Illetes, el més pròxim paradís

Hui diumenge és dia de confessió. He de dir-vos que jo he estat al paradís, i sóc afortunat perque com sabeu fa molts anys que als humans ens prohibiren l'entrada des de que dos avantpassats feren allí tan de mal.
Jo crec que aquella historia de la poma i el cuc de tamany descomunal enganyant  una dona ha estat un poc transgiversada perque la realitat és que mai a ningú li han prohibit l'entrada al paradís perque el nostre món és en realitat el paradís. Però després de milers i milers d'anys els homo sapiens ens hem preocupat per fer-lo desapareixer poc a poc, però per sort encara ens queden molts trocets de l'original que es resisteixen a desapareixer.
Hui, solejat matí de diumenge d'hivern i sense massa fred he sentit anyorança dels passejos que podia fer per l'estreta i llarga franja d'arena que és la platja d'Illetes on més vegades he sentit que estava en aquell primitiu paradís.
 
Si mireu el mapa de Formentera trobareu que té una punta llarga que ix cap al nord, és la platja d'Illetes. El nom segons em varen comentar es deu a que aquesta estreta i baixa punta arenosa pot perdre la seua continuïtat durant algun temporal hivernal i convertir-se en dos o tres illes separades de la pitiusa menor com està la veïna Espalmador.   

 
Illetes pot ser siga la platja més famosa de Formentera, sobre tot per als turistes italians que en estiu l'envaeixen de cotxes, "motorinos" i cossos glamourosos i esculturals convertint-la en un infern.
El millor es passejar-la descals un matí calurós de finals de l'hivern o de principis de la primavera per a apreciar tots els tons del blau amb la seua intensitat a ma esquerra i a dreta i de tant en tant mirar cap a avant per veure la sorra més blanca del Mediterrani infectada pel color de les menudes flors que s'atreveixen a viure en un terreny tan salat i hostil.

La mà de l'home també s'aprecia ací, alguns objectes vadats en la sorra que algun temporal deixà recorden la presència d'humans en l'Edèn. Moltes d'elles han sigut reordenades i agrupades per algun artista local donant la sensació d'estar en una cabanya digna de jocs infantils.
Durant tot el passeig et veus acompanyat de montículs de pedres que segons diuen els fan els hippyes per extraure l'energia positiva de la terra i deu ser cert perque passejar per ací t'ompli l'espirit.


A la fi Illetes es talla i apareix un trocet de mar que acaba en l'illa de l'Espalmador altre tros de paradís al que es pot accedir, si saps per on, caminant fent peu però que no es recomanable fer pels intensos corrents marins.