La nostra ruta arreu del món per a conéixer diferents tipus d'animals ens porta hui a les antípodes, a l'illa Nord de Nova Zelanda on les larves d'un mosquit autòcton cren un dels espectacles naturls més impressionants del país.
A quasi dos-cents quilòmetres al sud de la ciutat més populosa de Nova Zelanda, Auckland, es troba Waitomo, una autoritat territorial de la regió de Waikato. Waitomo significa pou d'aigua en llengua maorí, pot el nom ve de la granquantitat de coves de pedra calcària amb rius que hi ha en la zona. De totes les coves de Waitomo visitarem la de Glowworn, un dels llocs més turístics del país. Una serpentejant carretera rodejada de totes les tonalitats de verd d'on aguata de tant en tant alguna casa victoriana és el camí que ens durà a la cova.
La cova es coneguda pels maorís des de fa més de dos-cents anys, però quan millor va ser explorada per part del cap maorí Tane Tinarou i dos topògrafs anglesos solament fa un poc més de cent vint-i-cinc anys. En 1889 el cap Maorí la va obrir per a visites en l'any 1889, després la gestió passà a mans estatals, però finalment en 1989 la propietat tornà als seus antics amos, descendents de Tane Timarou. Les entrades per a visitar la cova es compren al centre de visitants amb una estructura moderna de vidre.
Cal dir que la cova consta de dos nivells, el superior sec i l'inferior amb aigua. L'entrada a la cova és a través del nivell superior i va ser descoberta pel cap maorí Tane Tiranou. El camí d'anada des del centre de recepció de visitants és un agradable passeig a través d'un bosc humit que sembla extret del període juràsic i escultures maorís.
La cova, tant la galeria superior com la galeria inferior, es va formar sota les aigües de l'oceà fa trenta milions d'anys, gràcies a les restes de corals i closques que anaren comprimint-se i formant la roca calcària. Degut als moviments de l'escorça terrestre la zona va emergir de la mar i la pluja filtrada a través d'aquesta roca va crear durant segles i segles les espectaculars formacions d'estalactites i estalacmites.
Al nivell superior viu alguna que altra larva d'Arachnocampa luminosa, però cal baixar al nivell inferior i fer una xicoteta passejada en barca, per un xicotet rierol que flueix per la cova, amb el major dels silencis i els mòvils i les cameres en stand-by.
La barca abans d'eixir de la cova passa a través d'una galeria oneguda com la catedral per que és la més alta. Del sostre de la galeria pegen les larves del mosquit que enlluernen de blau el sostre per a atreure als insectes que quedaran apegats i seran el seu aliment. No està permet fer fotos, i quasi que millor per que aquest fenòmen natural és tot un espectacle. Sembla que el sostre de la cova a desaparegut i que estigues a cel nocturn obert amb estreles en un escenari de ciència ficció. Abans de l'eixida de la cova al haver més llum no hi ha tanta població de mosquit i et deixen fer fotos que no fan justícia amb el que has vist abans.
L'eixida de la cova per la galeria inferior va ser descoberta pels topògrafs anglesos i el cap maori. També és tot un espectacle natural que formen l'aigua, la verdor de les plantes i la tènue llum que entra des de l'exterior.
I ja fora ens acomiadem de la cova i ens dirigim cap al centre de recpció de visitants deixant endarrere el rierol que després de recórrer 3,3 quilòmetres donarà les seues aigües al riu Waika. Després aquestes aigües acabaran en el riu Waikato, el més llarg del país, que les abocarà a la mar de Tasmània.
