El museu Thyssen-Bornemisza, un dels millors de Madrid

 Tancarem l'any i la ronda de visites a museus en Madrid on es pot gaudir d'una de les col·leccions d'art més interessants del món, la de la família Thyssen-Bornemisza. La història col·leccionista de la família començà en l'any 1906, amb la compra directa de dues escultures a l'artista Rodin, però les adquissicions més importants es donaren aprofitant les crisis econòmiques del crack de 1929 i les guerres mundials. Gràcies a que l'anterior baró Hans Heinrich, tenia interés en reagrupar l'obra familiar, que la seua dona Carmen Cervera tenia il·lusió de que les obres estigueren en Espanya i l'oferta del govern espanyol d'exposar-les en el preciós palau neoclàssic de Villahermosa molt prop del museu del Prado, hui podem gaudir d'aquesta fabulosa pinacoteca en el centre de Madrid.

Les primeres obres les van adquirir el matrimoni Heinrich Thyssen i la baronesa Margit Bornemisza, que centraren la sua atenció en obres del gòtic al neoclassicisme, deixant de banda els moderns corrents que aparegueren al segle XIX. Una de les pintures més antigues ésobra del mestre de la Magdalena que representa a la Mare de Déu amb el seu fill, rodejada d'àngels, Sant Martí i Sant Doménec, del segle XIII.

En una pinacoteca tan important com la dels Thyssen- Bormenisza no podia faltar el retrat d'una dama italiana del Renaiximent i aquest lloc l'ocupa Giovanna degli Albizzi Tornabuoni, obra del pintor Domenico Ghirlandaio datada al final del quattrocento.

Renaixentista també però de l'escola flamenca del segle XV podem veure el díptic de l'anunciació de Jan van Eyck, on es representen dues escultures una de l'arcàngel Gabriel i l'altra de la Mare de Déu que de lluny poden despistar i fer-nos creure que són dues escultures de marbre i no pintures.

Canvien de segle i evolucionem a un renaiximent més marienista però continuem en l'esola flamenca per a conèixer un dels seus millors exponenets, Jan de Beer, pintór d'Anvers que amb va representar la Nativitat de la Mare de Déu en una casa del Flandes del segle XVI.

I del mateix segle i del mateix estil però fet a Castella podem gaudir de les peculiars pinzellades del pintor grec afincat en Toledo, Domínikus Theokópulos, El Greco, en la seua representació de Crist abrançant a la creu.

Deixarem darrere el renaiximent i ens introduïrem en el barroc de la mà del segon pintor més famòs de la nostra terreta després de Sorolla, Josep Ribero l'Spagnoletto, nascut a Xàtiva en l'any 1591. Va desenvolupar la seua tasca professional a Nàpols on li posaren el malnom. El seu Sant Jeroni és un pintura tenebrista més dels retrats que va fer de sants i persones grotesques.

El màxim exponent del tenebrisme és sense cap mena de dubte el pintor italià nascut a Milà, Michelangelo Merisi da Caravaggio. La seua Santa Caterina representada amb vestmenta del segle XVII i la roda amb punxes i l'espasa que la va matar es pot veure en aquest museu.

D'un estil molt semblant trobem Santa Casilda, que sembla més un personatge de la cort els Aústries que una santa musulmana convertida al cristianisme. Es tracta d'una obra del pintor barroc per excel·lència de sants, mare de deus i altres personatges religiosos, el gran mestre de Francisco de Zurbaran. 

Obra de Tintoretto és l'enorme llenç de quasi cinc metre d'ample més de metre i mig d'alçada anomenat "el paraís". Es tracta d'un esbòs d'un concurs que va haver a la fi del segle XVI per a triar qui pintaria el sostre de de la sala del Consell del palau Ducal de Venècia que feia poc que havia patit un incendi.

I un dels quadre qe més me va impressionar, per com representa la lluentor d'un cressol sobre les cares dels personatges és "el sopar d'Emaús. Aquesta pintura barroca de l'escola holandesa és obra de Matthias Stom que desenvolupà la seua tasca artística al sud d'Itàlia.

I per acabar recorrerem altres estils d'art més contemporanis i innovadors gràcies a les aportacions que ferenHans Heinrich Thyssen.Bornemisza i la seua dona Carmen Cervera. Gràcies a ells la col·lecció va adquirir un toc de modernitat. La peça més cara del museu és el Mua Mua, obra de Paul Gaugin en la seua etapa de pintar en la Polinèsia.

De la mateixa època, és a dir de final del segle XIX és el quadre de Van Gogh "Les vessenots en Auvers", Es tracta d'un paissatge de camps de blat al costat d'un xicotet poble de cases velles. Podem observar les típiques pinzellades ondulants de l'última època del Van Gogh.

I ja del segle XX podem gaudir d'una obra del rus Wassily Kamdinsky anomnada Murnau, cases en l'Obermarkt. En aquesta pintura es representen un conjunt d'acolorides cases d'un poble alpí. Curiosament esté conjunt de cases que l'artista pintà en l'any 1908 encara està en peu i es pot apreciar si visites Murnau.

El museu Thyssen-Bornemisza va ser tot un descobriment quan buscava en Madrid un lloc on protegir-me del calor sufocant d'agost. En va permetre conéixer una xicoteta mostra de l'art des del gòtic fins al segle XX de diversos païssos en u espai no massa immens com el Prado, Louvre i Hermitatge on acabes enfitat de tant d'art.