La ciutat de York va ser atacada pels vikings en l'any 866 després de desembarcar en Ànglia Oriental. Des d'aquell moment l'antiga Ebocarum romana passà a anomenar-se Jórvic. Hui visitarem el seu centre històric, deixarem la catedral per a més avant i vos convide a recordar aquella visita que férem al castell i a la ronda de muralles.
Començarem la ruta per l' "All Saint's Pavement Church" un temple construït al segle XIV que ha patit moltes reconstruccions durant els segles XVIII i XIX. L'afegit de Pavement que té aquesta església és per a distingir-la d'altra que també s'anomena de tots sants i que està fora del centre. Aquesta es diu Pavement per que estava ubicada en el primer carrer que es va asfaltar en la ciutat.
A pocs metres es troba el Barley Hall, una típica casa medieval anglesa restaurada després de ser redescoberta farà uns quarant anys i convertida en museu. Un recorregut per les seues sales ens farà veure les antigues estructures de fusta de sostre i parets i amb les recreacions coneixerem com era la vida en el York medieval.
Seria tot un delicte anar-se'n de York i no veure el dimoni de l'imprempta, una xicoteta esculutra que representa un dimoniet roig, situat en una antiga casa que va ser imprempta al segle XVII. Es torba al número 33 de l'Stonegate i representa als aprenents d'imprempta que en aquesta època rebien el mal nom de dimonis.
En direcció a la catedral trobarem altra espectacular església anomenada l'església de "Saint Martin le Grand". Construïda al segle XI amb campanar del segle XV destaca l'exterior per un rellotge del segle XIX amb una figureta del segle anterior anomenada el petit almirall.
A l'interior podrem gaudir d'un espectacular vitrall medieval que conta històries de Sant Martí que afortunadament es va salvar del bombardeig que va sofrir l'església durant la segona guerra mundial de 1942 per que dos anys abans s'havia retirat per a ser restaurada.
Més propo encara de la catedral trobem altra església més moderna, construïda en estil neogòtic en la segona meitat del segle XIX. Està dedicada al culte catòlic i el seu titular és Sant Wilfrid, un monjo i bisbe de York del segle VII. En la ciutat l'església es coneix com l'Oratori.
Ens deixarem perdre pels bonics i ben cuidats carrers del cente històric, alguns d'ells ens teletransportaran a les pel·lícules de Harry Potter. Descobrirem també boniques cases amb entramat de fusta d'estil Tudor.
Un lloc que no podem deixar de visitar és la Treasure's House que té l'origen en la casa que es va fer per al tresorer de la catedral i monestir al segle XI. Al segle XVI va desaparèixer aquest càrrec i la casa passà per mans de diferents propietaris i avui forma part del patrimoni nacional.
A l'interior podrem gaudir de diferents habitacions perfectament decorades amb mobiliari antic i pot ser trobar-nos amb els fantasmes d'un antic propietari i d'una legió de romans ja que la casa està ubicada en un dels carrers principals de l'antiga York romana.
I la darrera visita de hui la farem al Merchant Adventurers' Hall, l'antic ajuntament medieval de la ciutat amb un impressionant sostre de vigues de fusta. Quan vaig estar a la ciutat l'entrada era de franc amb la York Pass, però sols és visitable si no estan fent algun preparatiu per a events. Jo vaig entrar a pessar de que el cartell deia que estava tancat, vaig fer fotos, me pillaren i vaig eixir corrents abans de que me tiraren.
I recuperarem forces tastant el típic pernil dolç, que en castellà s'anomena "jamón de York", en el York Roast, una delícia gastronòmica de patà de pork acabada de rostir i amb mostassa i pa no té res a veure amb al que comprem a les salobreies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada