La Muntanya de Sal de Cardona, la font d'ingressos d'uns ducs que sols els faltà ser reis.

 La darrera entrada minera i de l'any 2024 ens porte a terres catalanes per a descobrir un dels espais geològics més interessants del principat, la mina de sal de Cardona. Es tracta d'un diapir, és a dir, uns minerals més lleugers remunten a través de roques més denses, un fenomen comparable al que passa amb les làmpades de lava. La munanya mesura cent vint metres pere per sota hi ha una capa de minerals salins de do quilòmetres de prounfitat,

La sal de Cardona s'utilitza des de temps prehistòrics, però no va ser fins al segle X quan el Comte de Barcelona Borrell II les dona un senyor creant un vescomtat, A la fi del segle XV el rei Ferran el catòlic crea el ducat de Cardona, essent els ducs de Cardona una de les famílies nobles més riques de la Corona d'Aragó gràcies al negoci de la sal. De fet a la casa dels ducs Cardona se'ls coneixia com reis sense corona. En la zona d'aparcament veurem el que va ser la grua del pou del duc obert en 1922, quan l'explotació passà a mans de l'empresa Unión Española de Explosivos.

L'explotació de la sal halita, clorur de sodi, primer amb pic i pala i ja en l'edat moderna utilitzant la pólvora canvià de forma radical quan l'enginyer Emili Viader va descobrir potasa en 1922, clorur de potassi a més profunditat, Aqest nou producte, dels que s'an extret milions de tones va salvar la situació per a una mina de sal que ja no era rendible. L'escultura d'un miner ens recorda a tots els qu han treballat durament en aquesta mina que tancà les portes als noranta del segle passat. Van morir per accident i males condicions laborals un seixanta treballadors.

 Entrarem a la mina i passejarem per diverses galeries, prou amples per a la visita turística però que res tenen a veure amb les que hi ha a nivells inferiors, les de potassa, per on circulaven camions fins no va molt. Haurem de posar-nos casc.

La sal al ser molt soluble en aigua crea estalactites de forma molt més ràpida que les que se creen en roques calcàries on fa falta un segle per a que l'estructura siga un centímetre més gran, Aqueste de sal tindran com a molt un segle.

Com ocorre en totes les coves on hi formació d'estalactites i estalagmites el que fa de guia assenyala algua d'elles per a que els turistes endevinen de que té forma. En aquesta mina de sal de Cardona tenim un polp.

El lloc no té les millors condicions per a que hi haja moltes formes de vida, però haber-la l'ha hagut. Les rates penades volaven per aquestes galeries abans de fugir dels turistes. Una prova és trobar-ne una d'ells en salazó atrapada en una estructura d'estalactites.

Una xicoteta capella varen dedicar els miners a la seua patrona, Santa Bàrbara Màrtir, que va estar tancada sense quasi veure la llum solar a l'igual que ocorre amb els miners, En aquest cas la fornícia és de sal com no podia ser d'altra manera.

Abans de sortir i per completar la visita es pararem a mirar una xicoteta exposició d'instrumental miner i publicitats vintatge. També una mostra de les tres diferents sals que hi podem trobar i fins i tot podrem tastar la sal halita, la de cuinar que diuen que la d'ací és un poc més salada.

I quan tornem a la superfície es pot fer una passejada per diferents espais de l'activitat industrial d'extracció de potassa i quedar-se bocabada amb la magnitud del motor de la grua que extreïa la sal i els camions i sobretot les vistes del castell de Cardona.