Le Mont Saint-Michel, l'illa-península tresor de Normandia

 Hui fa exactament vuitanta anys que uns cent quaranta mil soldats britànics, nord-americans i candencs desembarcaren en cinc platges de la regió francesa de Normandia per a alliberar a gran part d'Europa de l'ocupació nazi. En meys d'un any la segona guerra mundial es donaria per a acabada i Europa lliure dels nazis per l'oest en part gràcies a aquest desembarc de soldats, el major de la història i Europa lliure de nazis per l'est gràcies a l'exèrcit roig d'origen soviètic.  Pasarem l'estiu visitant pobles i ciutats que han viscut atacs des de la mar. La primera parada ens porta al mont Saint-Michel de Normandia.

El mont Saint- Michel es un promontori rocós molt semblant a la nostra Peníscola, que quan puja la forta marea del canal de la Mànega es queda totalment aïllat de terra ferma convertint-se en una illa, impossible d'accedir a ella per què la carretera queda submergida baix l'Atlàntic.

Aquest pujol està totalment dedicat al turisme, els carrers que s'enfilen cap al cim estan plens de botigues i restaurants i coronant-ho tot es troba des del segle X l'abadia de Sant Miquel. L'aspecte actual respon a una remodelació del segle XIII en estil normand.

El que més capta l'atenció dels més d'un milió de visitants que rep aquesta abadia és sense cap mena de dubte l'agulla del seu campanar que es troba coronada per una daurada i lluenta escultura de l'arcàngel Sant Miquel. Mesura uns tres metres i mig. Segons la llegenda l'arcàngel va apareixer entres ocasions al bisbe de la zona demanant-li que construïra en aquest lloc un santuari en honor seu.

Entrarem a l'església de l'abadia per la porta principal que es troba ubicada en la terrassa oest, des d'on es pot gaudir d'unes meravelloses vistes de la costa de Normandia que es separa d'aquest promontori rocòs quan puja la marea.

La façana principal de l'església és del segle XVIII i el seu estil molt s'allunya de l'estil original. Un incendi a principis d'aquest segle va destruir per complet la façana anterior i una nova s'hagué d'aixecar per a substituir-la.

Ja dins del temple abacial, que va perdre molta ornamentació en l'incendi, encara és possible gaudir de les naus que mesuren vuitanta metres, en un cim de muntanya molt menor i tot gràcies a l'enginy dels constructors que l'aixecaren sota quatre criptes. Encara és possible gaudir dels arcs d'estil normand que separen les naus.

DEsprés de l'església recorrerem el seu claustre, una meravella de l'art gòtic que es pot apreciar en les primes columnes distribuïdes en tres files, dues en la part exterior que dóna al pati descobert pròpiament dit i una interior. Tota una delícia passejar per ací.

El nostre recorregut per l'abadia ens porta al refectori on els monjos benedictins escoltaven mentre menjaven la paraula de Déu, llegida per un d'ells. Aquesta gran sal del segle XIII està coberta per una volta de canó de fusta.

Molt interessant resulta també la sala dels Hostes, destinada per a la recepció dels convidats il·lustres. Dues fileres d'elegants i esveltes columnes amb forma de palmera distribueix la sala en tres naus i creua una bonica volta de creueria.

Ja fora del recinte monacal es troba l'església de Sant Pere aixecada entre els segles XV i XVI per a donar servei religiós als habitants del Mont Saint-Michel i amb cementeri al costat per a donar-los sepultura en quan morien

El Mont Saint- Michel hui en dia és un lloc turísitc, un dels més visitats de tota França però cal recordar que al llarg de la història ha sigut un important centre de pelegrinatge i encara continua essent-ho. Aquest fet queda evidenciat amb la quantitat d'espelmes que s'encenen cada dia davant la imatge del sant arcàngel d'aquesta església.

Encara que els carrers en temporada alta estan plens de gom a gom és molt recomanable recorrer-los i deixar-se perdre's per ells. Des de la xicoteta esplanada de l'església s'arriba a aquest estret carreró, un poc amagat i desconegut per la gran massa de turistes.

Però la immensa majoria dels pocs carrers que té aquest penyal de Normandia estan ocupats per milers i milers de visitants que arriben cada dia a peu des de una explanada abans del pont d'accés on paren els autobussos, És impossible arribar en el cotxe propi . Les case amb teulada de pissarra amb finestra donen molt d'encant al poble.

La "porte de l'Avancée és la primera porta de les tres succesives que hi trobarem. Es tracta d'una porta integrada en la muralla, al costat de la torre Gabriel que dóna pas a un pati d'armes que rep el mateix nom que la porta.

Des d'aquesta porta es pot pujar mitjançant unes escales cobertes amb vigues de fusta al camí de ronda de la muralla que està lanquejada per set torres i des d'on gaudirem d'espectaculars vistes del poble i de la badia.

I si teniu ocasió sempre i quan el nivell de marea ho permeta cal fer la ronda de muralla per fora d'ella pel que és la plaja. Les vistes panoràmiques del poble, les muralles i l'abadia de segur que et deixen esbalait.