La línia M1 de Budapest, la segona més antiga del món

El nostre viatge de hui ens porta a la ciutat de Budapest perque encara té en funcionament la que va ser la segona línia de metro subterrània més antiga del món i la primera en ser electrificada. Va ser un dos de maig de 1896 quan s'inaugurà, en una època on l'Imperi Austrohongarés era una verdadera potència del continent europeu i les ciutats unificades de Buda, Óbuda i Pest i coneguda com Budapest, una de les més importants.

Si se visita la ciutat cal fer almenys una vegada el trajecte en metro al llarg de la línia M1 des de Opera fins Szécheny fürdö per que és com retrocedir cent anys, ja que la línia fou restaurada fa vint anys conservant la decoració i les estructures originals.

L'estació Opera està siutada al costat de l'Ópera de l'Estat en l'avinguda Andrassy. Aquest majestuós edifici va ser obert al públic en 1884 per a ser un temple per les representacions operístiques i no té res que envejar a la de París o Viena.

 

Les escultures a cada costat de la porta principal representen als dos músics més importants d'Hongria que són Liszt i Erkel.

Just davant es va construir el palau Drechsler en estil neorrenaixentista per ser la seu del Fons de Pensions dels Ferrocarrils Hongaresos i la seua espectacular façana no podia desdir amb la de l'Òpera. Va ser acadèmia de Ballet i a la planta baixa hi hagué una elegant i coneguda cafeteria però sembla que en un futur es convertirà en un luxós hotel.

Observat dos dels més imponents edificis de l'avinguda Andrassy que junt als que hi té Budapest vora el Danubi estan declarats patrimoni de la humanitat, anem a baixar per les escales de la boca del metro per a desplaçar-nos cap a les afores. Sorprén la poca profunditat de la línia perque cal recordar que té més de 120 anys. En arribar baix a l'estació ens trobem amb una decoració típicament modernista que combina la ceràmica i el ferro de forma sencilla sense massa ostentacions.

La taquilla de venda de billets original en fusta sol estar tancada, hui en dia ja es compren amb màquina d'auto venda electrònica però no deixa de ser curiosa.

La taquilla de venta de billets original en fusta sol estar tancada, hui en dia ja es compen amb maquina d'autovenda electrònica però no deixa de ser curiosa

Ja dalt del tren gaudirem d'aquest bucòlic trajecte i després de sis parades baixarem en  Szécheny fürdö per a gaudir d'un dels millors atractius de Budapest, els seus banys ja que la ciutat disposa de multitud de fonts termals.

Eixim a la superfície i ens trobem un meravellós parc amb llac, el Museu de Belles Arts, Zoològic, un xicotet parc d'atraccions conegut com Vidámpark i el nostre destí final el balneari termal Szécheny.

Per 5000 florins que són uns 15 euros podràs gaudir de les aigües termals més calentes de la ciutat que arriben fins a 75ºC, va ser construït en estil neobarroc a principis del segle XX. Té tres piscines exteriors obertes de sis del matí a deu de la nit, les sales de bany termal tanquen a les set de la vesprada i la font per a beure l'aigua medicinal a les cinc. No et pots perdre aquest lloc.

El metro de Moscou, el monument més visitat del món

Demà el metro de Moscou complirà 81 anys per que el 15 de maig de 1935 s'inaugurava la primera línia. Dir que és el monument més visitat del món ha estat molt atrevit per la meua part perque el volum de turistes que arriba a la capital rusa no és ni de bon tros similar als que arriben a altres ciutats més turístiques. Però si considerem que és metro més transitat del món amb més de dos mil·lions de passatgers al dia i que un dia n' arrivaren a ser fins a nou mil·lions i que el metro té moltes estacions que es poden considerar monuments pot ser no estic jo massa desencaminat.

És el tercer més llarg del món, sols per darrere de Nova York i Londres, i es va construir 18 anys després de la Revolució, o siga quan el sistema comunista estava ja ben arrelat i s'havia de construir palaus per al poble i no per als nobles, així que moltes estacions et deixaran bocabadat per la seua ornamentació elegant i soviètica.

Està format per una línia circular que conecta amb onze línies radials. No et pots perdre perque als trens radials en direcció centre les estacions són anunciades amb veu d'home i de dona si van cap a l'extraradi. La línia 5, la circular, les estacions són anunciades per una ve u d'home si vas en sentit horari i per veu de dona en sentit antihorari.

Si arribes a l'aeroport de Shemerétievo pots arribar amb un tren ràpid a la bonica estació de Bielorrússia (Belorruskaya) que presenta un aspecte caòtic com quasi tot en la ciutat de Moscou, però baix d'ella et trobaràs amb una de les estacions més boniques del metro. La decoració és tot un homenatge al poble rus i a la Revolució d'Octubre.

