Hui viatgem a la Costa Blava francesa per conéixer un poble que fa tres segles era una zona de pasturar ramat. França no va ser de cap de les maneres un país beneficiat pel Congrés de Viena, però la zona gal·la on hui estarem, va ser propietat del duc de Savoia i Rei de Sardenya-Piamont que després de la caiguda de Napoleó va recuperar la seua sobirania i amplià el seu territori al cedir-li la República de Gènova.
El monument més important de Beausoleil és el santuari neoromànic de Sant Josep que es va començar a construir en 1913 i es va finalitzar deu anys més tard. En 1936 va adquirir el rang de santuari i destaca per les seues vidrieres.
Caminarem pel boulevard de la République per a conéixer la seua Mairie, és a dir el seu ajuntament altre edifici de principis del segle XX que es va inaugurar en 1908 encara que les obres van acabar en 1909.
Besoleil és un poble encalat en la muntanya, és un balcó que dóna a la mar Mediterrània i els veïns de la planta baixa són els monegascos i els milers de turistes amb diners que vénen a gaudir del glamur del segon país més menut del món, però a Beausolel pernoctar és molt més barat. Cal deixar-se perdre pels seus costeruts carrers.
Possiblement amb la passejada acabes, fora de França i de la mateixa Unió Europea, la frontera francomonegasca és totalment invisible, l'església del Sagrat Cor de Jesús pertany a Mònaco, però el carrer del costat és França.
Si acabes a la vora de la mar i vols tornar a muntar no et preocupes, hi ha una gran i monumental escala i des de fa menys temps altra mecànica que et porta des de la mar a la zona més alta de la vila, dues opcions, una més sana i altra de pujar cap a dalt.
Dalt del poble està ubicat el Riviera Palace, un històric i luxós hotel construït a la fi del segle XX i seguint l'exemple del que ja s'havia fet en la propera ciutat de Niça, amb elegant i monumental façana i una ampla terrassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada