Perpinyà, catalana a França i capital de la Corona de Mallorca

Perpinyà va pertànyer a la Corona d'Aragó des de l'any 1175 fins al tractat dels Pirineus en 1659.  Durant aquestos cinc segles la ciutat va viure moments d'esplendor amb Generalitat pròpia i essent capital de la Corona de Mallorca, regne creat per Jaume I per al seu fill Jaume II i que estava format per les Illes Balears i els territoris catalans per dalt dels Pirineus. El somni de ser capital reial s'acabà amb la mort del darrer rei Jaume III, moment en que els territoris s'integraren a la Corona d'Aragó.
D'aquest passat medieval es conserven numerosos monuments en el centre històric de la ciutat i la seua personalitat catalana no ha arribat a extingir-se

El primer que et trobes abans d'accedir al casc antic és el Castillet, antiga entrada de les enderrocades muralles construit en 1368 en rajola i pedra. L'edifici hui és un museu etnològic i els que et venen les entrades encara parlen català.











 Una vegada dins de l'antic recinte amurallats podràs passejar per una succeció de carrerons i carrers medievals habilitats per als peatons i plens de terrasses amb gent, passejar per ací no és massa diferent a passejar pels carrers històrics d'alguna ciutat catalana i més quan veges la Llotja del Mar i l'Ajuntament, tots dos edificis al més pur estil gòtic tant nostre.

Llotja del mar

Ajuntament

Molt a prop pots visitar la catedral de Sant Joan construida entre els segles XIV i XVI en pedra i rajoles de color roig, un estil local molt present en les edificacions del Rosselló










L'edifici no es pot considerar com una de les grans catedrals del gòtic mediterrani però sopren encara el Camp Sant ubicat junt a ella que dóna una de les més boniques estampes de la ciutat.

 Més són els monuments tant de caràcter civil com religiós que estan repartits pel cor de la ciutat però el que més em va sorprende i més em va agradar va ser el Palau dels Reis de Mallorca. El edifici encara que deteriorat i en obres eternes de restauració conserva  la seua majestuositat. Al visitar-lo per dins em va teletransportar a llocs com el Palau Reial de Barcelona o l'Almudaina de Palma.

Les vistes des de la Torre de l'homenatge et fan sentir l'amo i senyor de la ciutat i arriben fins a la mar.

I per acabar aconsellar-te que et deixes predre pels bulliciosos i altres no tan bulliciosos carrers del centre històric. Seu en alguna terrassa i observa la gent que per aquestes latituds gaudeix més de la vida al carrer perque l'oratge no sempre els acompanya.