El viatge el comencem molt a prop a la subcomarca de la Valldigna que rep aquest nom per la següent llegenda. Tornava el rei Jaume II de Múrcia i al passar per aquesta vall i veure-la tan verda, fèrtil i rica en aigua li va dir a l'abat del monestir cistercenc de Santes Creus: "Vall digna per a fer un monestir de la vostra ordre", i l'abat contestà: "Vall digna"
Així en 1298 es fundava el monestir de Santa Maria de la Valldigna que va ser dels més importants de l'antic Regne de València. Fills de rei com Joan d'Aragó i fins i tot futur Papa com Roderic de Borja van ser abats del Monestir, però en arribar la desamortització el monestir acaba venent-se i convertint-se en una finca d'explotació agrària i hui encara continua essent-ho en mans de la Generalitat.
L'església del monestir és de nau única amb unes dimensions considerables, en realitat és la tercera que es va construir, abans hi havien hagut dos esglésies gòtiques. El campanar començat al segle XVII aprofita una torre del segle XV en el seu cos més baix.
De l'esplendor barroc de l'església sols queden els seus exuberants frescos, el baldaquí va ser venut com a llenya per a fer foc i la resta d'altars i imatges desaparegueren també.
El lateral de l'església dóna al claustre com també ho fa la sala capitular i el refectori. La sala capitular llueix hui en dia una bóbeda estrelada encara que el sostre va ser enderrocat per l'amo per que es pensava que amb l'arribada de Franco al poder rehabilitaria tots els monestirs desamortitzats i serien habitats per frares de nou.
El refectori hui convertit en sala d'exposicions era el lloc on els monjos menjaven mentre un d'ells llegia la bíblia en un balconet ubicat en un lateral que encara es conserva.
La joia més preciada del monestir és el palau de l'abat i sobretot el seu claustre que passà varies décades a un xalet en Torrelodones després de ser venut. Farà uns anys la Generalitat el recuperà pagant una quantitat d'un milió d'euros i reconstruint una còpia al xalet.
Eixint del monestir pel portal nou de la muralla es pot apreciar una cúpula que forma part de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, construïda al segle XVIII per al culte dels habitants de Simat, que podien assistir a missa sense entrar al monestir.
A poca distància del cenobi i a través d'un agradable passeig entre tarongers s'arriba a l'ermita de Santa Anna. En realitat era la mesquita del poblat de moriscos de la Xara que va quedar abandonat després de la seua expulsió. Al seu interior encara s'aprecia l'escala de caragol del minaret i arcs de ferradura en el mur de la Quibla
I si retornem al poble podem encara trobar un antic llavador que aprofita l'aigua de la font gran, un naixement natural d'aigua amb aspecte de llac que també alimenta al riu Vaca. Aquest riu desemboca entre les platges de l'Ahuir i Xeraco i donat que es troba en una de les zones més plujoses de la nostra terra té importants crescudes. Els habitants de Simat pregunten si ja ha eixit la Vaca per saber si aquest ha augmentat molt el seu volum d'aigua.
El temple principal del Simat actual va ser construït aprofitant el solar de l'antiga mesquita trobem l'església de Sant Miquel, construïda al segle XVII en estil barroc.
