Monestir de Geghard en Armènia, una joia arquitectònica en la Vall Alt de l'Azat

 Hui ens traslladerem a un lloc impressionant on Gregori I l'Il·luminador va decidir fundar el monestir de Geghard per a promulgar la fe cristinana al segle IV. Li va anar bé la seua redicació per què Armènia va ser el primer país en adoptar el cristianisme com a religió oficial. Després va ser la veïna Geòrgia i finalment etot l'Imperi Romà.

Geghard es troba a oc mnys d'una hora de la capital d'Armènia, Erevam. La carretera distància és curta, sols quaranta quilòmetres, però la carretera que discorre entre valls i mutanyes no és bona però ofereix bones vistes. El dia que m'hi van dur la nevada havia segut de tal calibre que sols el meu xòfer s'havia atrevit a anar. Havía sigut conductor en l'antiga Unió Soviètica i es veu que no tenia por a res, jo era del tot inconscient de la ituació. El ctxe no va poder arribar a la zona més alta de pàrquing i vaig haver de pujar a peu unes quantes costeres amb neu pel genoll sense saber si estava prop o lluny. la incertesa i el patiment desaparegueren quan vaig divisar els Khachkars, creus esculpides en làpides de pedra comemoratives. La tècnica de tallat està declarada patrimoni de la humanitat i en Geghard hi ha algun del segle XII.

Abans d'entrar al recinte enmurallat del monestir es pot seguir algun cami entre boscos frondosos , penyasegats imonents i manantals d'aigua considerat sagrats. La llegenda diu que per ací vingué l'apòstol Snt Judes Tadeo i va deixar la llança que Longí utilitzà per a rematar a Jesús en la creu. Descobrir aquestos camins vos el deixe per a vosaltres, el dia que vaig anar jo, no era el més indicat per a fer senderisme.

Per a entrar al monestir de Geghard cal sortejar dos sistemes de protecció, un natural per que s'ha d'arribar sobre un penyasegat i altre construït al segle XII, que són les seues muralles. des de l'arc de l'entrada hi ha una bona vista del complexe.

Per a accedir a l'església travessarem una bonica porta del segle XIII que recorda l'arquitectura persa i la gòtica. Però el que més capta l'atenció és la decoració en pedra del timpa on apareixen diversos motius vegetals.

A l'entrar es troba el gavit típic de l'arquitectura històrica d'armènia que consisteix en una saló de columnes que actua de sala capitular, claustre i també d'espai de sepultura dels monjos del monestir, Cm tots els gavits de l'arquitectura medieval  d'Armènia, es situa a l'oest de l'església.

La cúpula que amb el seu òcul enlluerna de forma molt pobra aquest gavit és la típica cúpula de l'art medieval religiós del país. Té base cilíndrica i un acabament conic. Està decorat amb una espècie d'estalactites anomenades muqarnas.

L'església del monestir està excavada en la roca de la muntanya, on segons la tradició la va manà fer Gregori I l'il·luminat on  brollava un manantial d'aigua per a acollir la santa relíquia de la llança que va matar a Crist. L'església ja no conté la sacra relíquia, ara esà en la catedral d'Echmiadzin, la catedral principal del cristianisme ortodox armeni. Cal dir que al Tresor Imperial de Viena, que ja visiàrem i a Cracòvia, tembé diuen que la tenen.

El conjunt monàstic i la Vall de l'Azat on s'ubica són patrioni de la humanitat. La visita acaba recorren diferents el3les de frares que s'ubique en coves excavades pel senyasegat sobre el qual s'assenta el monestir.