Kutná Hora, la ciutat d'argent

Kutná Hora és una ciutat pròxima a Praga que durant l'era medieval es va conventir en la segona ciutat més important del Regne de Bohèmia i segons la creença popular tot gràcies a un frare cistercenc que va descobrir un important jaciment d'argent en les immediacions del seu convent.
Segons la llegenda els frares començaren a extraure el valuós metall de forma silenciosa i secreta per evitar que la mina es nacinalitzara i per això utilitzaven les casulles per a tapar qualsevol indici d'activitat, el nom de Kutná Hora vol dir muntanyeta de les casulles.
La ciutat va acunyar moneda fins el segle XVIII, moment en el que l'extracció d'argent deixà de ser rentable, però durant els cinc segles d'activitat minera es van construir multitud de rics edificis que encara es conserven hui en dia al centre històric que està declarat patrimoni de la humanitat.
El més impressionant de tot el seu patrimoni és la catedral gòtica, que com no podia ser d'altra manera està dedicada a la patrona dels miners, Santa Bàrbara que a l'igual que els seus protegits passà molt de temps tancada i a fosques no en una mina però si en una torre.

El més impactaant d'aquesta construcció, una de les millors del gòtic és la succeció d'arcbotants i l'absis.

A l'interior es pot gaudir d'una altíssima volta de creueria elegantment decorada amb escuts.

Molts elements ornamentals del seu interior recorden la principal activitat econòmica de la ciutat, la mineria.

Just al costat de l'entrada lateral de la catedral s'alça l'extens col·legi dels jesuïtes en estil barroc que s'ha convertit en una sala d'exposicions d'art contemporani. Els jesuïtes arrivaren en 1626 per convertir els utraquistes al catolicisme i la millor forma que trobaren va ser educant als xiquets des de menuts.

Davant del col·legi es troba la galeria ornamentada amb tretze escultures de sants que ofereix unes bellíssimes vistes del centre històric de la ciutat.

Deixar-se perdre pels carrers de la ciutat vella és una experiència única.

 

De tant en tant apareixen imponents monuments com l'església de Sant Jaume amb el seu campanar de vuitanta metres.

Un museu dedicat a la mineria i la vida de la ciutat en els segles passats es pot trobar als seus carrers amb una peculiar entrada que més bé recorda l'entrada a una mina.

Com a ciutat de l'imperi austrohongarès no podia faltar la columna de la pesta.

I no es pot marxar de la centre sense visitar la cort italiana, lloc destinat per a acunyar moneda i que hui és un museu.

Tot lloc turístic té el seu lloc màgic que si veneres et fa tornar al lloc en el futur o et dona sort en la vida, en l'interior de la cort podem abraçar una columna que reparteix fortuna a tots els seus abraçadors. Si fa efecte o no en fa no vos ho puc dir perque de menut ja vaig caure en l'olla on es cuinava la sort i per això sempre he sigut afortunat.

També vos diré que les acunyadors de moneda eren els millors marits que qualsevol dona podia somniar ja que tenien un bon sou, passaven moltes hores fora de casa i es quedaven sords degut al soroll de les martellades.

A uns tres quilòmetres del centre es trova el raval de Sedlec on es pot gaudir d'un dels monuments més famosos de la República Txeca, l'ossari de Sedlec, però això m'ho guarde per a altra entrada,