dissabte, 28 de març del 2026

Plaça Major de Sant Mateu, esplendor medieval capital històrica de el Maestrat

 Sant Mateu va ser una de les ciutats més importants del Regne de València, gràcies a, primer als cavallers de l'ordre de l'Hospital i després als de l'ordre de Montesa on el gran maestre de l'ordre montesina tenia el seu palau residència. El negoci de la llana que arribava a majoritàriament a la ciutat de Florència va ser el més produciu, convertint Sant Maeu en la cinquena més poblada ciutat del Regne, seu de les Corts Valenciannes en diverses ocasions. D'aquella època l'edifici més imponent és l'església arxiprestal, cor espiritual de la ciutat i lloc n es celebraven les Corts.



L'església arxiprestal de Sant Mateu era romànica en el seu origen i això ho confirma la seua portada principal, un dels millors i escasos exemples de l'art romànic en el nostre territori. I si es conserva és per que durant la reforma gòtica s'acabaren els diners en 1440 i el temple no va poder ser renovat als peus del temple.

Al seu interior es quedarem realment impressionants per la magnitud de la seua imponent nau única, amb les seues capelles laterals i la rosassa amb vitralls situada en l'àbsis i no en la inacabada façana principal del temple.

En el creuer de l'església està la capella de Sant Climent. És d'estil neoclàssic i cal destacar dues coses d'aquesta capella, primer les pintures murals que la decoren. En la cúpula està representat el martiri de Sant Climent amb la Trinitat i la Mare de Déu a les petxines quatre dones que són les virtuds.



I la segona cosa a destacar de la capella de Sant Climent és una imressionant urna barroca que conté un esquelet complet elganment vestit, que el fervor popular venera com les despulles del màrtir Sant Climent. En realitat venen d'un cementeri de Roma que el papa autoritzà dur a Sant Mateu previ un bon pagament. 



I abans d'eixir a l'exterior per a gaudir de l'exempta torre campanar ens enfilarem cap a la sagristia per a veure el museu parroquial on destaca d'entre totes les peces d'orfebreria la creu grossa, una creu processional que varen regalar els comí, uns rics comerciants de la població. Un calze del papa Luna i un lignus crucis també hi podem trobar.



Eixirem a l'exterior per la portada gòtica prou senzilla per a veure de front la imponent torre campanar de perímetre octogonal com el Micalet de la seu de València i el de l'església arxiprestal de nostra senyora de la Pietat en Alpuente. A l'igual que el Micalet la mesuradel perímetre i d'alçada són la mateixa, però en Sant Mateu els costats són de quatre metres que fan una mesura de trenta-dos i en València són de huit.

Anirem ara el carrer de l'historiador Bonfill on res troben tres joies més del passat medieval de Sant Mateu, la Cort Nova o Casa Consistorial, un edifici del segle XVque es va aixecar per a ser la seu del poder polític de la ciutat, més pròxim a l'església arxiprestal. Al costat hi ha un bucòlic carreró que s'anomena carreró dels jueus, que en temps medieval s'allargava cap a la zona alta.



Al costat està el palau Borrull un bon exemple del gòtic cívil valencià que four residència de l'assessor del lloctinent de l'Ordre de Montesa. El nom actual és el de l'última família important que l'habità. En Sant Mateu es coneix com l'Audiència per que dureant la primera meitat del segle XIX va ser seu del partit judicial.

A l'interior trobarem, encara que un poc desdubuixat des de que el palau es va convertir un lloc de vivendes de lloguer,  un típic palau gòtic valencia amb la porxada en arcs rebaixats, pati central on es custiodien els gegants, que participen en les cercaviles de les festes patronals de la població. 


El més interessant del palau ot ser siga l'hort de darrere que explotaven els llogaters de les cases habilitades al palau. Un gran pou i una històrica sénia ompliven d'aigua una bassa que després abastia d'aigua als sequions de regaven les plantacions.

I davant encara està en peu el forn de la vila, un edifici que està documentat des de l'any 1386 que encara conseva els arcs apuntats originals. El forn si que es va renovar i va estar en funcionament fins a la segona meitat del segle passat. Més tard va ser seu de l'oficina de turisme i hui en dia sols s'obri per a les visites guiades.




I tornarem de nou a la plaça major per a veure i gaudir d'una de les places porticades medievals més interessants del nostre territori on es celebrava fira, privilegi quue va concedir Jaume I a l'ordre de Sant Joan de l'Hospital.

I d'època medieval s'aixeca la font de l'àngel, una font gòtica coronada amb un àngel símbol de l'evangelista patró del poble Sant Mateu. Quan la carrertera de Castelló passava per dins de la població i vingueren els cotxes, s´hagué de desplaçar a un costat deixant el seu lloc original, el centre de la plaça.

I per a dinar res millor que fer-ho en algun dels restaurants d'aquesta plaça i degustar, si encara no és esiu i la calor aplatana, l'olleta de Sant Mateu, que amb les seues peculiaritats a altres llocs dirien putxero. En el restaurant la plaça 7 pots degustar-la a un menjador al que s'accedeix travessant un arc gòtic.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada