Decidir quina és la ciutat més poblada d'Europa no és una tasca fàcil, Moscou amb dotze milions i mig d'habitants o Istanbul amb més de tretze, però repartits entre dos continents, així que encara que anem a passejar pel trepidant centre urbà d'Istanbul, vosaltres decidiu quina ciutat és la més gran del vell continent.
La part més animada i vibrant de l'antiga Constantinoble està ubicada en l'europea part coneguda amb el nom de Pera, caldrà creuar algún llarg pont si ens trobem en la turística àrea del Corn d'or, on està Santa Sofia, Topkapi o la mesquita blava.
El monument més famós de Pera és sens dubte la torre Gàlata, que s'aixeca sobre un Pujol i que és visible des de qualsevol punt alt de la ciutat. Aquesta fortificació de guaita mesura seixanta-sis metres i va ser construïda per la colònia de genovesos que hi existia en aquesta zona en el segle XIV.
Es pot muntar fins a un mirador que hi ha a uns cinquanta metres i gaudir d'una de les millors vistes de la ciutat d'Istanbul, ja siga de l'europeu Corn d'or o de l'asiàtic barri d'Uskudar. També es pot menjar al seu restaurant que hi ha Baix del mirador.
http://ferranlerma.blogspot.com/2014/07/topkapi-sarayi-el-centre-de-poder-del.html
http://ferranlerma.blogspot.com/2013/09/uskudar-listambul-asiatica.html
I després de sentir dos continents sota els teus peus, tornarem a posar els peus en terra per a enfilar-se cap al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Taksim i ho farem pel seu carrer més bullició Istikal caddesi que significa, avinguda de la independència. El carrer és llarg i el bucòlic tramvia pot ser un gran aliat si ja portem massa passes fetes.
Si tries l'opció de caminar, veuràs una quantitat enorme de turcs i turques que quasi arribem a camuflar els turistes i a més multitud de bars, restaurants i negocis de tota mena, estem en el centre comercial més llarg de tot Istanbul.
L'església de ritus catòlic més gran de tota la ciutat es trova en aquest animat carrer, és l'església de Sant Antoni de Pàdua i es va construir en l'any 1912 imitant l'estil d'algunes esglésies gòtiques venecianes.
Al seu interior recuperarem la pau i la tranquil·litat perduda quan entrarem de ple en el carrer més comercial i bulliciós de la moderna Istanbul. A més gaudirem de les tres espaioses naus neogòtiques que configuren el temple.
I finalment entrarem en la plaça Taksim. El seu nom vol dir plaça de la distribució perque des d'ací es centralitzava la distribució l'aigua des de 1732 fins principis del segle passat. quan aquesta zona era un suburbi d'Istambul. Hui en dia és el cor de la ciutat i al seu centre està el monument a la república que s'inaugurà en 1928, cinc anys després de la independència de Turquia.
En tramvia es pot arribar de nou on començarem i agafar el metro en Tünel, una de les línies de metro més antigues del vell continent.
El nostre món està ple de llocs meravellosos on es pot passar una estoneta molt agradable
diumenge, 24 de febrer del 2019
dimarts, 12 de febrer del 2019
Canton, la metròpoli xinesa més europea
Canton o Guangzhou té l'àrea metropolitana més poblada del món, quaranta-cinc milions d'habitants, encara que com a ciutat es queda com a la tercera més habitada de Xina, per darrere de la capital i Xangai.
Guangzhou va ser la primera ciutat xinesa en obrir les seues portes als europeus, portuguesos primer al segle XVI i després anglesos, francesos i holandesos a partir del XVII establiren bases comercials ací.
El centre financer del que és la zona més productiva del país està al nord-est de la ciutat, molt prop de l'estació de l'est. Les connexions amb Hong Kong són freqüents i molt bones i l'edifici és digne de visita per la seua impressionant cúpula de vidre i ferro.
I per a poder desplaçar-se per aquesta metròpoli asiàtica el millor que es pot fer és viatjar amb metro que és ràpid, barat i fàcil ja que tot està retolat en anglés. Així que des de la parada de metro de l'estació i fent transbordament en Gongyouanqian, arribarem a la parada de Yuexiu park. Allí ens espera el mausoleu Nan Yue, dedicat a un general enviat ací fa més de dos mil anys per controlar la part sud de la Xina, és el monument més antic de la ciutat.
