divendres, 25 de juliol del 2025

Thungvellir, parc nacional d'Islàndia i seu del primer parlament del món

 Tercera parada de la ruta pels països amb dia de la independència i hui ens traslladem quasi al cercle polar per conéixer el lloc on es va establir el parlament més antic del món, el parc nacional de Thungvellir en Islàndia. El primer parlament el conegut com a "Althing" es va fundar en l'any 945 on es reunien els líders vikings de la zona cada solstici d'estiu per a tractar temes d'interés nacional. Quan Islàndia i Noruega s'uniren al segle XIII el parlament continuà celebrant-se fins a l'any 1799. La eua activitat es va reanudar en 1844 però ja en la capital Reykjavík a quaranta-cinc quilòmetres del lloc que hui visitem.  Amb les guerres napoleòniques Noruega es separa de Dinamarca però Islàndia no ho farà fins al 17 de juny de 1944 aprofitant l'ocupació nazi de Dinamarca.



 La nostra passejada discorrerà per un agradable camí entre formacios volcàniques i un riu. Deixarem el cotxe a la zona d'aparcament del centre de visitants del parc natural de Thungvellir des d'un mirador farem una ullada del que anem a recórrer.



El camí transcorre entre dues pareds verticals de pedra, la de la dreta pertany a la placa tectònica euroasiàtica, la de l'esquerra a la placa tectònica americana. Aquesta zona és la part visible d'una escletxa de milers de quilòmetres que creua verticalment l'Atlàntic. Hi ha opció de veure-la sota l'aigua oceànica amb la supervisió de gent especialitzada de la zona. 



En algun moment ens acompanyarà l'estret però virulent Riu Öaxar que naix prop d'un volcà i desemboca en un llac volcànic anomenat Thngvallavtn. Amb sols disset quilòmetres de longitud i una conca de quaranta-cinc quilòmetres quadrats es troba principlament al municipi de Bláskógabbyggo.



Ens aturarem en la "Lögberg" o roca de la llei, o millor dit el lloc on es pensa que es reunia el parlament i on es prengueren desicions tant importantss com l'adopció del cristianisme en l'any 1000. Una llei es va prendre ací, la d'escriure un poema burlant-se del rei danés Harald Blätand, blätand vol dir dent blava per que en tenia alguna ben podrida. El motiu era que s'havia quedat un vaixell islandés amb la seua mercaderia. La unió de dos símbols de l'escritura nòrdica, donà origen al logotip del nostre actual bluetooth.


Més avant el riu öaxar perd virulència quan es troba en la llacuna Drekkingarhylur, un lloc on anaven les dones adúlteres,  infanticides o qualsevol cosa que moletara en una societat masclista medieval. Ací morien ofegades.



I altre dels atractius de la zona són les cascades d'Öaxarfoss, foss és cascada en islandés. No són ni de bon tros ni les més boniques ni les més espectaculars del país però sique poden completar la passejada que hem fet hui al parc nacional de Thingvellir, declarat patrimoni de la humanitat per la seua història, natura i geologia.




dissabte, 19 de juliol del 2025

Pretòria, ciutat de les jacarandes i capital administrativa de la República de Sud-àfrica

 La República de Sud-àfrica no celebra el dia de la independència pr que té altres coses més importants que comemorar després de dècades d'apartheid, com són el dia dels drets humans i el dia de les primeres eleccions democràtiques no segregadores, Però aquesta part austral del continent africà va estar colonizats per holandesos i després formà part de l'Imperi Britànic, del que va deixar de dependre un 31 de maig de 1961. La segona parada de la ruta per països indpenditzats la farem en Pretòria, la capital administrativa de Sud-àfrica, Ciutat del Cap és la capital legislativa i Bloemfonein n'és la judicial.



La història de Pretòria va començar en la meitat del segle XIX, quan els bóers, els descendents dels holandesos que colonitzaren la osta sud del continent africà dos segles abans, fugint del domini britànic viatjaren cap al nord i l'interior, fundaren la República de Transvaal i un tal Martinus Pretorius va establir la capital en aquest lloc. A principis del segle XX s'uniten a altres colònies britàniques i s'anà perfilant el país que coneguem hui en dia.




El primer monument que visitarem es coneix amb el nom en anglés Union Buildings que són la seu del govern i les oficines del President de la república. Es troben al cim de la muntanya Meintjeskop i són obra de l'arquitecte sir Herbert Baker que amb les dues torres volia representar els dos idiomes oficials de recentmnt formada Unió sw Sud-àfrica, l'anglés i l'afrikaans que és una evolució de l'holandés.





Als peus del pujol on s'aiequen els Union Buildings podem trobar sobre un imponent pedestal una escultura a dos hòmens que intenten posat les regnes a un cavall. Els dos hòmens representen a les dues cultures europpes que ací arrelaren, la britànica i l'holandesa i el cavall desbocat representa Àfrica. Una escultura que es va fer abans de que els negres colonitzata tingueren drets.



Tot va canviar a la fi del segle XX quan l'apartheit deixà d'exisitir i els negres qe vivien en aquesta zona començaren a tindre els mateixos drets que els blancs, al guanyar Nelson Mandela les eleccions en 1994. Des de llavors a banda de l'afrikaans i l'angles altres huit llengües que parlen les diferents ètnies de negres, també ho són. Encara hi ha una que no està reconeguda i alguns d'aquesta ètnia aampen en el jardi des de fa ants en senyal de protesta, Una enorme escultura del líder sudafrià s'aixexa molt prop.



