El Metropolitan de Nova York, el millor museu en Amèrica per a conéixer les cultures d'Europa i la conca mediterrània

 Ja fa molts anys que vaig tindre l'ocasió de visitar el Metropolitan i les coses hauran canviat, a més el meu viatge a Nova York va ser tant intens i meteòric que de segur que em vaig perdre moltes obres mestres de l'art. Però he de reconèixer que aquest museu em va encantar per la seua posada en escena de les peces que exposa. L'edifici és obra de l'arquitecte Robert Lee Jenkins de la segona meitat del segle XIX, molt a l'estil dels edificis públics de l'època que es feien a Manhatan.

El gran hall només entrar a l'edifici et recordarà que estàs en Manhatan, per que és d'un estil molt semblant al que troben a la New York Public Library o la famosa Wall Street o Grand Central Station, escenaris de multitud de películes.

El museu amb més de dos milions de peces exposables és un dels millors del món, per que té obres pictòriques i escultures d'art estaunidenc i europeu reconegudes internacionalment, claustres medievals procedents d'Espanya i França i també peces arqueològiques de civilitzacions de l'antiguitat. Però el que més me va agradar va ser la recreació de les sales per a exposar-les. La primera que vaig veure una que semblava un palau renaixentista amb escultures d'estil clàssic.

Per a l'art medieval res millor que la galeria dels cavallers, tancada amb una gran reixa com si estigueres davant el presbiteri o altar major d'una catedral on s'exposen des de les típiques armadures de cavaller amb escultures religioses gòtiques i romàniques.

Passejant i mirant de forma més detinguda aquesta sala, la quantitat de peces d'art medieval com puguen ser vitralls acolorits, escultures de mare de deus i sants i retaules et traslladarà a qualsevol museu diocesà del vell continent.

I de l'època medieval se n'anem a l'antiguitat més inmmediata, la del imperi romà on trobarem multitud d'escultures de la cutura greco-romana ubicades en la galetia d'escultura romana que sembla el pati central que articulava les cambres d'una domus de l'imperi.

Una gran escala de fusta rodejada de parets rotges de vellut et fan pegar un gran bot endavant de més de quinze segles i et traslladen a l'Amèrica del segle XIX, on els rics burgesos i terratinents es construïen les seues mansions mantingudes en un estat impecable amb el dur treball dels pobres esclaus.

Anem a pegar un altre bot però ara al passat i de més de dos mil anys per a conèixer de prop, i mai millor dit, l'art de l'antic Egipte on la col·lecció és de les millors del món fora d'Egipte. El temple de Dendur es va aixecar en l'any quinze després de Crist per ordre de l'emperador august.

Per descomptat que no sols el temple està ací, la col·lecció d'altres peces d'art com mòmies, sarcòfags i de murs decorats amb jeroglífics, que per a mi va ser una gran alegria trobar-los, és més del que hi ha en aquesta sala egípcia.

I d'Egipte se n'anem a Al-Andalus amb una reproducció de pati nazarí que sembla furta de l'Alhambra de Granada i que dona pas a moltes poses de l'art de països on va arribar l'islam. Un panell ceràmic procedent d'Uzbekistan amb repressentacions humanes va captar la meua atenció.

No tot en aquest museu procedeix del vell continent i l'Orient Mitjà, resulta també molt interessant la col·leció d'escultures totèmiques dels primers pobladors del continent americà que es troben en una sala més moderna.

I tot açò és la punta d'un iceberg que tinc pendent de descobrir en la seua totalitat en el proper viatge a Nova York que serà quan en temps de menys política convulsa i complicada.

ARoS, en Aahrus, el museu més antic de la Dinamarca continental

 Hui en la nostra volta visitant musueus se n'anem al nord d'Europa per a visitar el museu més impressionant d'Aarhus, la segona ciutat de Dinamarca. El museu ARoS, és un referent mundial d'art modern encara que ja té més de segle i mig d'història. El seu nom vol recordar l'antiga ciutat vikinga que era Aarhus i que els escandinaus aomenaven Aros, i el joc de majúscules i miníscula és per a recordar que ací s'exposa art, ARS en llatí.

L'edifici actual on podem trobar la col·leció permanent amb boníssimes exposicions temporals és obra del grup d'arqitectes Schmidt Hammer Lassen inaugurat al 2004, que capta de seguida la mirada de qualsevol que passege per la zona per l'anomenat "Your rainbow panorama" un arc de Sant Martí obra d'Ólafur Eliasson.

L'edifici s'articula en 10 plantes i és tot un homenatge a la divina comèdia de Dante Aligiheri, la d baix fosca i la d dalt acolorida amb nou cercles que cal superar. Les plantes s'articulen amb una monumental rampa de color blanc que em va recordar el MOMA de Nova York.

Al soterrani, la planta fosca i tenebrosa és troba la més que curiosa exposició d'art d'instal·lació uns espais creats per artistes amb objectes, llums i so on el visitant interacciona directament amb l'obra. L'obra anomenada San San, insirada en la consulta d'un dentista de San Francisco o San Diego, és la que més recorde,

Alguna planta més amunt trobarem una singular escultura anomenada Boy. És obra de l'escultor australià Ron Mueck. Aquest artista que es va criar en el taller de titelles que tenien els seus pares va crear una de les icones del Museu ARoS, un xiquet de 4,5 metres i 500 quilògrams de pes.

Més antic però igual d'innovador en la seua època va ser l'obra d'Andy Warhol, el rei del pop Art va crear una grandíssima sèrie de pintures amb el rostre acolorit de Marilyn Monroe. Algunes peces icòniques d'aquesta producció estan exposades en aquest museu.

Altres artistes també molt coneguts del segle XX del nostre país tenen ací han igut obra seua exposada, La dona amb barret de Pablo Ruiz Picasso és una de les peces del pintor malagueny que odem gaudir en aquest museu.

I de la planta cinquena pujaem a la terrassa  per recòrrer arc de Sant Martí circular d'Ólafer Elliasson. El seu "Your Rainbow panorama" és  el milor passeig multicolor del món. La llum exterior t’ilumina d’un color o d’un altre depenent de la zona on estigues i la velocitat a la que te mous.

Però la ciutat que hi ha als teus peus també es veurà de diferents colors mescla del color de la zona de l’arc on estigues amb el color propi dels edifixis. Els núcols blancs no tindran més remei que adaptar-se al color del ount de l’arc on estàs ubicat.

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, el millor lloc del món a conéixer l'art enla Grècia clàssica.

 La visita museística de hui ens trasllada al barri Exarcheia d'Atenes i va obrir les seues portes en la segona meitat del segle XIX. En la primera meitat del segle XIX l'incipient estat grec que començava a independitzr-se dels tomans ja va promulgar una llei que prohibia l'exportació d'antigitats a l'exterior. Després es va decidir crear u museu nacional amb peces arqueològiques i obres d'art que va anar traslladant la seua seu en funció d'on s'instaurava la capital del cada vegada més gran Grècia independent.

L'edifici actual és un edifici neoclàssic aixecat entre 1866 i 1874, obra dels arquitectes alemanys Ludwig Lange i Ernest Ziber. Va ser renovat després del terratrèmol de 1999 i renovat per als jocs olímpocs del 2004. Posteriorment ha sigut ampliat i la seua col·lecció d'objectes arriba fins al nombre de vint mil des de la prehistòria fins a la Gràcia antiga tardana.

El museu es distribueix en cinc sales, la de prehistòria, la d'escultura, la del bronze, la de ceràmica i la d'Egipte i pròxim Orient. A la planta baixa en la sal de la prehistòria podem trobar art neolític, de les illes Cíclades, de l'illa de Thera, però la col·lecció d'art micènic des taca per la màcara funerària d'Agamèmnon del segle XVI aC, feta en or. Va ser descoberta a Micenes per l'arqueòleg Schlieman que la va atribuir a la de l'heroi de la Iliada.

També en la planta baixa etan pavellons dedicats a l'escultura classificada en període arcaic, període clàssic, període helenístic i període romà. A destacar del període cñàssic l'escultura de Zeus o de Poseidó trobada al fons de la mar en les costes de l'illa d'Eubea datada al 460 aC.

I de l'època helenístca trobem una bella escultura en marbre que representa a Afrodita, Pan i Eros del segle I aC., trobada a Delos. El deu Pan intenta seduir a la deesa de l'amor Afrodita que l'amenaça amb una sandàlia i un xicotet deu Eros alat acudeix al seu rescat.

De la mateixa època però en bronze podem trobar el genet d'Artemision, que es va trobar a trossos en el fons de la mar en les restes d'un naufragi davant del cap d'Artemisió. Lescultura mesura més de dos metres d'alt i quasi tres d'ample.

Continuant a la planta baixa canvien d'exposició i se n'anem a les sales del bronze on es troba una de les millors col·leccions del món d'art antic fet amb metall i la joia d'aquesta col·lecció és l'escultura de Perseu que es pensa que amb la mà sostenia el cap de medusa. Altra versió diu que es Paris que a la mà portaria la poma de la discòridia. Està datat al 330 aC.

Si pugem a la primera planta descobrierem una gran quantitat de gerres i àmfores ceràmiques que van del segle XI aC amb senzilles decoracions geomètriques, passant per període arcaic a altres ja més elaborades el període clàssic dels segles III aC.

I no podem deixar el museu sense conéixer la col·lecció permanent d'art de Thera, una gran illa amb una gran civilització que va desaparéixier amb una de les pitxors erupcions volcàniques que ha patit la humanitat. Va passar fa més de 3500 anys, borrant del mapa la cultura minoica i reduïnt l'illa a un terç del que hui en dia és Santorini. La decoració mural d'una casa de l'època la podem veure a la sala D2.

Els museus de Dénia, capses del temps íberes, romanes, regnes de taifa i de la burgesia dels dos segles passats.

 La nostra següent parada la farem a la capital de la Marina Alta, la ciutat de Dénia de les poques ciuats romanes que hi hagueren al nostre territori. De l'esplendor romà i decadència posterior va renàixer en època de dominació musulmana com a capital d'un regne taifa que dominava el sudest peninsular les illes Balears i quasi va conquerir l'illa de Sardenya. Ja en era contemporània amb la pança i el joguet va conéixer altre període de prosperitat. Hui visitaren els seus quatre museus per a aprendre un poc dels més de dos mil anys d'història de la Diànium romana, la Dàniya de taifes i la Dénia dels comerciants de panses.

El primer museu que visitarem serà el Museu Arqueològic de Dénia que està ubicat en el carrer cavallers de Dénia on podem trobar una bona col·ecció de cases senyorials. La més interessant, i seu del mueu és la casa de la Marquesa Valero de Palma, d'estil neoclàssic. Aquest marquesat es va car a principis del segle XX i res té a veure amb el marqués més famós de Dénia, el valid de Felip III, el duc de Lerma.

Del palau original poc es conserva però encara és possible trobar algun element decoratiu com un sotre amb frescos, una allar, algun que altre sol i l'elegant escala que uneix la planta baixa amb les plantes superiors.

Les peces que ací s'exposen es distribuixen en quate àrees històriques, l'àpoca íbera, la romana, la islàmica i la baix medieval i moderna. Veurem una bona col·lecció d'àmfores per a donar testimoni que Diànium era ciutat portuària, també ceràmica íbera, islàmica, de Manises del segle XV i italiana del segle XVIII. Llàstima va ser no poder veure els canelobres d'època islàmca, perque estaven en una exosició 'Alacant. Aquestos canelobres eren un article de luxe i provenien de diferents llocs de l'orient islàmic medieval.

Al maeix carrer cavallers es troba altre mueu, l'etnològic que ocupa una casa senyorial del segle XIX que va pertànyer a un burgés enriquit amb el comerç de la pansa. La casa no té cap desperdici amb un sòl de ceràmica de Manises a la primera planta i altre hidràulic en la planta baixa.

En la planta noble, a banda de mobiliari, pintures, i vestimentes de gent amb diners va captar la meua atenció, diversos objectes relacionats amb el joc i els casinos. Llavors vaig recordar el que m'explica fa anys un amic, que l'expressió "els collons del Montgó" ve d'aquells que havien guanyat diners amb un negoci de pansa i per la nit els havien perdut jugant-se'ls, així que eixien al carrer i veien el majestuós Montgó soltaven aquesta frase malsonant que denota cabreig.

Accedirem a la camba de l'edifici per una bonica escala, menys senyorial que la de la casa de la Marquesa però molt interessant. La cambra o andana era el lloc on es guardaven les collites i on tenien l'habitació els criats.

En la cambra hi ha una exposició dedicada a la producció i comerç marítim de la pansa. s'ha intentat reproduir la galeria darcs d'un riu-rau i el lloc on s'escaldava el raïm per a convertir-lo posteriorment en panses. La pansa de Dénia s'exortava arreu del món. Els anglesos, molt aficionats a fer pastissos amb ella la deixaren de comprar quan va aparéixer la de corinto sense pinyol.

I ara deixarem el carrer cavallers i s'enfilarem en direcció a la mar pel carrer Marqué de Campo, el carrer de les botigues i zona de passeig més important de Dénia. Edificis modernistes, arbres, comerços, bars i peatonalitzat dissabte de vesprada i diumenge, un lloc ideal per passejar sense pressa. orta el nom d'un polític i industial que va aconseguire que el tren arribara a la ciutat.

I a meitat de camí desviant-se a la dreta pel carrer de l'estació s'arriba a l'antiga estació de tren. Es va cnstruir en l'any 1884 com a destinació final d'una línea que unia Carcaixent amb Gandia i Denia, pensada per a portar productes com les taronges als ports per a ser exportats. Aquesta línea es va claussurar en 1974 i sols el tram entre Gandia i Xeraco es va aprofitar per a la línia de rodalia C1 que va de Gandia a València.

Hui en dia l'edifici s'aprofita com a sala d'exposicions i seu d'un museumolt interessant, el del joguet i és que després de la decadència de la pansa una incipient indústria joguetera començà a forjar-se i a donar prosperitat. Aprofitan les mans dels que fabricaven capses de fusta per a les panses, començaren a crear-se joguets de fusta.

Però el major impuls el va donar la família alemanya Felchen afincada a Dénia que va crear la Metalúrgia Hispano Alemana on els joguets comencen a ser de llauna. Els cotxes per a xiquets que imiten els que ja circulaven per les ciutats onduïts per rics burgesos són un èxit.

L'arribada de materials com el plàstic per a fer joguets i l'arribada del turisme entre altres factors va fer que aquesta indústria començara a decaure. Però el museu de Dénia amb l'ampla col·lecció de joguines antigues sempre estarà ahí per a recordar-nos que Dénia també va ser ciutat alacantina del joguet i no sols Ibi, Castalla i Onil.

I si arribem a la mar trobarem el darrer museu que visitarem hui, el Museu de la Mar que es va inaugurar en l'any 2019. Abans l'edfici que ocupa va ser la llotja del peix, on es venia tot el que els pescadors treien de la mar cada dia, hui en dia exposa objectes arqueològics que també s'han tret de la mar.

El més interessant del que en aqust lloc es troba exposat és la col·lecció d'àmfores des del segle II abans de Crist al segle I després de Crist. Però hi ha fins a 400 peces, moltes donacions, que ens recorden la impotància històrics del port de Dénia,