Centre històric de Bucarest i part dels seus monuments històrics.

 Hui anem a encentar una llarg tour que acabarem a final d'any per països que durant la segona guerra mundial vàren ser trepitjats per les tropes nazis. A Romania va passar en octubre de 1940, després del colp d'estat del mariscal Ion Antonescu. Amb la promesa de recuperar per a Romania els territoris perduts durant les dècades anterios que suposaven més d'un 30 % del territori, Antonescu s'embarcà amb l'Alemània nazi en l'operació militar d'ocupar la Unió Soviètica. Hui comença la nostra ruta en el centre històric de Bucarest on visitaren interessants edificis que no vàrem visitar quan hi passarem per la Paris dels Balcans ja fa nou anys.

El nostre recorregut comença en la bonica església de Sant Nicolau, en romanés Parohia Bisericii Sfântul Nicolae Vladica, cal dir tot el món per que a Bucarest hi ha més esglésies dedicades a Sant Nicolau. Aquest temple ortodox data dels primers anys del segle XX i es va construir gràcies a la donació d'un ric propietari agrícola.

Caminarem cap a la seu del patriarcat ortodox romanès, que ja visitaren en el 2013, creuarem el Bulevardul Regina Maria i posteriorment el riu Dâmbovita, un riu de poc més de dos-cents cinquanta quilòmetres que desemboca en el riu Arges, afluent del Danubi.

El Museu d'Història Nacional de Romania està a l'altra part del riu  ubicat en un edifici de la Calea Victorei, un dels principals eix de comunicació del centre de la ciutat. Abans l'edifici era el palau de correus, però hui recull peces que van de la prehistòria fins a l'actualitat. Destacar una reproducció en guix de la columna de Trajano de Roma.

Caminant cap a l'est dee seguida ens trobarem en les restes del palau del Voivoda, que ja coneguèrem fa nou anys, però molt prop està la històrica església de Sant Antoni, la biserica Sfântul Anton, que substetueix a altra més antiga de fusta que donava servei religiós al palau. L'edifici actual es de la meitat del segle XVI essent l'església més antiga de Bucarest.

I no massa lluny està el Banc Nacional de Romania, l'antiga seu ocupava una antiga fonda del segle XVII i es va acabar de construir en l'any 1890. La nova seu que està al costat es va aixecar en plena segona guerra mundial en un estil neoclàssic racionalista més auster que l'anterior.

I anant cap al centre neuràlgic de la ciutat que és la Plaça de la Universitat ens apareixerà la Biserica Coltei, que és el que queda d'un antic hospital i monestir de principis del segle XVIII. Durant la revolució que va enderrocar el règim comunista de Ceausescu, va ser lloc de refugi i el seu rector repicava les campanes quan hi havia perill.

I de la Plaça de la Universitat se n'anem a la Plaça de la Revolució, on es trobava l'antic Palau Presidencial on Ceasescu va donar el seu darrer discurs abans de fugir junt amb la seua dona en helicopter. La plaça no té massa atractiu a nivell arquitectònic, però és allí on s'ha aixecat un monument de més de vint-i-cinc metres d'alçada que honra a les mil cinc-centes víctimes de la revolució de 1989.

En un cantó d'aquesta plaça podrem visitar una de les esglésies més interessants de la ciutat, la Biserica Kretzulescu. Es va aixecar entre 1720 i 1722 i continua en peu després de suportar els terratrémols de 1940 i 1977, els plans de demolició del règim comunista i la revolució de 1989.

 A l'interior encara es possible gaudir d'uns interessants frescos del segle XIX que cobreixen murs i sostre, cosa que no passa a l'exterior que també en tenia però els varen llevar durant la restauració de l'any 1935.

I acabarem la ruta de hui en un curiós edifici al nord de la Plaça de la Revolució, l'Ateneu Romanès, un edifici construït en 1888 i seu de la Filarmònica Romanesa. Un segle més tard estigué a punt de caure i es va restaurar gràcies a les donacions populars que responien al lema "dona un leu per l'ateneu". El leu és la moneda del país.