Al voltant hi ha un agradable jardí i també un museu amb peces arqueològiques recollides durant l'excavació. Jo em vaig quedar fascinat amb una mortalla feta de jaspi, la pedra semipreciosa que es treballa per aquesta zona del país.
Agafarem de nou el metro i tornarem a fer escala en la mateixa estació d'abans per a després enganxar altre tren fins a la Chen Clan Academy. Ací es troba un temple del segle XIX on el clan Chen honrava als seus avantpassats. També funcionava com a escola i els aspirants a policia feien ací els exàmens.
A l'edifici s'exposen objectes del Museu d'art popular del Guangdong i és monument nacional. La seua visita és obligatòria, sobretot pels relleus de fusta i ceràmica pintada que decoren els sostres i els seus patis interiors amb jardí.
I ara caminant cap a l'est arribarem al temple de Guangxiao que es va aixecar sobre el palau del darrer rei nan yue. Encara que té pagodes de més de mil anys la majoria dels pavellons són del segle XIX. Quatre personatges ens esperen només entrar i protegeixen el temple.
Resulta molt agradable passejar pel seu interior amb diferents zones amb jardí i gaudir de l'arquitectura religiosa de l'Extrem Orient dels seus pavellons. El pavelló principal té diverses figures de Buda.
I no massa lluny podem visitar Li Rong Si o temple dels sis banians pels si arbres que hi havia. La pagoda octogonal del segle VI restaurada en el segle XI de 17 pisos deu ser una meravella. Jo la vaig pillar en obres.
En direcció sud està la mesquita Huaisheng, que sols es permet l'entrada als musulmans i del que sols es pot veure des de fora el seu minaret. Es diu que els musulmans arribaren a la ciutat de la mà d'Abú Waqas, oncle de Mahoma. I més cap al sud podem visitar l'església neogòtica del Cor de Jesús, construïda pels francesos al segle XIX.
Una enorme zona de basars i botigues diverses s'escampa per aquesta zona i que resulta d'allò més curiós i exòtic.
I caminant en direcció oest bordejant el riu amb el bucòlic nom de les perles s'arriba al mercat de Qinping, un dels més famosos de tot el país, paradís dels amants de la medicina tradicional xinesa i xocant per als occidentals per la raresa dels productes que es vénen.
Enfront està l'illa de Shamian, un banc d'arena d'assentament francés a l'est i anglés a l'oest amb villes d'estil més colonial que de l'orient del segle XIX i principis del XX i amb església catòlica i luterana.
I en direcció nord caminarem fins al temple de Hualin Si, el més popular i animat de la ciutat, amb un pabelló que té cinc-centes escultures daurades d'arhats que no de Buda en concret. Un arhat és algú tan desenvolupat espiritualment que ha arribat al nirvana i ja no necessita nàixer de nou.
D'entre les cinc-centes escultures pots entretenir-te buscant la de l'arhat que porta barret d'ala que suposadament representa a l'explorador Marco Polo. Es veu que amb tant de viatge també va arribar al Nirvana.
Guangzhou va ser la primera ciutat xinesa en obrir les seues portes als europeus, portuguesos primer al segle XVI i després anglesos, francesos i holandesos a partir del XVII establiren bases comercials ací.
El centre financer del que és la zona més productiva del país està al nord-est de la ciutat, molt prop de l'estació de l'est. Les connexions amb Hong Kong són freqüents i molt bones i l'edifici és digne de visita per la seua impressionant cúpula de vidre i ferro.
I per a poder desplaçar-se per aquesta metròpoli asiàtica el millor que es pot fer és viatjar amb metro que és ràpid, barat i fàcil ja que tot està retolat en anglés. Així que des de la parada de metro de l'estació i fent transbordament en Gongyouanqian, arribarem a la parada de Yuexiu park. Allí ens espera el mausoleu Nan Yue, dedicat a un general enviat ací fa més de dos mil anys per controlar la part sud de la Xina, és el monument més antic de la ciutat.
Al voltant hi ha un agradable jardí i també un museu amb peces arqueològiques recollides durant l'excavació. Jo em vaig quedar fascinat amb una mortalla feta de jaspi, la pedra semipreciosa que es treballa per aquesta zona del país.
Agafarem de nou el metro i tornarem a fer escala en la mateixa estació d'abans per a després enganxar altre tren fins a la Chen Clan Academy. Ací es troba un temple del segle XIX on el clan Chen honrava als seus avantpassats. També funcionava com a escola i els aspirants a policia feien ací els exàmens.
A l'edifici s'exposen objectes del Museu d'art popular del Guangdong i és monument nacional. La seua visita és obligatòria, sobretot pels relleus de fusta i ceràmica pintada que decoren els sostres i els seus patis interiors amb jardí.
I ara caminant cap a l'est arribarem al temple de Guangxiao que es va aixecar sobre el palau del darrer rei nan yue. Encara que té pagodes de més de mil anys la majoria dels pavellons són del segle XIX. Quatre personatges ens esperen només entrar i protegeixen el temple.
Resulta molt agradable passejar pel seu interior amb diferents zones amb jardí i gaudir de l'arquitectura religiosa de l'Extrem Orient dels seus pavellons. El pavelló principal té diverses figures de Buda.
I no massa lluny podem visitar Li Rong Si o temple dels sis banians pels si arbres que hi havia. La pagoda octogonal del segle VI restaurada en el segle XI de 17 pisos deu ser una meravella. Jo la vaig pillar en obres.
En direcció sud està la mesquita Huaisheng, que sols es permet l'entrada als musulmans i del que sols es pot veure des de fora el seu minaret. Es diu que els musulmans arribaren a la ciutat de la mà d'Abú Waqas, oncle de Mahoma. I més cap al sud podem visitar l'església neogòtica del Cor de Jesús, construïda pels francesos al segle XIX.
Una enorme zona de basars i botigues diverses s'escampa per aquesta zona i que resulta d'allò més curiós i exòtic.
I caminant en direcció oest bordejant el riu amb el bucòlic nom de les perles s'arriba al mercat de Qinping, un dels més famosos de tot el país, paradís dels amants de la medicina tradicional xinesa i xocant per als occidentals per la raresa dels productes que es vénen.
Enfront està l'illa de Shamian, un banc d'arena d'assentament francés a l'est i anglés a l'oest amb villes d'estil més colonial que de l'orient del segle XIX i principis del XX i amb església catòlica i luterana.
I en direcció nord caminarem fins al temple de Hualin Si, el més popular i animat de la ciutat, amb un pabelló que té cinc-centes escultures daurades d'arhats que no de Buda en concret. Un arhat és algú tan desenvolupat espiritualment que ha arribat al nirvana i ja no necessita nàixer de nou.
D'entre les cinc-centes escultures pots entretenir-te buscant la de l'arhat que porta barret d'ala que suposadament representa a l'explorador Marco Polo. Es veu que amb tant de viatge també va arribar al Nirvana.
dijous, 7 de febrer del 2019
Lower Manhattan, el bressol de Nova York
Va ser un 2 de febrer de 1653 quan un xicotet assentament de nom Nova Amsterdam i poblada de gent vinguda dels Països Baixos que vivia al sud de l'illa de Manhattan, adquiria el títol de ciutat. Per tant hui començaren un recorregut per ciutats arreu del món, algunes d'elles són verdaderes metròpolis, altres ostenten el títol encara que són pobles amb molt d'encant.
Nova Amsterdam es va fundar en l'any 1625 a la desembocadura del riu Hudson per a tractar i condicionar les pells de castor que venien de l'interior del continent americà. Diu la història que la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va comprar tota l'illa de Manhattan per una quantitat que hui serien uns vuit-cents a euros a una tribu d'indis que no eren els amos i que es trobaven a l'illa participant en una cacera.
A la fi el negoci no va resultar tan rendible i els holandesos van haver de vendre l'illa als anglesos que canviaren el nom de Nova Amsterdam a Nova York. D'aquell passat holandés queda ben poc a la ciutat dels gratacels sols alguna resta de vaixells, ceràmica i diversos objectes exposats en el museu de la ciutat. Alguns topònims com Harlem o Brooklyn provenen de l'holandés i la zona coneguda com a Lower Manhattan, on s'ubicava Nova Amsterdam, és un entramat de carrers irregulars, cosa que no passa a la resta de l'illa.
L'edifici més històric del sud de l'illa de Manhattan és el Castell de Clinton, construït en 1825 com a fort d'artilleria. Encara que té vint-i-huit canons, aquestos mai han sigut utilitzats. Prompte el fort va ser convertit en teatres, més tard en centre d'immigració, posteriorment aquari fins al que és hui, estació marítima on s'agafen els vaixells cap a l'estàtua de la llibertat.
Del castell creuarem el Battery Park fins a arribar al National Museum of American Indian amb quasi un milió d'objectes i fotografies relacionades amb els primers pobladors del continent americà. L'edifici conegut com a Alexander Hamilton U.S. Custom House és dels primers anys del segle XX i un dels millors exemples d'arquitectura beaux arts de la ciutat. Es va construir com a seu de recaptacions de les operacions del port de Nova York.
El primer parc de la ciutat, el Bowling Green, està al costat amb la seua peculiar forma triangular i sempre ple de turistes que venen a fer-se la foto amb el Charging Bull, la mascota no oficial de Wall Street, obra de l'escultor di Modica.
Més al nord, pel carrer Broadway s'arriba a l'església episcopal de la Trinitat, construïda al segle XIX en estil neogòtic amb un campanar en forma d'agulla que fou l'edifici més alt de la ciutat fins a l'any 1860. Davant té un bucòlic cementeri i l'interior és digne de visitar per la seua espaiosa nau i acolorides vidrieres.
Un dels edificis més coneguts arreu del món de la ciutat, està en direcció est, és el New York Stock Exchange. De 25 dòlars que costava tindre un lloc ací per a fer transaccions econòmiques en 1817, als anys noranta del segle passat costa quatre milions i des de 2006 és una empresa pública.
Molt prop està el Federal Hall on George Washington jurà el seu càrrec en 1789 en la ciutat que seria capital dels Estats Units fins a l'any 1790, després la capitalitat del país va passar a Filadèlfia fins al'any 1799 quan acabaren les obres de Waashington D.C.
http://ferranlerma.blogspot.com/2015/04/philadelphia-la-segona-capital-dels.html
https://ferranlerma.blogspot.com/2017/06/el-nacional-mall-de-washington-el-foro.html
Per Wall Street caminarem en direcció est per a arribar a l'East River i gaudir d'una de les més boniques estampes de la ciutat, el pont de Brooklyn. Construït entre 1870 i 1883 era el pont penjat més gran del món fins al 1889.
Just on arranca aquest pont hi ha un bonic parc on està l'històric edifici del City Hall un edifici neoclàssic de 1812 construït per a ser l'ajuntament de la ciutat.
I davant un enorme i elegant gratacel de nom Woolworth Building, obra de l'arquitecte Cass Gilbert, el mateix que va aixecar l'Alexander Hamilton U.S. Custom House. L'edifici porta el nom del ric comerciant que a partir d'una botiga on es podia comprar tot per cinc cèntims i es podia tocar, una espècie de tot a cent, va fer un gran imperi.
Altres històrics gratacels que es troben al costat del parc són el Palau de Justícia, l'última obra de Cass Gillbert de 1933 i l'Edifici Municipal de 1914 i coronat per una escultura daurada.
I la ruta de hui acabarà en la part oest del Lower Manhattan, la zona que va haver de reinventar-se després dels atemptats de l'onze de setembre. Les torres bessones van desaparéixer i en el seu lloc està hui en dia la zona zero, amb un parc que honra les víctimes i el One Wold Trade Center inaugurat en 2014 i el sisé edifici més alt del món.
Nova Amsterdam es va fundar en l'any 1625 a la desembocadura del riu Hudson per a tractar i condicionar les pells de castor que venien de l'interior del continent americà. Diu la història que la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va comprar tota l'illa de Manhattan per una quantitat que hui serien uns vuit-cents a euros a una tribu d'indis que no eren els amos i que es trobaven a l'illa participant en una cacera.
A la fi el negoci no va resultar tan rendible i els holandesos van haver de vendre l'illa als anglesos que canviaren el nom de Nova Amsterdam a Nova York. D'aquell passat holandés queda ben poc a la ciutat dels gratacels sols alguna resta de vaixells, ceràmica i diversos objectes exposats en el museu de la ciutat. Alguns topònims com Harlem o Brooklyn provenen de l'holandés i la zona coneguda com a Lower Manhattan, on s'ubicava Nova Amsterdam, és un entramat de carrers irregulars, cosa que no passa a la resta de l'illa.
L'edifici més històric del sud de l'illa de Manhattan és el Castell de Clinton, construït en 1825 com a fort d'artilleria. Encara que té vint-i-huit canons, aquestos mai han sigut utilitzats. Prompte el fort va ser convertit en teatres, més tard en centre d'immigració, posteriorment aquari fins al que és hui, estació marítima on s'agafen els vaixells cap a l'estàtua de la llibertat.
Del castell creuarem el Battery Park fins a arribar al National Museum of American Indian amb quasi un milió d'objectes i fotografies relacionades amb els primers pobladors del continent americà. L'edifici conegut com a Alexander Hamilton U.S. Custom House és dels primers anys del segle XX i un dels millors exemples d'arquitectura beaux arts de la ciutat. Es va construir com a seu de recaptacions de les operacions del port de Nova York.
El primer parc de la ciutat, el Bowling Green, està al costat amb la seua peculiar forma triangular i sempre ple de turistes que venen a fer-se la foto amb el Charging Bull, la mascota no oficial de Wall Street, obra de l'escultor di Modica.
Més al nord, pel carrer Broadway s'arriba a l'església episcopal de la Trinitat, construïda al segle XIX en estil neogòtic amb un campanar en forma d'agulla que fou l'edifici més alt de la ciutat fins a l'any 1860. Davant té un bucòlic cementeri i l'interior és digne de visitar per la seua espaiosa nau i acolorides vidrieres.
Un dels edificis més coneguts arreu del món de la ciutat, està en direcció est, és el New York Stock Exchange. De 25 dòlars que costava tindre un lloc ací per a fer transaccions econòmiques en 1817, als anys noranta del segle passat costa quatre milions i des de 2006 és una empresa pública.
Molt prop està el Federal Hall on George Washington jurà el seu càrrec en 1789 en la ciutat que seria capital dels Estats Units fins a l'any 1790, després la capitalitat del país va passar a Filadèlfia fins al'any 1799 quan acabaren les obres de Waashington D.C.
http://ferranlerma.blogspot.com/2015/04/philadelphia-la-segona-capital-dels.html
https://ferranlerma.blogspot.com/2017/06/el-nacional-mall-de-washington-el-foro.html
Per Wall Street caminarem en direcció est per a arribar a l'East River i gaudir d'una de les més boniques estampes de la ciutat, el pont de Brooklyn. Construït entre 1870 i 1883 era el pont penjat més gran del món fins al 1889.
Just on arranca aquest pont hi ha un bonic parc on està l'històric edifici del City Hall un edifici neoclàssic de 1812 construït per a ser l'ajuntament de la ciutat.
I davant un enorme i elegant gratacel de nom Woolworth Building, obra de l'arquitecte Cass Gilbert, el mateix que va aixecar l'Alexander Hamilton U.S. Custom House. L'edifici porta el nom del ric comerciant que a partir d'una botiga on es podia comprar tot per cinc cèntims i es podia tocar, una espècie de tot a cent, va fer un gran imperi.
Altres històrics gratacels que es troben al costat del parc són el Palau de Justícia, l'última obra de Cass Gillbert de 1933 i l'Edifici Municipal de 1914 i coronat per una escultura daurada.
I la ruta de hui acabarà en la part oest del Lower Manhattan, la zona que va haver de reinventar-se després dels atemptats de l'onze de setembre. Les torres bessones van desaparéixer i en el seu lloc està hui en dia la zona zero, amb un parc que honra les víctimes i el One Wold Trade Center inaugurat en 2014 i el sisé edifici més alt del món.