Àqaba, la platja de Jordània en el mar Roig

L'entrada de hui ens porta a la voreta del mar Roig, un dels millors llocs del món per a fer submarinisme i on es pot gaudir de platja quasi tot l'any perque fins i tot en l'hivern la temperatura de les aigües no és massa baixa.

Abans de començar la visita cal agafar forces i no hi ha res millor que prendre's un café a l'estil de Jordània, és a dir, bullit amb l'aigua con si fóra una infusió i amb un toc de cardamom que li dóna un toc cítric de bon sabor i olor.

Després de prendre café és el moment de deixar-se dur pel ritme frenètic d'aquesta ciutat turística i comercial que no es para ni quan toca resar.

Aqaba és una ciutat moderna sense massa restes històriques visibles però això no ens ha de confondre, perquè ja va ser port del regne de Salomó i molt abans era coneguda amb el nom d'Ayla. D'aquella antiga ciutat encara es poden veure algunes restes.

Més jove és el seu castell, construït pels croats que arribaren fins ací i renovat al segle XV pel sultà mameluc Al-Ashraf Qansuh que no vaig poder visitar per dins per les obres de restauració.

El castell es troba just a la fi del passeig marítim i una de les coses que més crida l'atenció és el fet de trobar bancals d'horta per aquesta zona, la més transitada pels turistes.

El que s'ha de fer és caminar pel passeig marítim o per la seua tranquil·la platja on es poden trobar tant homes com dones gaudint de la mar.

Àqaba és l'únic contacte que té Jordània amb la mar, que es va aconseguir a canvi de cedir una gran quantitat de desert a la veïna Aràbia Saudí, país que es troba molt prop de la ciutat.

La península del Sinaí que pertany a Egipte està també molt pròxima i les seues muntanyes són les que es veuen si es mira cap a ponent. Hi ha un servei de ferris que uneix Àqaba amb Nuweiba.

I també cap a ponent però ja fent frontera amb Jordània està la ciutat d'Eilat, un centre vacacional de sol i platja d'Israel.

Encara que la principal activitat econòmica d'Àqaba siga el seu port i el turisme de busseig, cal deixar un poc la línia de costa i endinsar-se cap a l'interior. però abans de fer-ho cal gaudir de la moderna i blanca mesquita Sharif Hussein bina Alí, tant de dia com de nit.

Per darrere es troba el mercat i una sèrie de carrers amb multitud de botigues on es ven de tot el que es puga imaginar, Àqaba és una ciutat portuària i zona franca.

L'Alguer, la mediterrània ciutat catalana de Sardenya

Continuem el nostre viatge estival pels set mars fent una parada a la ciutat de l'Alguer, en Sardenya. La ciutat va ser fundada pels genovesos al segle XII però dos-cents anys després passà a mans de la Corona d'Aragó i va ser repoblada per gent de Barcelona. I el més curiós de tot és que algunes famílies de la ciutat encara parlen el català després de quasi set-cents anys, essent una illa lingüística dins d'un territori on el sard i l'italià predominen.

Encara que resulta difícil per a un turista sentir parlar el particular dialecte alguerés, encara es poden trobar els carrers retolats en català o en català i italià a l'hora, cosa que resulta curiós si has estat els dies abans en altres parts de Sardenya.

La ciutat estava envoltada per una muralla, construïda pels genovesos i millorada en temps de Ferran el catòlic de la que encara es conserven trams i torres com la de Sant Miquel i la de Sulis.

Passejar pels seus carrers del centre és com estar a qualsevol poble històric de la Costa Brava per què l'arquitectura catalano-aragonesa medieval està molt present al cor de la ciutat sobretot a les seues esglésies. La catedral de la Immaculada és un bell exemple del final del gòtic, construïda a principis del segle XVI quan el papa Juli II promulgà la creació d'una nova diòcesi a l'illa.

