Bellagio, el poble més bonic a la vora del paradisiac llac de Como.

 La segona parada de la nostra tournée de vencedors de Waterloo serà a Bellagio, un bucòlic poble en la regió italiana de la Llombardia, que junt amb la de Vèneto i després d'haver estat ocupades per les tropes Napoleòniques, varen anar a parar a mans dels austríacs, 

Des de Milà o Bèrgam es pot arribar en tren a Varenna, un altre espectacular poble a la vora del Como que ja visitàrem fa tres anys. Des de Varenna es pot muntar a un vaixell que va a la ciutat de Como, però té aturada en l'estació marítima de Bellagio.

Al mateix port està el Grand Hotel Vila Serbelloni, un edifici nobiliari neoclàssic que es va iniciar a construir en 1850 per a una família noble de Bèrgam. Vint anys després es va convertir en hotel molt popular entre polítics i estreles de cinema. Ací han estat Kennedy, Roosevelt, Churchill i Al Pacino.

 

En Bellagio la cosa més interessant que es pot fer és recórrer els seus carrers costeruts i empedrats plagats de botigues i restaurants i si pot ser comprar la seua acqua di bellagio amb un aroma a llima que et transporta a terres mediterrànies.

El principal monument del poble és la basílica de Sant Giacomo un temple construït entre els segles XI i XII i profundament transformat en el segle XVIII. A principis del segle XX va ser restaurat recuperant part de l'estil romànic original.

A l'interior ens trobarem un espai de tres naus romàniques amb els seus corresponents absis i diverses d'obres d'art que el decoren que van del segle XV al segle XX. L'altar major és dels anys vuitanta del segle passat i els mosaics d'estil venecià són de principis del segle XX.

En la mateixa plaça on està la basílica que es coneix com a plaça de l'església podem visitar una torre medieval que formava part del complex fortificat del poble i que es va aixecar entre els segles XIII i XIV.

El llac de Como té forma de V invertida i Bellagio es troba en la zona privilegiada on s'ajunten els dos braços del llac. Cal arrimar-se caminant fins a la Punta per a gaudir de les boniques vistes al llac i de pas fixar-se en diferents villes nobiliàries que s'escampen pel terme municipal, la fundació Rockefeller n'és propietària d'alguna.

Colònia, ciutat romana i poderosa ciutat d'arquebisbes en època medieval

 Un 18 de juny de 1815 va tenir lloc una de les batalles més famoses de la història, on l'emperador francés  Napoleó va ser derrotat definitivament en una planura prop de la ciutat belga de Waterloo. Uns dies abans s'havia celebrat el Congrés de Viena i quatre grans potències havien redibuixat el mapa d'Europa, molt modificat durant les conquestes napoleòniques.

Hui iniciaren un viatge per aquelles nacions que varen aconseguir la derrota definitiva dels exèrcits napoleònics o que varen eixir beneficiades de la remodelació fronterera d'Europa duta a terme en el Congrés de Viena.

La primera aturada del trajecte serà en la ciutat de Colònia, la quarta més poblada d'Alemanya i capital no oficial de la Rheinland. Ja vàrem estar ací fa set anys per conèixer la seua catedral gòtica, sense cap mena de dubte una de les millors catedrals gòtiques del món.

https://ferranlerma.blogspot.com/2014/04/la-catedral-de-colonia-la-gran-senyora.html

La ciutat del Sacre Imperi governada pels arquebisbes electors durant segles va estar ocupada pels francesos des de l'any 1796 fins a 1815, quan després del Congrés de Viena passa a formar part de Prússia, una de les quatre potències vencedores de Waterloo. Hui entrarem triomfalment al recinte medieval per la porta de la muralla Eiglesteintorburg.

Caminant pel carrer Eigelstein de seguida ens cridarà l'atenció una enorme torre és el campanar de la basílica de Santa Úrsula aixecada sobre un cementeri romà on segons la tradició varen ser soterrades la santa i onze mil joves verges més de la Britània Romana després de ser assassinades pels huns d'Àtila.

En direcció sud-est trobarem altre monument dedicat a altra santa màrtir catòlica, Edith Stein coneguda com a Santa Teresa Beneta de la Creu. Aquesta dona d'origen jueu es va convertir al catolicisme i es va fer monja carmelita després d'estudiar filosofia. Va morir al camp de concentració d'Auschwitz en 1942.

Si ens dirigim cap a l'est pel carrer Gereonstrasse ens trobarem en la millor de les dotze esglésies d'estil  romànic de la ciutat de Colònia, la basílica de Sant Gereó, construïda entre els segles XII i XIII, quan Colònia era la ciutat més poblada de l'àrea de parla germànica.

El seu interior és una meravella, amb una coberta per una cúpula extremadament rara perque és decagonal que mesura 21 metres de llarg i 16 d'ample. Va ser la cúpula més gran construïda des de la de Santa Sofia d'Istanbul fins que es va aixecar la del Duomo de Florència ja en el segle XV.

I seguint cap al sud per Mohrenstrasse s'arriba a una xicoteta torre que formava part de la muralla romana de l'antiga Colònia Claudia Ara Agrippinesium. Es creu que Agripina la dona de l'emperador Claudi va nàixer en aquesta ciutat.

