Beomeosa i després l'autobús 90 que et puja fins al temple. El trajecte en autobús és d'aproximadament mitja hora.

Només baixar et trobaràs en un entorn natural molt bonic i agradable, sense el soroll i el bullici de Busan, la segona ciutat més gran i el port més important del país. La millor època és la tardor quan les fulles dels arbres canvien a tons més rogencs.

Unes escultures de pedra que representen  tortugues sostenint dos pilars molt pesats resulten d'allò més curiós. Estan gravades amb escriptura coreana i rematades amb capitells de pedra amb dracs, Es tracta d'esteles o monuments commemoratius.

El lloc és un centre de pelegrinatge i d'estudis del budisme on es pot pernoctar i entrar en comunió amb la vida dels monjos és per això que sempre hi trobaràs gent perque està obert al públic els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any. La porta d'entrada iljumun, que vol dir la porta d'un pilar si es mira de perfil, en realitat està sostinguda per quatre robustos pilars de pedra i es considera tresor nacional de Corea.

Després hem de travessar  la porta dels quatre reis que ens esperen i sostenen instruments musicals i armes.  Aquestos gegants tan típics en els temples coreans són quatre deus i es consideren els protectors dels quatre punts cardinals. 

Després de travessar les tres portes d'entrada en alt i sostingut per diversos pilars de pedra trobem el pavelló de Bojeru. Es tracta d'una bonica construcció de fusta decorada amb espectaculars i acolorides pintures.

Un altre dels tresors de Corea, el 434 és el Daeungjeon que va ser refet en l'any 1614 després de la crema que va patir aquest conjunt monàstic en la invasió japonesa de 1592, de les construccions originals del segle VII queda ben poc.

Però encara és possible veure una làmpada de pedra del temple original construït durant el període del Regne de Silla, allà pel segle VII just a l'esquerra de les escales de pujada al temple. És considerat el monument tangible nº 16 de Corea.

Per a entrar a qualsevol saló o temple és necessari llevar-se el calcer, però cal fer-ho per a gaudir de les pintures i les daurades escultures de Buda. Nosaltres ho vàrem fer i quan eixíem vàrem escoltar a una de les dues monges que buscaven les seues sabates "jo tinc putxero". No sé que voldria dir, si algú sap coreà que m'ho comente. Abans nosaltres havíem intentat entrar en una zona prohibida i la monja més vella ens havia llançat una mirada assassina.

L'origen del nom d'aquest lloc ve de peix daurat del Nirvana per que es creu que un peix daurat que venia de l'estat de Nirvana es va instal·lar a viure en un pou al cim de la muntanya amb aigües màgiques, per tant, no estaria de més tastar aquestes aigües.

Més pavellons i temples molt ben pintats i decorats t'esperen en aquest lloc i fins i tot podràs veure alguna creu gammada en posició horitzontal molt típica del budisme que res té a veure amb l'esvàstica nazi.

El campanar és un dels llocs més bonics del recinte, Una construcció de fusta pintada que conté una històrica campana del segle XVIII de la dinastia Joseon i que mesura cent vint-i-set centimetres d'alt i té quasi un metre de diàmetre.

El temple de Beomeosa és un dels principals llocs d'ensenyament del budisme on han viscut grans mestres molt importants d'aquesta religió. Hui en dia és considerat un dels huit llocs d'entrenament monàstic del budisme coreà.