Chester, la ciutat roja d'Anglaterra

 Acabarem el tour de vitralls que començarem al princpi de l'any en la ciutat de Chester, molt prop de Gales i amb una història de quasi 2000 anys, ja que va ser fundada pels romans en l'any 70 amb el nom de Deva Victrix,

Començaren el recorregut pel monument més antic de la ciutat, o millor dit per les restes arqueològiques del que queda d'ell. Es tracta d'un anfiteatre romà de graderies de fusta que evidentment no s'han conservat i sols queden els fonaments.

Des de l'anfiteatre caminarem cap al centre la ciutat pel carrer sant Joan i pararem davant de l'església de la Trinitat. Es tracta d'un edifici neogòtic del segle XIX que dóna servei religiós a la comunitat calvinista de Gales.

I seguint per Saint John's street arribem al principal carrer de la ciutat, el Fore Gate street que es fusina amb Eastgate street en l'Eastgate o porta de l'Est. Aquesta porta d'entrada a la ciutat vella és del segle XVIII però ja estava abans en aquest mateix lloc una altra del temps dels romans. La porta està feta de pedra arenisca de color roig i té tres arcs d'entrada.

Però el més destacable i conegut d'aquesta porta és el seu rellotge, el segon més retratat del Regne Unit després del Big Ben. Es va afegir en l'any 1899 per a celebrar el 60é aniversari de la coronació de la sobirana anglesa que més ha regnat mai, la reina Victòria. Sa Magestat va portar la corona durant seixanta-tres anys i set messos.

Tant l'Eastgate street com el Fore Gate street estan flanquejats d'històriques cases de façana de fusta i són conegudes amb el nom de the Rows. Estan en aquest lloc des del segles XIII i XIV encara que les façanes actuals són en la seua majoria del segle XIX. És un dels majors reclams turístics de la ciutat junt amb la catedral.

L'Eastgate acaba en the Cross on podem trobar l'església parroquial de Sant Pere, construïda aprofitant el pretori romà. L'actual temple és un edifici medieval dels segles XIV i XV fet en la típica pedra arenisca de color roig. Davant hi ha un monument també medieval que sotenia una creu i que dóna nom al carrer.

I des de the Cross trencarem pel carrer Northgate per a buscar l'imponent catedral de pedra arenisca de la ciutat de Chester. De basílica palecristiana, a monestir fins al que veiem hui en dia, un temple gòtic amb restes d'estil normand i molt restaurat durant el segle XIX.

A l'interior trobarem una altíssima nau del gòtic vertical amb volta de fusta estrelada. En les naus laterals i en les façanes del braç lateral podem veure els seus magnífics vitralls i al final de la nau s'ubica el meravellós cadirat del cor, un dels millors d'Anglaterra,

De l'antic recinte monàstic es conserven diverses dependències com són l'antic claustre i l'mponent i magestuós refectori, hui convertit en cafeteria. Com que l'església anglicana s'ha de finançar és molt habitual trobar cafeteries dins de les esglésies.

Eixint de la catedral i caminant en direcció nord arribarem al millor conservat tram de muralla que té la ciutat que com no podia ser d'altra manera és de pedra arenisca de color roig i que dóna a un canal d'aigua que naix en el riu Dee.

Txerníhiv, el bressol d'Ucraïna.

 Encara que ens queda una parada més dedicada als vitralls que decoren multitud d'edificis històrics i no tan històrics arreu del món, la guerra en Ucraïna, degutda a la invasió injustifica de les tropes russes en fa dedicar l'entrada de hui a aquest gran país, el segon més extens d'Europa.

Començarem la nostra ruta de hui en el monestir de la Dormició que encara habiten unes mongetes ortodoxes i que en agost de 2019 es declaraven votants de Volodímir Zelenski, tres mesos després de la seua  presa de possessió  com a president del país. Elles prenien el sol plàcidament asegudes en un banc davant del refectori, 

El monestir es va començar a construir en el segle XI en el lloc on es va trobar una icona de la Mare de Déu als peus d'un arbre. L'església ha patit diverses destrosses a càrrec de tàrtars, polonesos, nazis i abandó en era soviètica però finalment va ser restaurada i al seu interior podem veure pintures medievals, un discret iconoclast i una bona col·lecció de relíquies.

Caminarem cap al centre històric passant per davant de la catedral de Santa Caterina que destaca per les seues meravelloses cúpules daurades. Es va aixecar en els darrers anys del segle XVII en honor als cosacs que lluitaren contra els otomans en Azov.

Entrarem a la zona que en un temps estigué rodeja de muralles on hi ha una dotzena de canons regalats pel tsar Pere el Gran als cosacs en mostra d'agraïment als cosacs per la seua valentia. Els de Txerníhiv quan no volen cites amoroses amb algun/a pretendent queden en el canó número tretze, si els comptes sols hi ha dotze.

Molt prop podem admirar una escultura del poeta romàntic ucaïnés Taras Xevtxenko que és considerat el pare de la literatura moderna en la llengua del país encara que també va escriure part de les seues obres en rus.

Seguint per l'antiga ronda de muralla arribem a la casa del coronel Jakiv Lizogub, construïda en 1690 i que va habitar fins a la seua mort en 1698. Després va ser ocupada per un regiment cosac fins a principis del segle XX.