Agafarem cap a l'est per a buscar el Rin la Zeughausstrasse que significa carrer de l'Armeria i ens pararem a gaudir d'un edifici espectacular d'estil renaixentista holandés, l'armeria. Hui és la seu del Museu de la ciutat de Colònia.

I en direcció sud-est caminarem fins a albirar una elegant i ornamentada torre gòtica del segle XV aixecada per a guardar tota la documentació de l'ajuntament de la ciutat. Encara que va ser greument danyada en els bombardejos de la Segona Guerra Mundial es va rehabilitar més tard.

Just a la vora de la torre està l'edifici de l'ajuntament de la ciutat, una institució que té ja nou-cents anys encara que l'edifici actual exterior és una galeria de dos pisos d'estil renaixentista construïda al segle XVI. I en el subsòl de la plaça es podien visitar la primera vegada que vaig visitar la ciutat, en el 2004, uns banys jueus medievals.

Estem en la zona de l'antic mercat on hui es pot gaudir d'uns agradables carrers de vianants amb cases estretes i de colors que recorden les antigues cases medievals que van desaparéixer després dels bombardejos.  En aquesta zona vaig desitjar jo viure durant la segona visita de la ciutat. Marta em va prometre comprar-me una casa ací si li tocava la primitiva, a diu de hui segurament la triaria en altra part del món.

I darrere d'aquest bucòlic racó està altra de les dotze esglésies romàniques de la ciutat, la del Gran Sant Martí. Des de l'exterior destaquen el seu absis i sobretot el campanar rematat amb quatre xicotetes torres octogonals i una agulla central.

A l'interior gaudirem d'una nau romànica ampla. però curta que conserva molts bons exemples d'escultura medieval i moderna. I si baixem al subsòl descobrien restes arqueològiques que van des del segle I dC fins a l'era Carolíngia.

I ara toca passejar vora Rin i buscar un agradable restaurant on gaudir de la contundent gastronomia regional i tastar l'excel·lent cervesa. Després abandonarem la Colònia medieval travessant el Hohenzollernbrücke, una estructura en ferro de principis del segle XX i rehabilitada i ampliada després de la guerra.

Bilbao, l'agradable ciutat postindustrial.

 L'entrada de hui tancarà el tour de quatre entrades dedicades a santuaris marians d'Europa, Hui ens desplacem a la dinàmica ciutat de Bilbao, un dels focus més importants de la revolució industrial al nostre país, que s'ha transformat en una agradable ciutat molt digna de visitar. De fet va ser triada per acollir el tercer museu Guggenheim del món, després del de Nova York i Venècia.

L'edifici del museu d'art contemporani és obra de l'arquitecte canadenc Frank Gehry i és considerat un magnífic exemple d'arquitectura d'avantguarda de finals del segle XX. La seua mascota s'anomena Puppy i és una enorme escultura de flors en forma de gat que va patir un atemptat d'ETA.

I des del Guggemheim anirem passejant cap a l'interior de la ria de Bilbao fins a arribar al Zubizuri, un pont obra de Santiago Calatrava que va ser molt polèmic per la seua passarel·la de vidre altament relliscós.

Passejant per la ria del Nerbion descobrirem meravellosos edificis com el de l'Ajuntament de la ciutat, una obra de l'arquitecte Joaquín Rucoba d'estil eclèctic inaugurat el 17 d'abril de 1892, després que l'anterior seu municipal fóra seriosament danyada en la primera guerra carlina.

Creuarem el pont i seguirem caminant a la voreta de la ria per a arribar al centre històric de la ciutat de Bilbao, allí ens rebrà l'espectacular església de Sant Antoni un temple del segle XV amb elements del gòtic, renaixement i barrocs.

Just a la vora es troba el sensacional mercat de la Ribera que amb els més de deu mil metres quadrats és considerat un dels majors d'Europa. L'edifici és d'estil racionalista i es va aixecar en 1929 utilitzant formigó.

Anem a deixar-nos perdre pels agradables carrers per a vianants de la ciutat vella de Bilbao on podem gaudir  dels famosos pinxos de la gastronomia basca en qualsevol de les moltes tasques que anirem trobant.

I així arribarem a la catedral de Santiago, un temple gòtic construït entre els segles XIV i XVI encara que la seua bonica façana principal respon més a una remodelació de l'edifici duta a terme en el segle XIX.

El més sorprenent del temple és el seu meravellós claustre gòtic, sols dos hi ha a la província de Biscaia, i més sorprenent és el fet que allà pel segle XV es dotara de claustre a una simple església parroquial que no va ser basílica fins a l'any 1819 i catedral en 1949.

I pujarem un xicotet pujol per a accedir a la basílica de Begonya, un temple que va començar les seues obres en l'any 1511 per a venerar la talla gòtica de la Mare de Déu de Begonya, però que no va poder-se instal·lar fins a l'any 1603.

A l'interior ens trobarem tres naus d'estil gòtic tardà amb una original volta de creueria estrelada. Durant la invasió napoleònica i les guerres carlines l'edifici es va ressentir molt i va haver de ser restaurat en la segona meitat del segle XIX.

Des de la basílica es pot contemplar tota la ciutat de Bilbao amb boniques vistes a la ria del Nerbion. No és d'estranyar que durant la guerra del francés l'exèrcit napoleònic matara al retor i s'instal·lara ací per a controlar qualsevol moviment  dels bilbaïns.