A mitja hora caminant està la Church esquare, nosaltres anirem per uns bulliciosos carrers donats a la venda ambulant i on es ven quasi de tot. El trànsit rodat i a peu li donen una combinació d'encant i estrés. Pendents de les nostres pertenències per què Pretòria és molt més segura que Johanesburg però no cal refiar-se massa.



Un poc abans d'arribar a la Church Square, es trobarem amb un alt edifici de vint-i-cinc plantes que es va construir en vidre i acer. Hui en dia està ocupat quasi i tot per despatxos i depenències del Ministeri de Sanitat.




En Church Square, la històrica plaça de la ciutat de Pretòria podem veure al mig del jardí central una font amb l'escultura de Paul Kruger, líder bóer que va ser president de la República de Transvaal. Està considerat un dels pares de la nació i el parc nacional més famós del país, el parc Kruger porta el seu nom. Va morir a l'exili en Suïssa a principis del segle XX.



L'edifici més imponent i bonic de la plaça pot ser siga el Palau de Justícia. Es va aixecar en les darreres dècades del segle XIX i el judici més famós dut a terme ací va condemnar a Nelson Mandela i altres membres del Congés Nacional Africà a anar a pressó. Algunes presons on estigueren ja les hem visitat, la de l'illa de Robben en Ciutat del Cap i la de Constitution Hill en Johanesburg.



Ou Raadsaal és altre dels edificis històrics de Church Square. Es tracta de l'antic parlament que funcionà com a tal des de 1892 fins a 1901 quan l'Imperi Britànic annexionà la República Sudafricana. L'edifici d'estil neorenaixentista holandés hui és seu del parlament regional, el nacional està en Ciutat del Cap.



Altres edificis destacables són les Tudor's Chambers, creades en 1903 per a comerços. El seu amo era l'empressari de transport per diligències George Heys. Són d'estil victorià i es varen fer amb materials procedents d'Escòcia, destquen en a plaça, pel seu color i arquitectura.










dissabte, 12 de juliol del 2025

Móstoles, el primer poble que s'alçà en contra de la invasió Napoleònica

 La primera setmana de juliol està plagada de països que celebren el dia de la seua independència. Burundi i Canadà l'1 de julipl, el 3 de juliol Bielorrúsia, el 4 els Estats Units i el 5 Argèlia entre altres. El nostre país té cap dia assignat a celebrar la independència, de fet la nostra festa nacional celebra tot el contrari, el dia 12 d'octubre el dia del descobriment d'Amèrica i inici de la colonització d'altres terres que a l'independitzar-se si que tenen com a festa un dia de la independència. Però Espanya va ser ocupada per tropes napoleòniques en la primera dècada del segle XIX, i un 2 de maig de 1808 els alcaldes de Móstoles s'alçaren en contra d'aquesta ocupació. Hui en dia el 2 de maig, el dia de l'alçament és la festa nacional de la Comunitat de Madrid i començarem la ruta estival de països que s'han independitzat en la ciutat de Móstoles, el poble de l'alçament.



Arribarem a l'estació Móstoles Central i s'enfilarem cap al seu centre històric i la primera parada serà l'escultura de Don Pedro Serrano, el postillón. Un postillón era una home que a cavall portava el correu fins a la fonda següent en el camí. Aquest home va dur fins a Badajoz el bando dels alcaldes de Móstoles del 2 de maig on es convidava a alçar-se en armes contra els francesos.


La següent parada ens por al museu Centro de Arte 2 de Mayo (CA2M), ubicat en un edifici que aprofita l'estructura d'una històrica vivenda coneguda com a la Casona on s'ha afegit una construcció més moderna per a convertir-lo en un dels millors museus d'art modern de la Comunitat de Madrid.



El museu atressora més de 1500 obres d'art modern que pertanyen a la Comunitat de Madrid,  tres-centes d'elles procedeixen de la prestigiosa mostra ARCO. Una delícia passejar per les sales on es despengen aquestes complicades obres d'art.





I de la modernitat del segle XXI retrocedim uns quants segles endarrere per conéixer l'edifici més antic de la població, l'església de l'Assumpció. De l'orignal temple mudéjar sols queda en peu un preciós absis de rajola i un lluidor campanar.





Molt a prop es troba l'altra joia històrica i arquitectònica de Móstoles, l'Ermita de Nostra Senyora dels Sants, dels segles XVII i XVIII que ocupa el solar de l'antiga casa de la família dels Rojas. L'esteriro presenta un modest estil barroc.




Però cal accedir al seu interior per a gaudir de l'exuberant decoració del seu altar major, presidit per la patrona de la villa, la Mare de Déu dels Sants. És d'estil xurrigueresc amb les típiques columnes salomòniques.




El dos de maig està molt present en Móstoles, no sols l'escultura de Pedro Serrano ens recorda la fita, en la propera plaça del Pradillo hi ha un monument dedicat a l'alçament que va inaugurar el rei Alfons XIII en 1908, quan feia cent anys d'aquest alçament. Està fet en granit procedent de Segòvia, sobre el montícul d'aquesta roca que representa els Pirineus un àguila imperial que representa França intenta agafar una corona, que representa Espanya.



La següent parada serà la casa-museu de l'alcade Andrés Torrejón, un dels que va alçar la veu en contra dels invasors francesos. Aquesta casa del segle XIX, on va viure l'alcalde, ha canviat però intenta recrear com era la vida a principis del ssegle XIX.


I acabarem la visita en el Museu de la ciutat ubicat en l'antiga Casa de Postes, és d'estil neomudéjar i totalment gratuït. A banda de la històrica construcció recull objectes de totes les èpoques de la dilatada història de Móstoles.