Amb un interior de tres naus senzill sense massa decoració, trobem un presbiteri en marbre blanc i roig que és obra del genovés Giuseppe Massets realitzada en l'any 1727.

Altre temple important que cal visitar és l'església de Sant Miquel, és del segle XVI i al seu interior es pot contemplar un dels conjunts barrocs més interessants de Sardenya.

La cúpula d'aquesta església està recoberta de teules de ceràmica policromades i recorda un poc a les de la nostra terra.

I encara ens queda altre edifici religiós important, és el claustre i l'església del convent franciscà, construït al segle XIV i reconstruït en l'any 1593 després d'un col·lapse. 

I ara sols ens queda deixar-nos perdre pels seus carrerons i tractar de captar l'essència mediterrània que pot resultar difícil de captar amb l'al·luvió de turistes que arriba cada estiu.

I per a recuperar forces res millor que tastar el plat estrela de la gastronomia local, la llagosta a la catalana, preparada amb productes de la terra i de la mar.

Conway, l'idíl•lic poble de Gales

Ja encetat l'estiu res millor que buscar llocs frescos per a poder suportar millor les altíssimes temperatures que es donaran al llarg de dos mesos i per això durant les pròximes setmanes estivals anirem visitant llocs de platja idíl·lics ubicats en set mars diferents.
El nostre primer bany serà en la mar d'Irlanda, un mar tancat entre les illes d'Irlanda i Gran Bretanya on està ubicat un dels pobles més bucòlics del País de Gales, Conwy.

Conwy conserva en molt bon estat les muralles medievals que el rodegen amb vint-i-una torres i tres portalons. Es pot fer un agradable passeig per la ronda de muralla i gaudir d'espectaculars vistes de la mar, del castell i del poble.

Si ens endinsem dins de poble trobarem preciosos carrers i al centre Lancaster Square on s'erigeix sobre una columna l'estàtua de Llywelyn, un príncep gal·lés del segle XIII.

No massa lluny està l'església de Santa Maria, una antiga abadia del Císter del segle XII que va deixar de ser-ho per ordre del rei Eduard I d'Anglaterra en l'any 1283, convertint-se en parròquia fins als nostres dies.

Ara baixarem cap al moll visitant l'Abercony house, una casa del segle XIV que va pertànyer a diferents mercaders i que s'ha convertit en un museu.

Travessarem la low gate, una de les portes de la muralla que dóna just a la mar. Està formada per dues torres bessones i va ser ampliada la seua alçada al segle XIV.

El xicotet moll té una intensa activitat pesquera i per les vesprades, a l'hora de sopar britànica, s'ompli de gent que ve a menjar el tradicional fish and chips.

En aquest moll es troba una de les atraccions turístiques del poble, és la casa més estreta de la Gran Bretanya. Mesura 3,05 metres d'ample i sols 1,80 metres d'alçada i ací hi va viure un pescador d'1,91 metres d'alt. La casa va ser  construïda al segle XVI, i el seu darrer habitant va ser l'alt pescador que la va habitar fins a l'any 1900.

I per a acabar aquest encantador passeig ens queda per visitar el castell de Conwy. És un castell d'estil normand construït al segle XIII per ordre del rei Eduard I durant la conquesta de Gal·les. Al segle XVII va ser parcialment destruït durant la revolució anglesa quedant en un estat ruïnós però encara hui bucòlic i imponent.

De les seues altíssimes torres es pot gaudir d'unes bones vistes del poble i de l'estuari del riu, que abans de construir-se el pont penjant al segle XIX, sols es podia travessar en transbordador.

El pont penjant de Conwy és obra de l'enginyer Thomas Telford, que a més de ser pràctic té una arquitectura molt consonant amb el castell, a pesar d'haver-se erigit al segle XIX.

I per a acomiadar-se del poble esperarem fins a l'hora del crepuscle per a gaudir d'una bonica vista de l'estuari del riu Conwy.