A través de la línia 5, la circular, i en sentit horari (recorda veu d'home)  viatjarem fins a l'estació de Novoslobódskaya. Amb un estil art nouveau i unes precioses vidrieres fetes per artistes de Letònia, recorda que Riga és una de les capitals de l'art nouveau, bé cal baixar a contemplar-la.  (http://ferranlerma.blogspot.com.es/2014/07/riga-la-capital-de-lart-nouveau.html

Dues estacions més avant en el sentit que marcarien les agulles del rellotge baixarem en Komsomolskaya. El seu aspecte recorda un palau barroc amb sostre de color i pintures murals emmarcades amb un estucat, una d'elles representa a Lenin donant un discurs en la Plaça Roja.

Continuem en sentit horari i  set estacions més enllà s'aturem en Kíyevskaya o estació de Kiev, que déu el seu nom a que dalt hi ha altra estació de ferrocarril on arriben tots els trens procedents de la capital d'Ucraïna. En aquest cas els mosaics amb marc d'estuc representen la unificació entre Rússia i Ucraïna en la década dels 20 del segle passat.

Amb la línia tres i cap a l'interior de Moscou seguirem escoltant la veu d'un home indicant-nos el nom de les estacions i a la tercera estarà la nostra pròxima destinació la Plaça de la revolució (Ploshchad Revolyustsii). El que crida l'atenció són les 78 escultures de bronze, quatre d'elles concedeixen desitjos si les toques però no recorde quines són.

I per a acabar anirem a la que é considerada la més bonica del món la Mayakovskaya, cal fer un transbord fins a l'estació de la línia 2 Teatralnaya i en direcció a les afores sentint la veu d'una dona ens anunciarà dues estacions més avant la nostra destinació final, Mayakovskaya. Durant la segona guerra mundial va ser refugi antiaeri i residència d'Stalin.

La biblioteca del Congrés dels Estats Units, el major magatzem de coneixement del món

Per a tancar la trilogia d'entrades dedicades a les cases dels llibres hui ens desplacem a la jove capital dels Estats Units, Washington.
La història de la ciutat i de la mateixa biblioteca del Congrés va començar en 1790, quan es posaren en marxa les obres de construcció d'una nova ciutat destinada a ser la capital del país. En 1800 es crea la biblioteca quan es promulga la llei que traslladava la seu del govern des de Filadèlfia a Washington. Aquesta biblioteca era molt modesta al principi, ja que sols disposava de 740 llibres i tres mapes, el que es considerava necessari per a governar un país i cabia perfectament en el mateix edifici del Congrés.

Però el punt d'inflexió per a passar a ser la millor del món es donà després de la invasió dels britànics que cremaren l'edifici incloent els llibres i mapes. Llavors l'expresident retirat Thomas Jefferson va oferir la seua biblioteca personal amb 6487 llibres i es va donar un canvi en la filosofia de quins llibres havien d'estar, decidint-se que tots  els temes són importants a l'hora de governar. Llavors els fons està en constant creixement i hui en dia trobem més de 150 mil·lions d'objectes.
La inscripció més antiga de totes és una tauleta de pedra de més de 4000 anys, però  podem trobar joies incunables com un exemplar dels quatre que queden al món de la biblia impresa per Gutemberg o l'esborrany de la Declaració d'Independència, A més a més de diaris arreu del món, partitures, pel·lícules, còmics i gravacions sonores.
L'edifici de la biblioteca del Congrés conegut amb el nom de Thomas Jefferson és de 1897 i va ser construït en un estil neorenaixentista. L'entrada és de franc però cal passar un rutinari control de seguretat.

Una vegada passat el control s'accedeix al gran saló que és la peça central de l'edifici i et trasllada al bell renaixement italià, amb una galeria d'arcs de marbre i mosaics. El sostre es troba a 23 metres de terra i amb sistema de claraboies il·lumina amb llum natural el gran saló

A dreta i esquerra del gran saló trobem dues escales que ens portaran a la planta superior on es trobem les diferents sales, la galeria que rodeja el saló té una decoració espectacular.

Per les diferents sales hi han instal·lades diverses exposicions amb llibres, objectes arqueològics de l'època dels primers pobladors d'Amèrica i sistemes interactius d'informació.

Una escala decorada amb la dehesa Atenea subjectant un pergamí et condueix a un mirador que hi ha en la planta superior. Cal esperar uns minuts per que es puja per grups per evitar molestar els usuaris de la biblioteca que es troben al saló principal de lectura.

És impossible accedir al saló principal de lectura, així que hauràs de conformar-te en gaudir-lo sols uns instant des del mirador i en silenci batallant per poder accedir a un lloc òptim per a fer fotos.

Trobem setze escultures de bronze negres situades sobre una balustrada situada per damunt de la segona galeria d'arcs, i damunt unes figures blanques que representen diferents camps del coneixement humà. És impossible distingir-les però per citar algun exemple, Moisés i Sant Pau tenen damunt la religió, Fluton i Colom el comerç i així fins a setze.

A quaranta-nou metres hi ha una meravellosa cúpula que naix per damunt d'uns vidres on es poden observar els escuts dels diferents estats americans excepte Hawaii i Alaska que encara no formaven part del país en 1897.