Les cascades Victòria des del cel, un arc de Sant Martí permanent.

 El passat divendres 3 d'abril és el dia mundial de l'arc de Sant Martí que apareix cada vegada que la llum blanca, com la solar es difracta quan travessa un objecte traslúcid i en tornar al medi inicial la superfície de separació entre els dos materials d'eixida no és paral·lela a la superfície de separació d'entrada. Com cada color de llum es difracta un angle determinat la llum blanca acaba separant-se formant l'arc de Sant Martí. Hui començarem una sèrie d'entades dedicades a l'arc de Sant Martí i a espais multicolors arreu del món. 

Un dels millors llocs del món per a gaudir dels colors de l'arc de Sant Martí és en les cascades Victòria, que ja visitàrem des de la part de Zàmbia. Però hui les veurem des d'altra perspectiva, sobrevolant-les en helicòpter des de l'espai aeri de Zàmbia i Zimbabwe. El punt de partida és l'heliport d'Helicopter Tours Victoria Falls.

A uns pocs quilòmetres de l'heliport es troba el riu Zambezi i l'espectacular gorja que provoca la caiguda de les seues aigües. Però abans d'arribar es sobrevola una zona de sabana amb vegetació escasa i pocs arbres on es fàcil veure alguna bandada d'elefants.

El riu Zambezi encara que té molt de cabdal, no és l'únic que proporciona aigua per a ús humà, també s'arreplega aigua en grans basses enormes que des de la finestra de l'helicopter s'aprecien com xicotets estanys de color verd.

El riu Zambezi a banda de crear riquesa amb el turisme i l'agricultura també genera energia elèctrica gràcies a la Central Hidroelèctrica Victoria Falls situada en la part de Zàmbia i que va ser inaugurada en l'any 1938.

El riu Zambezi abans de precipitar-se per la gorja d'uns cent trenta metres de profunditat sembla un apacible llac en la part de Zàmbia que fa frontera amb el país africà de Zimbabwe, totalment aliè a la forta caiguda que li espera.

El salt és tan alt i tan ample que es crea un soroll estrepitós i una boira tan intensa que es pot veure a quaranta quilòmetres de distància. De fet els habitants de la regió anomenen le cascades Mosi-oa Tunya que significa el fum que trona.

Les cascades Victòria, a l'igual que les del Niàgara, són del tipus ferradura de cavall per la seua forma. Les Victòria mesuren un quilometre set-cents, essent les més amples del món amb diverses caigudes separades per roques basàltiques. La primera es coneix com Boilling Pot o Caldera.

I l'espectacular vista de l'arc de Sant Martí i en les aigües del Zambezi es forma al llarg d'aquestos quasi dos quilòmetres de gorja es veu més gran o més menut depenent de l'altura, el lloc i la inclinació amb la que l'helicopter sobrevola la zona.

Plaça Major de Sant Mateu, esplendor medieval capital històrica de el Maestrat

 Sant Mateu va ser una de les ciutats més importants del Regne de València, gràcies a, primer als cavallers de l'ordre de l'Hospital i després als de l'ordre de Montesa on el gran maestre de l'ordre montesina tenia el seu palau residència. El negoci de la llana que arribava a majoritàriament a la ciutat de Florència va ser el més produciu, convertint Sant Maeu en la cinquena més poblada ciutat del Regne, seu de les Corts Valenciannes en diverses ocasions. D'aquella època l'edifici més imponent és l'església arxiprestal, cor espiritual de la ciutat i lloc n es celebraven les Corts.

L'església arxiprestal de Sant Mateu era romànica en el seu origen i això ho confirma la seua portada principal, un dels millors i escasos exemples de l'art romànic en el nostre territori. I si es conserva és per que durant la reforma gòtica s'acabaren els diners en 1440 i el temple no va poder ser renovat als peus del temple.

Al seu interior es quedarem realment impressionants per la magnitud de la seua imponent nau única, amb les seues capelles laterals i la rosassa amb vitralls situada en l'àbsis i no en la inacabada façana principal del temple.

En el creuer de l'església està la capella de Sant Climent. És d'estil neoclàssic i cal destacar dues coses d'aquesta capella, primer les pintures murals que la decoren. En la cúpula està representat el martiri de Sant Climent amb la Trinitat i la Mare de Déu a les petxines quatre dones que són les virtuds.

I la segona cosa a destacar de la capella de Sant Climent és una imressionant urna barroca que conté un esquelet complet elganment vestit, que el fervor popular venera com les despulles del màrtir Sant Climent. En realitat venen d'un cementeri de Roma que el papa autoritzà dur a Sant Mateu previ un bon pagament. 

