Wieliczka, quan la sal es converteix en un monument

Ja per a tancar aquesta sèrie dedicada als punts cardinals sols en falta parlar-vos del sisé, la profundidat, i la vegada que més cap a baix he estat sota terra va ser quan vaig descendir fins als 135 metres en les mines de sal de Wieliczka.

Wieliczka és una ciutat de quasi vint mil habitants a pocs quilòmetres de Cracòvia des d'on es pot accedir fàcilment amb un autobús urbà. La parada de l'autobús està a un passeget de la seua atacció turística més important com són les seues mines de sal. La veritat és que tots els passatgers de l'autobús descendeixen en aquesta parada i s'enfilen directament cap a les mines, oblidant-se per complet d'altres atraccions com són el monasteri franciscà.

Molt prop de les mines es troba un castell lligat fortament a la dilatada història de set segles de les mines ja que va ser sempre el centre administrador de l'activitat minera. Incendis, guerres i bombardeig de les tropes soviètiques l'han intentat destruir però finalment s'ha restaurat i s'ha convertit en el museu de la sal, amb una interessant colecció de salers, molins de sals etc... No vos puc dir molta cosa perque jo vaig fer com quasi tots els turistes que des de la parada de l'autobús van enfilats a les mines i tornen sense descobrir la ciutat.

Així que avui puc lamentar-me d'haver-me perdut nombrosos edificis històrics com són l'esglèsia de Sant Climent.

I per supost la curiosa església de fusta de Sant Sebastià, construida com una església votiva després d'haver-se superat una epidèmia a finals del segle XVI.

 

Però ja hi ha prou de lamentacions per que ara toca descriure la més que recomanable experiència de descendir més de cent metres baix de terra, gaudir d'una temperatura constant durant tot l'any de 17º i recòrrer durant dos hores un conjunt de galeries i cambres repletes d'escultures de sal.

L'entrada a la mina es compra en l'antiga fàbrica, cal dir que no és precisament econòmica i sols es pot fer amb visita guiada en polac però també en anglés.

El primer que es fa és descendir amb unes escales de fusta fins al cor de la mina on espera el guia amb el grup per a començar el tour. Després es recorren una sèrie de galeries que ben bé et fan pensar que estàs en una mina.

De tant en tant apereixen xicotetes cavitats decorades amb belles escultures de sal, algunes daten del segle XVII. Una bonica llegenda representada en escultures diu que la princesa hongaresa Santa Kinga que es casava en un rei polac, demanà sal que per aquell temps i en aquelles terres era caríssima, per a quan arribara a Polònia. Abans d'abandonar Hongria tirà el seu anell a unes mines de sal i en arrivar a Cracòvia va fer que excavaren en un lloc i va apareixer l'anell rodejat de sal, començant la història de les mines de Wieliczka.

Durant el recorregut et trobaràs que la sal és la protagonista del lloc que no sols es manifesta en escultures fetes per l'home sino que apareix de forma natural.

Durant el recorregut es pot apreciar diverses maquinàries que utilitzaven els miners en l'estracció de la sal.

Però és sense dubte el lloc més espectacular la capella de Santa Kinga que molts l'anomenen de forma romàntica com a catedral de la sal. Tots els altars, escultures i finss i tot les làmpades estan fetes de sal cristalitzada.

Abans d'eixir a la llum del dia cal muntar uns vuitanta metres en un ascensor que usaven els miners fa décades.



No oblides visitar un espectacular llac que sense tastar l'aigua de segur que està ben salada.

I per a reprendre forces pots seure a la cafeteria de parets de sal que hi ha just abans de l'eixida junt a la tenda de les mines.