El sepulcre megalític de Ca Na Costa, el monument més antic de Formentera

Hui viatgem cap a la paradisiaca illa de Formentera per a conéixer un dels seus tresors que no ha estat esculpit per l'acció de la natura sino que és obra de la mà de l'home o millor dit d'un grup d'habitans de l'illa de fa quasi 4000 anys.

No resulta fàcil de trobar, perque està a la fi d'un caminal i no es veu directament des de la carretera. La millor manera d'arribar-hi si estàs al port és agafar el cotxe i anar en direcció Sant Francesc i girar quan una indicació cap a l'esquerra, encara al nucli poblacional de La Savina, assenyale Es Pujols.

Transitar per aquesta carretera que va de La Savina a Es Pujols és un goig als sentits per la bellesa del paissatge que formen Ses Salines a l'esquerra i l'estany Pudent a la part dreta.

Una construcció triangular junt a l'estany crida l'atenció. A mi em van dir que era un refugi de la segona guerra mondial, però al seu interior hi ha un forat profund amb una resta de maquinària, així que en realitat no sé ben bé quina era la seua utilitat.

Un poc abans d'arribar a Es Pujols, en una suau muntanyeta junt a l'estany i a la part dreta de la carretera està el monument funerari. Una discreta senyal de color rosa assenyala el camí.

Aquest dolmen és l'únic de les Illes Balears, i per trobar-ne altres semblants cal buscar-lo en terra continental. Però cal remarcar que és l'únic del món que té totes les parts que són de dins cap a fora, la cambra sepulcral a la que s'accedia a través de'una llosa perforada, anell de lloses radials a mode de contraforts, corredor d'entrada i un empedrat.

Al seu interior es trobaren restes òssies de huit persones, dues dones i sis homes, un d'ells patia gegantisme perque tenia una planta d'1,90 metres, cosa anormal als humans de fa quatre mil·lenis.

Per a donar misticisme al lloc cal dir que el corredor d'entrada mira directament a ponent just al punt on es pon el Sol un determinat dia de canvi d'estació.

El dElmen no ha arribat a nosaltres en les millors condicions, part de les seues pedres van ser utilitzades pels pagessos en les seues construccións i fins i tot la cambra sepulcral va servir de cossiol per plantar una olivera. Però el seu descobriment en l'any 1974 va posar de manifest que Formentera va estar habitada abans de l'era púnica.

Per a relaxar-te de l'excursió tens molt a prop el nucli turístic d'Es Pujols amb una espectacular platja que encara conserva els llocs en els pescadors guarden barca i utensilis de pesca, hotels i restaurants.

Shah-i-Zinda en Samarcanda, una espectacular avinguda habitada per morts.

L'anterior entrada encetava una trilogia dedicada a llocs destinats al descans etern. Hui viatgem a la ciutat de Samarcanda, la ciutat més coneguda i evocadora d'Uzbekistan. Ciutat històrica i legendària de la ruta de la Seda que arribà a ser capital de totes les Repúbliques Soviètiques d'Àsia Central.
El Shah-i-Zinda és un lloc de visita obligada si viatges a aquest país ja que és un dels millors exemples d'arquitectura funeraria persa. Els mausoleus es distribueixen formant un carrer costerut que travessa una gran plaça central i estan ornamentats amb una espectacular ceràmica.

L'origen de tot sembla remuntar-se al segle IX quan es va construir el mausoleu del Kusam ibn Abbas, un cosí de Mahoma que vingué a transmetre la fe islàmica i va ser decapitat. Segons una llegenda, el màrtir va agafar el seu cap encara en vida i va entrar al jardí del paradís. A partir del segle XI fins al segle XIX molts nobles i personatges influients decidiren que volien ser enterrats ací junt a l'home sant, i axí es va crear shah-i.zinda que vol dir rei vivent.

A l'entrada hi ha una gran porxada amb el típic moble que pareix un llit i que serveix per a que tota una família menge o prenga la fresca. De segur que apreciaràs aquest lloc després de la visita dels mausoleus a 40ºC.

Continuant costera amunt venen els primers mausoleus, de gent VIP com alguna filla de Tamerlan, l'emperador d'un dels imperis més grans de l'edat mijana. Alguns d'ells ham perdut la decoració però a pesar d'això formen un conjunt harmoniós i bell. A l'interior es pot deixar diners com a ofrena.

Les decoracions interiors són un univers de colorit i creativitat, que utilitzant només formes geomètriques i vegetals sorprenen a tot visitant.

Travessat el primer carrer arribem a una plaça central on es veuen discretes tombes de marbre i per suposat més mausoleus.

Cal remarcar que la decoració interna de les cúpules és molt vistosa i variada i està feta amb ceràmica o bé amb pintures murals.

Al final de la plaça hi ha un edifici que deixa el pas a través d'un arc. ens trobem en el lloc més sagrat del recinte, on està la tomba del cosí de Mahoma.

Per a arribar a ella cal creuar una mesquita. Junt a la tomba hi ha una sala on famílies de tot el país venen i preguen seguint les oracions del cap de família.

 El que resta després de travessar l'arc és la segona part de l'avinguda dels mausoleus formada per més edificacions decorades amb la típcica ceràmica i darrere hi ha un cementeri ja més actual d'estil occidental amb làpides i fotos.

El cementeri Mirogoj, una visita obligada encara que no siga el dia de Tots Sants

El cementeri més bonic de Croàcia va ser projectat per l'arquitecte Hormann Bollé en 1876 i està a 4 Km de la ciutat de Zagreb, fàcilment accessible amb l'autobús 106 que ix del centre de la ciutat. . L'edifici es troba sobre la falda del Mendvednica cosa que el converteix en una zona verda i de passeig per als habitants de la ciutat.

El primer que veuen els teus ulls només baixar de l'autobús és un elegant mur coronat per una multitud de cúpules que delimiten l'espai de 28000 metres quadrats de camp sant.

Depenent de l'estació de l'any en la que es visita, la visió d'aquest harmoniós mur pot ser ben diferent amb variacions cromàtiques molt acusades.

 

Ja a l'interior es quan es descobreix que el mur és en realitat una galeria porticada neorrenaixentista on es troben soterrats importants croats i on hi han obres d' importants escultors nacionals.

 

El cementeri és el lloc de descans per a tots catòlics, musulmans, ortodoxos jueus o ateus, i ha memorials per a tots els caiguts en la belicosa història que ha viscut Croàcia en el darrer segle.

Una capella de ritus catòlic i altra de ritus ortodox són els edificis més vistosos del cementeri.