Ajuntament d'Estocolm, espectacular façana al Bàltic

Si la setmana passada estiguerem en l'ajuntament gòtic més impressionant del món hui viatgem més al nord per visitar-ne d'altre, que d'estil romàntic i construit fa cent anys de segur que també et deixa bocabadat. Es tracta de l'Stadthuset en Estocolm.
Estocolm és una de les ciutats més boniques del nord d'Europa i no sols pel lloc on es troba ubicada, en les illes entre el llac Mälaren i el mar Bàltic, també pels seus edificis històrics i moderns i la seua important oferta cultural i museística. I tot acompanyat del màxim nivell d'organització d'un país nòrdic.
La meua visita a finals de març del 2008 es va veure marcada pel fred i el fet de que gran part dels seus monuments estaven tancats esperant l'arribada del bon temps. Eren les 14:58 i entrava a l'ajuntament amb la certesa de no poder visitar el seu interior per no haver contractat cap visita, amb la intenció de veure un hall bonic i meravellós mentre en negaven entrar més endins. Ja m'havia conformat en veure sols la façana d'aquell impressionant edifici que dona al llac Mälaren i que tan majestuós es veu des de l'illa on s'ubica el centre històric.

Però la sort em va acompanyar i va ressultar que a les 15:00 hores començava la darrera visita guiada i degut a baixes encara quedaven entrades lliures. Així que vaig pagar les 170 corones i em vaig afegir al grup que acabava de començar a escoltar les explicacions del guia.
 En primer lloc vam veure el saló blau, que mai va arribar a pintar-se de blau, i que recorda els palaus italians dels renaiximent amb balcó de Julieta inclòs. L'espai és enorme i és internacionalment conegut per que és ací on es fa el ball de gala dels premis nobel. Els agraciats amb el premi baixen junt a la família reial per la magnifica escala i comença la gala.

La visita continua pel saló de plenari de l'ajuntamnet on el bònic sostre de fusta vol recordar el sostre de cases vikingues.
Els tons blaus de la part més alta imiten el color del cel que es podia veure perque les atingues cases dels vikings no tenien fumeral i el fum s'escapava a través d'unes claraboies.















Continuarem per la Galeria del Príncep, degut a que el príncep Eugeni va guanyar el concurs públic de decorar-lo sense manifestar la seua identitat. El mural blau és obra seua.

I per fi arribem al lloc que més em va deixar impressionat, el Saló Daurat que està decorat amb un mosaic de més de 19 mil·lions de fragments de pa d'or i que presideix la figura de la reina del llac Mälaren, no massa agraciada, tot siga dit. Al costat dret de la reina està representat l'orient que es reconeix per Santa Sofia d'Estambul i al costat esquerre l'occident on distingim l'estatua de la llibertat i la torre Eiffel.

 La visita acaba però pots passejar pels jardins junt al llac i fer impressionants fotos de la torre que medeix 106 metres i està coronada valga la redundància per tres corones, l'escut heràldic suec. El nom de la Torre és Tre Konor i si vens entre maig i setembre podràs visitar-la i disfrutar de les vistes que proporciona. Jo hauré de tornar per poder-ho fer.