Els museus de Dénia, capses del temps íberes, romanes, regnes de taifa i de la burgesia dels dos segles passats.

 La nostra següent parada la farem a la capital de la Marina Alta, la ciutat de Dénia de les poques ciuats romanes que hi hagueren al nostre territori. De l'esplendor romà i decadència posterior va renàixer en època de dominació musulmana com a capital d'un regne taifa que dominava el sudest peninsular les illes Balears i quasi va conquerir l'illa de Sardenya. Ja en era contemporània amb la pança i el joguet va conéixer altre període de prosperitat. Hui visitaren els seus quatre museus per a aprendre un poc dels més de dos mil anys d'història de la Diànium romana, la Dàniya de taifes i la Dénia dels comerciants de panses.

El primer museu que visitarem serà el Museu Arqueològic de Dénia que està ubicat en el carrer cavallers de Dénia on podem trobar una bona col·ecció de cases senyorials. La més interessant, i seu del mueu és la casa de la Marquesa Valero de Palma, d'estil neoclàssic. Aquest marquesat es va car a principis del segle XX i res té a veure amb el marqués més famós de Dénia, el valid de Felip III, el duc de Lerma.

Del palau original poc es conserva però encara és possible trobar algun element decoratiu com un sotre amb frescos, una allar, algun que altre sol i l'elegant escala que uneix la planta baixa amb les plantes superiors.

Les peces que ací s'exposen es distribuixen en quate àrees històriques, l'àpoca íbera, la romana, la islàmica i la baix medieval i moderna. Veurem una bona col·lecció d'àmfores per a donar testimoni que Diànium era ciutat portuària, també ceràmica íbera, islàmica, de Manises del segle XV i italiana del segle XVIII. Llàstima va ser no poder veure els canelobres d'època islàmca, perque estaven en una exosició 'Alacant. Aquestos canelobres eren un article de luxe i provenien de diferents llocs de l'orient islàmic medieval.

Al maeix carrer cavallers es troba altre mueu, l'etnològic que ocupa una casa senyorial del segle XIX que va pertànyer a un burgés enriquit amb el comerç de la pansa. La casa no té cap desperdici amb un sòl de ceràmica de Manises a la primera planta i altre hidràulic en la planta baixa.

En la planta noble, a banda de mobiliari, pintures, i vestimentes de gent amb diners va captar la meua atenció, diversos objectes relacionats amb el joc i els casinos. Llavors vaig recordar el que m'explica fa anys un amic, que l'expressió "els collons del Montgó" ve d'aquells que havien guanyat diners amb un negoci de pansa i per la nit els havien perdut jugant-se'ls, així que eixien al carrer i veien el majestuós Montgó soltaven aquesta frase malsonant que denota cabreig.

Accedirem a la camba de l'edifici per una bonica escala, menys senyorial que la de la casa de la Marquesa però molt interessant. La cambra o andana era el lloc on es guardaven les collites i on tenien l'habitació els criats.

En la cambra hi ha una exposició dedicada a la producció i comerç marítim de la pansa. s'ha intentat reproduir la galeria darcs d'un riu-rau i el lloc on s'escaldava el raïm per a convertir-lo posteriorment en panses. La pansa de Dénia s'exortava arreu del món. Els anglesos, molt aficionats a fer pastissos amb ella la deixaren de comprar quan va aparéixer la de corinto sense pinyol.

I ara deixarem el carrer cavallers i s'enfilarem en direcció a la mar pel carrer Marqué de Campo, el carrer de les botigues i zona de passeig més important de Dénia. Edificis modernistes, arbres, comerços, bars i peatonalitzat dissabte de vesprada i diumenge, un lloc ideal per passejar sense pressa. orta el nom d'un polític i industial que va aconseguire que el tren arribara a la ciutat.

I a meitat de camí desviant-se a la dreta pel carrer de l'estació s'arriba a l'antiga estació de tren. Es va cnstruir en l'any 1884 com a destinació final d'una línea que unia Carcaixent amb Gandia i Denia, pensada per a portar productes com les taronges als ports per a ser exportats. Aquesta línea es va claussurar en 1974 i sols el tram entre Gandia i Xeraco es va aprofitar per a la línia de rodalia C1 que va de Gandia a València.

Hui en dia l'edifici s'aprofita com a sala d'exposicions i seu d'un museumolt interessant, el del joguet i és que després de la decadència de la pansa una incipient indústria joguetera començà a forjar-se i a donar prosperitat. Aprofitan les mans dels que fabricaven capses de fusta per a les panses, començaren a crear-se joguets de fusta.

Però el major impuls el va donar la família alemanya Felchen afincada a Dénia que va crear la Metalúrgia Hispano Alemana on els joguets comencen a ser de llauna. Els cotxes per a xiquets que imiten els que ja circulaven per les ciutats onduïts per rics burgesos són un èxit.

L'arribada de materials com el plàstic per a fer joguets i l'arribada del turisme entre altres factors va fer que aquesta indústria començara a decaure. Però el museu de Dénia amb l'ampla col·lecció de joguines antigues sempre estarà ahí per a recordar-nos que Dénia també va ser ciutat alacantina del joguet i no sols Ibi, Castalla i Onil.

I si arribem a la mar trobarem el darrer museu que visitarem hui, el Museu de la Mar que es va inaugurar en l'any 2019. Abans l'edfici que ocupa va ser la llotja del peix, on es venia tot el que els pescadors treien de la mar cada dia, hui en dia exposa objectes arqueològics que també s'han tret de la mar.

El més interessant del que en aqust lloc es troba exposat és la col·lecció d'àmfores des del segle II abans de Crist al segle I després de Crist. Però hi ha fins a 400 peces, moltes donacions, que ens recorden la impotància històrics del port de Dénia,