La plaça del Congrés de Ljubljana, el cor de la nació eslovena

 Eslovènia pot celebrar diferents dies de la independència per que un 29 d'octubre de 1918, només acabar-se la primera Guerra Mundial, es va proclamar la República del Eslovens, Croates i Serbis, totalment independent de l'Imperi Austrohongarès. El 25 de juny de 1991, després d'una guerra llarga i cruel que en Eslovènia durà deu dies, va nàixer l'actual país, membre de ple en la Uunió Europea i amb l'euro com a moneda.

Hui visitarem de nou la seu capital, Ljubljana, amb un recorregut més contemporani i menys medieval que l'anterior on coneixerem les seus de les principals institucions de la ciutat. L'eixida serà des de la plaça del Congrés que es diu així no per que està ací la seu del Coongrés eslové més bé per que va ser projectada per a la celebració d'un congrés, el de la Santa Aliança, aquella aliança de nacions que derrotà a Napoleó i va traçar el mapa polític de l'Europa de l'edat contemporània.

Ens centrarem solament amb tres dels seus edificis tots ben bonics. El primer de tots és la seu del rectorat de la Universitat de Ljubljana, la més antiga universittat del país que es va crear en 1919. En aquell moment els eslovens no hagueren d'estudiar en alemany a Viena o en serbocroat a Zagreb. 

Altre edifici interessant també referetn cultural en la ciutat és la seu de la Filarmònica Eslovena que es va aixecar en 'any 1891 després de l'incendi del Teatre Estatal on poques vegades s'interprtaven obres de compositors o escriptors nacionals.

I abans de deixar la "Kongresni Trg" faré saber que en 1918 es proclamà la independència dels estats eslaus del sud i que 1945 una gran multitud rebia a Tito i el seu exèrcit d'alliberació contra eels nazis. El darrer edifici en el que ens fixaren és en el de l'església ursulina, d'estil barroc.

Des de la plaça de la República agafarem un carrer rotulat amb el nom de "Gosposka ulica" i ens pararem a veure una escultura metàlica dedicada al compositor i director d'orquesta austriac Gaustav Mahler. Va arribar a dirigir la Metropolitan Orchestra i la Filarmònica de Nova York. El music va dirigir en Ljubljana amb només vint anys i des d'ací inicià la seua carrera internacional.

Continuarem pel mateix carrer fins a arribar a la Biblioteca Nacional i Universitària d'Eslovènia. Abans del gran terratrèmol de 1895 ací hi havia un palau del segle XVIII. Entre 1936 i 1941 el genial arquitecte que va renovar Ljubljana al segle passat, Joze Plecnik, va aixecar aquest robust edifici que va resistir l'inpacte d'un avió en la segona Guerra Mundial.

Molt prop està l'Acadèmia Nacional Eslovena de Ciències i Arts que reuneix als pricipals científics i artistes del país es va fundar en l'any 1938.  Ocupa dos bonics edificis neoclàssics de la plaça Nova, Novi trg en slovè que arriba fins al riu Ljubljanica.

I ara creuarem el riu Ljubljanica pel punt on el riu més s'acosta al turó on està el castell, ho farem a travessant el pont del sabater que té un irrecordable en eslovè. La construcció també és obra de Plecnik dels anys trenta del segle passat. Les columnes que veiem ara no són les originals que varen ser traslladades al Museu Plecnik.

Ens trobem dins la ciutat medieval amb un bonic castell sobre u turó que la protegia. Caminarem en sentit contrari fins arribar a la plaça de la Ciutat, Mestni trg. És el centre neuràlgic des del segle XII on a pesar del terratrèmol encara és possible gaudir d'arquitectura medieval i barroca.

A destacar l'edifici de l'ajuntament, un dels més antics de la capital eslovena construït al segle XV però renovat en estil barroc per l'arquitecte Gregor Macek entre els anys 1717 i 1719. Després es va amoliar amb les dues cases del costat que finalment es conectaren en 1895.

Al seu interior podem gaudir de dos bonics claustres un més senzill i l'altre d'estil barroc decorat amb uns bonics esgrafiats. Aquest darrer claustre té un gran pou i una font amb l'escultura de Narcís que prové d'un castell pròxim.

I fora de l'edifici, en la plaça de la ciutat s'aixeca la font de Robb, una font obra de l'escultor venecià Francesco Robba de 1751 en estil barroc inspirada en la font romana dels quatre rius de Bernini. La font eslovena està dedicada a només tres rius els eslovens Sava, Ljubljanica i Krka. Tres figures masculines representen els tres rius que es recolzen en un gran obelisc de marbre.