Sofia, la millor lliçò d'història

El meu particular viatge cap a l'èxòtic orient europeu començà en l'estació de Saltzburg, era ja de matinada i estava a punt de passar el conegut i nostàlgic tren  Orient Express. Jo n'esperava d' altre que també anava a l'est i havia de passar en dues hores però ho va fer casi quatre hores més tard.
Caldria que jo agafara dos trens més en dies succesius, cada vegada més vells i més bruts, per a arribar a la fi del meu particular circuit ferriviari pels païssos de l'est, Sofia la capital de Bulgària.
No va ser fàcil adaptar-se a la ciutat després de dormir en una incòmada llitera i haver sigut despertat dues vegades per la policia per revisar-me el passaport, una a l'eixida de Sèrbia i l'altra mija hora després en entrar a Bulgària.
A més trobar l'hotel va ser una odissea, calia creuar descampats, carrers per asfaltar i una carretera molt transitada. El dia no havia començat bé del tot, però afortunadament quedava molt de dia i moltes coses a descobrir que canviarien la meua primerenca impressió.
El centre històric de la ciutat no conserva uniformitat en quan a edificis i vivendes a més pense que queda poc del traçat original dels carrers però no per això deixa de ser encantador i molt ilustratiu passejar i descobrir la quantitat d'edificis antics que posseeix. Descobrir-los et fa entendre una mica millor la història d'aquesta part del continent.
 Tres religions monoteistes són les que més han influit en Europa en els darrers segles.

El cristianisme amb totes les seues variants és la que més. Bulgària és un país majoritariament cristià ortodox amb autocefàlia que per dir-ho d'una forma fàcil significa que té el seu propi patriarca. I la seu església principal, es a dir la seua basílica de Sant Pere, és la catedral de Sant Aleksandur Nevski. La construcció data de finals del segle XIX i principis del XX i ressulta impressionant per la seua grandiositat i ornamentació. Altres esglésies plenes de fum d'incens i fidels que escolten missa drets els diumenges es poden trobar pel centre de la ciutat



L'altra religió fonamental per entendre la història del vell continent és l'islam, que per les zones de l'est va arribar amb les conquestes dels turcs. Païssos com Albània, Turquia, Kosovo i Bòsnia i Herzegovina  són de majoria musulmana per que van ser anexionats per l'Imperi Otomà. Bulgària hi va formar part des del XV fins al XIX i això es nota a Sofia on podem trobar la mesquita Banya Bashi del segle XVI que encara dóna servei religiós puix en aquest país un 12 % dela població, descendent dels turcs, és musulmana. Per a visitar-la cal esperar a que acaben de pregar i cal descalçar-se per entrar-hi.


 

I ara cal parlar dels jueus que durant segles han viscut en la majort part de les ciutats del vell continent agrupats en barris específics. Ací en Sofia encara estan presents i tenen una espectacular sinagoga, de les més grans d'Europa,pot acollir a més de mil persones. És d'estil art nouveau i va ser construida en 1909. Normalment està tancada quan no és sàbat, però si crides a la porta un simpàtic home que hi viu al costat t'obri i t'explica un poc la seua història.

Si són tres les religions que han fraguat l'Europa actual, també són tres els grans imperis que han marcat el destí d'aquesta meitat oriental, l'Europa de l'Est. La partició en dos d'Europa ve de l'època romana i es va fer efectiva a la mort de l'emperador Teodosi I en l'any 395.
El primer gran imperi que més ha influit en aquestes terres és l'Imperi Bizantí. Deixà el cristianisme oriental com a religió dominant. Vindrien eslaus que adoptarien el cristianisme però conservarien la llengua que anà evolucionant en les diferents llengües eslaves actuals. Ací avuí en dia es parla búlgar que utilitza l'alfabet cirílic en l'escriptura. Les empremptes bizantines a Sofia les troben a tres esglésies del centre com és la redona de Sveti Georgi del segle VI.

El segon gran imperi que va fer desapareixer el primer va ser l'Imperi Otomà  que anà ocupant aquestes terres des dels segles XIV al XVII arribant fins a les portes de Viena. Però durant els segles posteriors les va anar perdent fins conservar solament el que és la Turquía actual. D'aquella època trobem la mesquita Buyuk Dzhamiya de 1494 que avuí s'ha convertit en un espectacular museu arquològic amb escultures gregues, màscares d'or tràcies, icones bizantines i un sinfí d'objectes valuosos. La col·lecció museísitca està molt ben esposada i explicada però no està permés fer fotos a l'interior.




El tercer gran i influent imperi en l'Europa de l'Est ha estat l'Imperi Rus, que després es va convertir en la URSS, extenent els seus tentacles de poder a païssos satèlits veins, com va ser Bulgària. De l'època tsarista trobem l'església ortodoxa rusa consagrada en 1914 i de l'era d'influència soviètica, l'edifici més remarcable de 1954 és la casa del partit, seu del Partit Comunista fins 1990 que va ser asaltada per una multitud.

 

El casc antic de Sofia és una gran lliçò d'història i cal passejar-la  i observar-la i per recuperar-se res millor que menjar alguna cosa al mercat central, impressionant edifici de principis del XX reocupat per botigues, cafeteries i restaurants. O bé passar-se pels banys minerals pendents de restauració amb unes fonts que ragen aigua calenta i que la gent s'emporta amb grans marraixes.