L'Alguer, la mediterrània ciutat catalana de Sardenya

Continuem el nostre viatge estival pels set mars fent una parada a la ciutat de l'Alguer, en Sardenya. La ciutat va ser fundada pels genovesos al segle XII però dos-cents anys després passà a mans de la Corona d'Aragó i va ser repoblada per gent de Barcelona. I el més curiós de tot és que algunes famílies de la ciutat encara parlen el català després de quasi set-cents anys, essent una illa lingüística dins d'un territori on el sard i l'italià predominen.

Encara que resulta difícil per a un turista sentir parlar el particular dialecte alguerés, encara es poden trobar els carrers retolats en català o en català i italià a l'hora, cosa que resulta curiós si has estat els dies abans en altres parts de Sardenya.

La ciutat estava envoltada per una muralla, construïda pels genovesos i millorada en temps de Ferran el catòlic de la que encara es conserven trams i torres com la de Sant Miquel i la de Sulis.

Passejar pels seus carrers del centre és com estar a qualsevol poble històric de la Costa Brava per què l'arquitectura catalano-aragonesa medieval està molt present al cor de la ciutat sobretot a les seues esglésies. La catedral de la Immaculada és un bell exemple del final del gòtic, construïda a principis del segle XVI quan el papa Juli II promulgà la creació d'una nova diòcesi a l'illa.

Amb un interior de tres naus senzill sense massa decoració, trobem un presbiteri en marbre blanc i roig que és obra del genovés Giuseppe Massets realitzada en l'any 1727.

Altre temple important que cal visitar és l'església de Sant Miquel, és del segle XVI i al seu interior es pot contemplar un dels conjunts barrocs més interessants de Sardenya.

La cúpula d'aquesta església està recoberta de teules de ceràmica policromades i recorda un poc a les de la nostra terra.

I encara ens queda altre edifici religiós important, és el claustre i l'església del convent franciscà, construït al segle XIV i reconstruït en l'any 1593 després d'un col·lapse. 

I ara sols ens queda deixar-nos perdre pels seus carrerons i tractar de captar l'essència mediterrània que pot resultar difícil de captar amb l'al·luvió de turistes que arriba cada estiu.

I per a recuperar forces res millor que tastar el plat estrela de la gastronomia local, la llagosta a la catalana, preparada amb productes de la terra i de la mar.