I abans d'eixir a l'exterior per a gaudir de l'exempta torre campanar ens enfilarem cap a la sagristia per a veure el museu parroquial on destaca d'entre totes les peces d'orfebreria la creu grossa, una creu processional que varen regalar els comí, uns rics comerciants de la població. Un calze del papa Luna i un lignus crucis també hi podem trobar.

Eixirem a l'exterior per la portada gòtica prou senzilla per a veure de front la imponent torre campanar de perímetre octogonal com el Micalet de la seu de València i el de l'església arxiprestal de nostra senyora de la Pietat en Alpuente. A l'igual que el Micalet la mesuradel perímetre i d'alçada són la mateixa, però en Sant Mateu els costats són de quatre metres que fan una mesura de trenta-dos i en València són de huit.

Anirem ara el carrer de l'historiador Bonfill on res troben tres joies més del passat medieval de Sant Mateu, la Cort Nova o Casa Consistorial, un edifici del segle XVque es va aixecar per a ser la seu del poder polític de la ciutat, més pròxim a l'església arxiprestal. Al costat hi ha un bucòlic carreró que s'anomena carreró dels jueus, que en temps medieval s'allargava cap a la zona alta.

Al costat està el palau Borrull un bon exemple del gòtic cívil valencià que four residència de l'assessor del lloctinent de l'Ordre de Montesa. El nom actual és el de l'última família important que l'habità. En Sant Mateu es coneix com l'Audiència per que dureant la primera meitat del segle XIX va ser seu del partit judicial.

A l'interior trobarem, encara que un poc desdubuixat des de que el palau es va convertir un lloc de vivendes de lloguer,  un típic palau gòtic valencia amb la porxada en arcs rebaixats, pati central on es custiodien els gegants, que participen en les cercaviles de les festes patronals de la població. 

El més interessant del palau ot ser siga l'hort de darrere que explotaven els llogaters de les cases habilitades al palau. Un gran pou i una històrica sénia ompliven d'aigua una bassa que després abastia d'aigua als sequions de regaven les plantacions.

I davant encara està en peu el forn de la vila, un edifici que està documentat des de l'any 1386 que encara conseva els arcs apuntats originals. El forn si que es va renovar i va estar en funcionament fins a la segona meitat del segle passat. Més tard va ser seu de l'oficina de turisme i hui en dia sols s'obri per a les visites guiades.

I tornarem de nou a la plaça major per a veure i gaudir d'una de les places porticades medievals més interessants del nostre territori on es celebrava fira, privilegi quue va concedir Jaume I a l'ordre de Sant Joan de l'Hospital.

I d'època medieval s'aixeca la font de l'àngel, una font gòtica coronada amb un àngel símbol de l'evangelista patró del poble Sant Mateu. Quan la carrertera de Castelló passava per dins de la població i vingueren els cotxes, s´hagué de desplaçar a un costat deixant el seu lloc original, el centre de la plaça.

I per a dinar res millor que fer-ho en algun dels restaurants d'aquesta plaça i degustar, si encara no és esiu i la calor aplatana, l'olleta de Sant Mateu, que amb les seues peculiaritats a altres llocs dirien putxero. En el restaurant la plaça 7 pots degustar-la a un menjador al que s'accedeix travessant un arc gòtic.

El centre històric de Wiesbaden, la ciutat dels banys i capital de l'estat més financer d'Alemanya.

 Hui visiarem Wiesbaden, la ciutat on està el parlament de l'estat més financer d'Alemanya, Hesse. Encara que té tres-cents mil habitants no és la ciutat més poblada de l'estat o land, Frankfurt li guanya de bon tros, si és la capital.

Al 2010 quasi el trenta per cent de la població es declarava cristiana evangèlica, el vint-i-quatre catòlica i l'onze per cent musulmana. Nosaltres començarem la nostra visita en la Bonifatiusplatz, la plaça on es troba l'església catòlica més important de la ciutat.

Es tracta d'un edifici neogòtic cnstruït en la primera meitat del segle XIX, De l'exterior destaquen les dues agules dels campanars que arriben fins als seixanta-huit metres d'alçada, A l'interior vint-i-huit pilars octogonals sostenen la volta de creueria de tan sols divuit metres d'alçada.

Passejaren per agradables carrers per a vianants plens de comerços i cafeteries amb edificis no massa alts que encara ens transporten a la ciutat alemanya dels banys on hi havia més turistes i pelegrins que habitants e el segle XVI, quan la reforma protestant s'apoderà de la ciutat.