Cap al nord es trobem els monuments més interessants de la ciutat. La catedral de la Transfiguració és un d'ells, construïda al segle, la seua construcció va començar al segle XI per orde de Mstislav de Terníhiv del primer príncep del rus de Kíev, germen de l'actual estat d'Ucraïna.

L'edifici, encara que és de tres naus i imita les antigues basíliques romanes, és d'estil bizantí. Té cinc cúpules i de campanars adossats a l'església. En el seu interior estan soterrades les cendres del príncep Mstislav de Txerníhiv. Aquest temple és patrimoni de la humanitat.

Al costat es troba també altra església molt antiga, la catedral de Sant Boris i Sant Gleb, aixecada en el segle XII. És una construcció de rajoles i pedra calcària coronada amb una cúpula de vint-i-cinc metres d'alçada.

Ja no és un temple de culte i hui és un museu on s'exposen diversos peces arqueològics i objectes religiosos com icones pintades, teles, orfebreria, les antigues portes santes platejades entre altres coses. Encara es pot veure un tros de sòl original de pedra i ceràmica verda.

Just al costat  hi ha un imponent edifici amb una gran cúpula de color blau, es tracta del Txernihiv Collegium que abans era part del monestir de Sant Boris i Sant Gleb. Després passà a ser universitat i hui en dia és la seu d'Arquitectura Nacional i reserva històrica.

I caminant més cap al nord arribem a una gran plaça, on es troben diversos edificis com son la seu del govern regional i el teatre nacional Taras Xevtxenkoon actua una de les companyies més antigues del país, fundada en 1926.

I en una esplanada veïna està l'església del Divendres Sant que va ser manada construir pels comerciants que al segle XII feien mercat en aquesta zona. Es tracta d'un edifici bizantí menut que ha patit diverses destruccions fins i tot una bomba soviètica en 1943. Hui aquest edifici de rajola roja  llueix impecable.

Cricova, la ciutat subterrània del vi de Moldàvia.

 Ho reconec, no sóc amant del vi i hui se n'anem a Moldàvia per a visitar el seu celler més famós, Cricova, tota una ciutat sota terra amb més de trenta mil litres de suc de raïm fermentat. Allí gaudirem de tasts, cultura etnològica i vitralls. Aquestos vitralls són el motiu de la setena entrada de l'any. 

Moldàvia és el país menys visitat d'Europa, per que encara no ha destapat tots els seus atractius turístics i un dels que més està explotant en els darrers anys és el turisme etnològic. Així que vaig llogar una excursió per anar de Chisinau, capital del país, al celler de Cricova, que es troba a quinze quilòmetres. El segon celler en importància del país, Chatêau Vaterly,  ja el vàrem visitar l'any passat.

L'origen del celler es remunta als anys cinquanta del segle passat, quan en plena era soviètica es va decidir fer vi en una antiga mina de pedra calcària on es tenia per objectiu fabricar el primer any més de tres mil litres de vi escumós per a satisfer de cava/champagne a les elit soviètica. Hui en dia són més de 120 quilòmetres de galeries subterrànies que els turistes coneixen en vehicles elèctrics. Cal dur roba d'abric fins i tot en estiu, allí baix la temperatura estarà sobre els quize graus tot l'any.

Una torre que recorda les torres dels palaus renaixentistes italians dóna la benvinguda a tot el visitant i és el lloc on està la taquilla per a poder adquirir les entrades per al tour guiat, per lliure és impossible visitar les instal·lacions, tret d'algun visitant il·lustre VIP que ja comentaré més endavant.

 Ja dins comença el recorregut majoritàriament amb el vehicle elèctric però també a peu per alguns dels inacabables túnels que formen el celler i que estan plens d'enormes barrils de fusta amuntegats que tot turista fotografia.

 La següent etapa de la visita guiada és conéixer com s'embotella el vi escumós, i per tant, es passa per davant d'una cinta transportadora que les transporta directament a l'embotelladora i el guia fa una xicoteta explicació del procés.

Es creua una gran sala plena d'ampolles de vi escumós deixades amb la inclinació correcta per que acaben el seu procés i estiguen enllestides per a ser venudes. Jo mai en la meua vida n'havia vist tantes juntes.

Després de veure el procés de fabricació pròpiament es visiten les diferents sales de tasts, la majoria decorades amb vitralls de colors molt ostentosos i taules llarguíssimes enormes. Un d'ells està dedicat a Iuri Gagarin, l'astronauta glòria nacional de l'URSS i també gran amant del vi de Cricova. Es diu que li encantava aquest lloc i que de vegades el visitava passant alguns dies recorrent els seus túnels i per descomptan, bevent vi.

Un xicotet museu està ubicat en un soterrani on hi ha uns nínxols que en comptes de morts estan plenes d'ampolles de vi. Algunes d'aquestes ampolles tenen un valor incalculable, crec que la més antiga és d'un vi fet  en l'any 1902.

Una de les parets del museu està plena de fotografies de personatges il·lustres, amb el permís de Iuri Gagarin, que han visitat el celler més gran de Moldàvia. Si aneu alguna vegada fixeu-vos a veure si han posat la meua.

La visita acaba com no podia ser d'altra manera fent un tast de vins que s'acompanyen amb delicioses coques de verdures molt mediterrànies i amb romançades inacabables d'un expert enòleg que perfectament pot estacar mil paraules entre el glop d'una classe de vi l'altre.