Isola di Burano, l'explosió dels colors

Burano és una illa situada a uns 7 Km de la ciutat de Venècia a 40 minuts en vaporetto. La majoria de turistes que la visiten ho fan a traves d'una excursió contractada que consisteix en un recorregut en barca a través de tres illes Murano, Torcello i per supost Burano. El problema d'aquesta excursió és que sols passaràs 20 minuts a Burano, temps insuficient per gaudir de l'illa de les cases de colors.

Precisament la varietat de colors de les façanes és l'atractiu més important de l'illa i per això cap veí pot triar el color perque és l'ajuntament qui ho decideix seguint uns criteris i així preservar l'encant del lloc.

 L'altre atractiu de l'illa és el "merletto", creaccions de punta de fil que són molt apreciats pels turistes. Hi ha fins i tot un museu i si vens en l'excursió organitzada et portaran a la casa d'una senyora major per a que veges com elabora els brodats a mà i després en pugues comprar.
Jo vaig evitar aquesta exhibició i em vaig dedicar a recorrer l'illa acabant en una pastisseria comprant altre producte típic de nom bussolà, uns rotllos dolços fets amb ou.

Però per a mi l'activitat més interessant que es pot fer és el recòrrer els seus carrers on el ritme és més lent que en la veina Venècia.





 El carrer amb més vida de Burano per la quantitat de tendes, restaurants i terrasses és la Via de Baldasarre Galuppi, un compositor d'operes del segle XVIII nascut ací.






El teu passeig es pot veure truncat per algun canal ja que a l'igual que Venècia, Burano és en realitat un conjunt de illes separades per canals que han anat unit-se mijançant aterraments i ponts que no són massa abundants.

 Hui en dia queden tres canals o "Rio" que fan que Burano siga en realitat cinc illes.







El principal monument que hi podem trobar és l'església de Sant Martí, l'aspecte actual es deu a les remodelacions dels segles XVI i XVII però més que pel seu interior el més destacable és el seu campanar tort o "campanile storto" que per no tindre uns fonaments massa forts ha quedat així.

Per a acabar vos posaré un enllaç d'una cançò de Pino Donaggio, un famós cantant dels seixanta que va nàixer ací i que és una de les cinc entrades que té la secció d'art i cultura de la pàgina web oficial de Burano junt al "merletto", Baldassarre Galuppi, l'església i el campanar. Aquest cantant conegut per la cançò "Io que non vivo senza te", va participar al Festival de la Cançò Mediterrànea de Barcelona en 1965 amb la cançò "se chiama Maria" i l'any següent acabà grabant els seus èxits en català, en una època on quasi ningú ho feia.
 jo que no puc viure sense tu

.