Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, el millor lloc del món a conéixer l'art enla Grècia clàssica.

 La visita museística de hui ens trasllada al barri Exarcheia d'Atenes i va obrir les seues portes en la segona meitat del segle XIX. En la primera meitat del segle XIX l'incipient estat grec que començava a independitzr-se dels tomans ja va promulgar una llei que prohibia l'exportació d'antigitats a l'exterior. Després es va decidir crear u museu nacional amb peces arqueològiques i obres d'art que va anar traslladant la seua seu en funció d'on s'instaurava la capital del cada vegada més gran Grècia independent.

L'edifici actual és un edifici neoclàssic aixecat entre 1866 i 1874, obra dels arquitectes alemanys Ludwig Lange i Ernest Ziber. Va ser renovat després del terratrèmol de 1999 i renovat per als jocs olímpocs del 2004. Posteriorment ha sigut ampliat i la seua col·lecció d'objectes arriba fins al nombre de vint mil des de la prehistòria fins a la Gràcia antiga tardana.

El museu es distribueix en cinc sales, la de prehistòria, la d'escultura, la del bronze, la de ceràmica i la d'Egipte i pròxim Orient. A la planta baixa en la sal de la prehistòria podem trobar art neolític, de les illes Cíclades, de l'illa de Thera, però la col·lecció d'art micènic des taca per la màcara funerària d'Agamèmnon del segle XVI aC, feta en or. Va ser descoberta a Micenes per l'arqueòleg Schlieman que la va atribuir a la de l'heroi de la Iliada.

També en la planta baixa etan pavellons dedicats a l'escultura classificada en període arcaic, període clàssic, període helenístic i període romà. A destacar del període cñàssic l'escultura de Zeus o de Poseidó trobada al fons de la mar en les costes de l'illa d'Eubea datada al 460 aC.

I de l'època helenístca trobem una bella escultura en marbre que representa a Afrodita, Pan i Eros del segle I aC., trobada a Delos. El deu Pan intenta seduir a la deesa de l'amor Afrodita que l'amenaça amb una sandàlia i un xicotet deu Eros alat acudeix al seu rescat.

De la mateixa època però en bronze podem trobar el genet d'Artemision, que es va trobar a trossos en el fons de la mar en les restes d'un naufragi davant del cap d'Artemisió. Lescultura mesura més de dos metres d'alt i quasi tres d'ample.

Continuant a la planta baixa canvien d'exposició i se n'anem a les sales del bronze on es troba una de les millors col·leccions del món d'art antic fet amb metall i la joia d'aquesta col·lecció és l'escultura de Perseu que es pensa que amb la mà sostenia el cap de medusa. Altra versió diu que es Paris que a la mà portaria la poma de la discòridia. Està datat al 330 aC.

Si pugem a la primera planta descobrierem una gran quantitat de gerres i àmfores ceràmiques que van del segle XI aC amb senzilles decoracions geomètriques, passant per període arcaic a altres ja més elaborades el període clàssic dels segles III aC.

I no podem deixar el museu sense conéixer la col·lecció permanent d'art de Thera, una gran illa amb una gran civilització que va desaparéixier amb una de les pitxors erupcions volcàniques que ha patit la humanitat. Va passar fa més de 3500 anys, borrant del mapa la cultura minoica i reduïnt l'illa a un terç del que hui en dia és Santorini. La decoració mural d'una casa de l'època la podem veure a la sala D2.