Arribarem a la plaça principal de la ciutat la Marktplatz on es troba l'ajuntament, l'anic castell dels ducs, la principal església del mercat i la marktsaüle, una peculiar columna que en realitat és una xemeneia que ventila el mercat subterrani que es va fer a principis del segle XX. El mercat hui és el Museu de la Ciutat.

Al mig de la plaça veïna del castell es va aixecar entre 1884 i 1887 el nou ajuntament, un edifici d'estil neorrenaixentista que recorda els castells del Loira. La planta baixa és un retaurant les altres dependències són del propi ajuntament.

L'ajuntament vell també està ubicat en aquesta plaça i data del segle XVII. Aquest edifici si que és d'estil renaixentista tardà però renaixentista amb transició al barroc. Hui en dia és el egistre civil i l'edifici més antic de a ciutat.

I en la plaça del mercat podem veure l'edifici més impressionant de tota la ciutat, la Marktkirche que vol dir l'església del mercat en alemany. Es tracta d'una imponent construcció de rajola roja d'estil neogòtic i principal temple protestant de Wiesbaden.

I acabarem la ruta de hui en el parlament de Hesse, ubicat en el Wiesbaden Stadtschloss o Palau de la ciutat de Wiesbaden, Es va construir entre 1837 i 1841 per ordre del Duc de Nassau per a ser la seua residència. És d'estil neoclàssic senzill però elegant i parlament en acabar la segona guerra mundial.

El centre històric de Tórshavn, el lloc més animat de les Illes Fèroe

 Les Illes Fèroe encara que pertanyen a Dinamarca són un territori autònom de Dinamarca amb quasi totes les competències excepte defensa i relacions internacionals. No poden participar en els jocs olímpics amb bandera pròpia però si en mundials de futbòl, per tant hui visitarem la seua capital, Tórshavn, on està el parlament.

Abans de visitar el primitiu parlament de les Illes Feroe farem una passejada per un promontori vora mar on es troba la fortalesa d'Skansin. Es va construir en l'any 1580. Va ser destruit i renovat en diverses ocasions, Hui veiem sols quatre murs i peces d'artilleria que no tindran ni cent anys.

També està ubicat al mateix promontori que la fortalesa el Far internacional d'Skansin. Es va aixecar en l'any 1888 i marca el camí pel canal que separa les illes de Tórshavn de l'illa de Nólsoy. Paga la pena hi arribar i gaudir de les bones vistes del port de la capital de les Illes Fèroe.

El primitiu parlament viking, un dels més antics del món, el Tung que crearen els noruecs quan arribaren a les illes, es troba en un promontori peninsular anomenat Tungares, que significa el moll del parlament. Ja es té constància d'assembleees parlamentàries en l'any 825. Evidentment el que trobem hui no data daquella èpoc però si hi veurem cases amb segles d'història i l'edifici del parlament vell que encara s'utilitza per a fer reunions.

Eixint de la península cap a terra més ferma passejarem entre cases històriques de fusta pintada en color negre que varen se construïdes en el segle XIV i que encare es troben habitades. El seu estat de conservació és excel·lent.

I travesat el barri de Reyn arribaren a la discreta catedral de Tórshavn que es va aixecar en fusta en l'any 1788. és la segona església en peu més antiga de les Illes Fèroe per que una antiga catedral en pedra de fa més temps es troba en un poble anomenat Kirkjubourg.

Aquest temple cristià de conferssió luterana és la seu episcopal. Si entrem al seu interior descobrirem un espai que sembla un vaixell a l'inrevés. El sostre de la nau està pintat de blau amb estrelles daurades simulant el cel. Poques decoracions més hi podrem trobar.

Al costat de la catedral s'0bri una plaça on hi ha un frondós i verd jardí. Ací el clima ho permet i es difícil trobar u espai de terra no coberta de verd perque plou quasi sempre. Interessant és entrar a la històrica llibreria H. N. Jacobsens Bókahandil.

i no massa lluny està l'edifici del parlament que es traslladà ací des de la península de tungares en la segona meitat del segle XIX i consta de trenta-tres diputats. El nom oficial en llengua local, el feroés, és Føroya løgting.

I ja quasi eixint de la ciutat poden visitar l'església de Santa Maria, una construcció moderna amb interessants vidrieres que dona servei religió a l'escasa comunitat catòlica de les illes. El seu capellà parlava espanyol per que crec recordar que era d'Amèrica del Sud.