Malta és un estat insular de la Unió Europea que va pertànyer a l'Imperi Britànic des de l'any 1800 fins al 1964 i encara que el maltés siga la llengua materna dels seus habitants, tots saben parlar anglés. Així que Malta a banda de ser un lloc de turisme de sol i platja ho és també cultural per la seua rica història i monuments i per descomptat de lloc d'aprenentatge de l'anglés.
Hui visitarem un bonic poble de pescadors, reconvertit en lloc turístic no massa massificat on gaudirem d'una agradable jornada al costat del mar. Per a arribar caldrà agafar un dels típics autobusos maltesos que comuniquen cada racó de l'illa de Malta amb la seua capital, La Valetta.
I el primer que farem només baixar del bus serà recórrer els carrers que transcorren paral·lels a la línea de costa marcada per una espectacular badia, plagada de barques amarrades.
En aquest passeig ens podem parar i visitar l'església parroquial de Marsascala que està dedicada a Santa Anna i encara que aquesta construcció de pedra no té més de setanta anys és un lloc bonic per la seua ubicació quasi al mig de la badia. I just a la vora hi ha encara un xicotet fort construït en l'any 1715.
El monument més important de la ciutat és la torre de Sant Tomàs que va ser aixecada per ordre del gran maestre per a protegir a la población d'atacs de pirates en el segle XVII.
I per a acabar la visita a Marsascala res millor que gaudir de la platja de Sant Tomàs, ubicada en la badia del mateix nom, una de les no massa nombroses platges de sorra que es poden trobar a l'illa, així que no esperes esccampar la tovallola en un lloc massa ample.
El nostre món està ple de llocs meravellosos on es pot passar una estoneta molt agradable
divendres, 30 d’agost del 2019
dijous, 22 d’agost del 2019
Castell de Cardiif, una experiència medieval.
Retornem de nou a les Illes Britàniques i visitem la capital d'un dels quatre regnes que formen el Regne Unit. Cardiff és la capital de Gal·les, un territori ocupat per romans, normands que va ser regne independent i finalment annexionat a Anglaterra en l'any 1282 a la mort del seu darrer rei Llewelyn II.
El monument més emblemàtic de Cardiff és el seu castell, d'origen romà amb elements normands, medievals i de l'era victoriana. No és l'únic castell que té la ciutat, en té altres com el castell de Saint Fagans, el castell Coch i les restes d'altres, així que es diu que és la ciutat amb més castells del món.
Començarem el recorregut, com és natural, per la zona on es compren les entrades i on està la botiga del castell. Ací es troben les restes de la fortalesa romana, sols són les restes de murs que es trrobaren a finals del segle XIX quan el propietari del castell volia aixecar una torre en aquesta área.
Un llarg relleu amb figures que representen fites històriques cobreix la paret d'un llarg passadís i que convé visitar per la seua originalitat.
Si volem seguir un ordre cronològic, haurem de crear tot el pati d'armes fins a arribar a una lloma verda que es troba coronada per un castell circular d'origen normand. Al seu interior no queda res, però convé pujar i gaudir de les vistes.
El castell conserva alguns elements del gòtic que han sigut remodelats al llarg dels segles posteriors i cal fixar-se en la seua torre del rellotge que és el símbol del castell i de la ciutat.
En l'interior del castell es poden visitar una sèrie de sales d'estil neogòtic i victorià que es varen redecorar gràcies als diners de la família Bute, la més rica de l'imperi en la segona meitat del segle XIX quan era la responsable de la major exportació de carbó del món. A destacar la sala de banquets, la saleta àrab, la biblioteca i el jardí del sostre d'estil romà.
I per a acabar el recorregut caminarem pels refugis antiaeris que es van construir durant la segona guerra mundial on anirem trobant alguns objectes de l'època.
El monument més emblemàtic de Cardiff és el seu castell, d'origen romà amb elements normands, medievals i de l'era victoriana. No és l'únic castell que té la ciutat, en té altres com el castell de Saint Fagans, el castell Coch i les restes d'altres, així que es diu que és la ciutat amb més castells del món.
Començarem el recorregut, com és natural, per la zona on es compren les entrades i on està la botiga del castell. Ací es troben les restes de la fortalesa romana, sols són les restes de murs que es trrobaren a finals del segle XIX quan el propietari del castell volia aixecar una torre en aquesta área.
Un llarg relleu amb figures que representen fites històriques cobreix la paret d'un llarg passadís i que convé visitar per la seua originalitat.
Si volem seguir un ordre cronològic, haurem de crear tot el pati d'armes fins a arribar a una lloma verda que es troba coronada per un castell circular d'origen normand. Al seu interior no queda res, però convé pujar i gaudir de les vistes.
El castell conserva alguns elements del gòtic que han sigut remodelats al llarg dels segles posteriors i cal fixar-se en la seua torre del rellotge que és el símbol del castell i de la ciutat.
En l'interior del castell es poden visitar una sèrie de sales d'estil neogòtic i victorià que es varen redecorar gràcies als diners de la família Bute, la més rica de l'imperi en la segona meitat del segle XIX quan era la responsable de la major exportació de carbó del món. A destacar la sala de banquets, la saleta àrab, la biblioteca i el jardí del sostre d'estil romà.
I per a acabar el recorregut caminarem pels refugis antiaeris que es van construir durant la segona guerra mundial on anirem trobant alguns objectes de l'època.
divendres, 2 d’agost del 2019
El vell Toronto,centre històric de la ciutat més gran de Canadà
El que hui coneguem com al Canadà, en la part més septentrional d'Amèrica, va ser un territori que francesos i britànics van anar ocupant durant els segles XVI, XVII i XVIII. En la segona meitat del segle XVIII, la part francòfona va ser cedida als britànics i poc més d'un segle després, tot el territori es declara país independent. Així que durant uns dos segles Canadà formà part de l'Imperi Britànic i hui en dia la reina Isabel segona encara és la seua sobirana.
Toronto és la ciutat més gran del país i es troba en la part anglòfona just a la vora del llac Ontario, a pesar de ser l'urbe més poblada no és la capital, aquesta funció recau en la ciutat d'Ottawa, però si que ho va ser de la província britànica del Canadà en dos períodes curts de temps a meitat del segle XIX.
Començarem la visita en el centre neuràlgic del conegut com a old Toronto, la Nathan Phillips Square on s'ubica el nou Ajuntament, dos gratacels curvilinis units per un més baixet amb cúpula envidrada.
En aquesta mateixa zona està l'històric edifici de l'ajuntament vell, amb la seua torre campanar. Aquest edifici neoromànic es va aixecar a finals del segle XIX i fins a 1966 va ser la seu del govern local.
Per darrere, seguint el James Street fins a una menuda plaça, encara és possible veure una edificació històrica, és l'església de la Santíssima Trinitat. Aquest edifici neogòtic de 1845 és obra de l'arquitecte Henry Bowyer Lane.
La bellesa de l'església queda totalment camuflada en la immensitat del centre comercial Toronto Eaton Centre, de la dècada dels 70 del segle passat. Hui en dia és un dels llocs més freqüentats pels habitants i turistes.
Al mateix carrer d'aquest fastuós centre comercial, el Yonge Street, sobreviuen dos edificis històrics d'estil neoclàssic construïts a principis del segle XX i recorden el panteó de la ciutat de Roma i un temple romà.
Caminant per la Yonge street en direcció al llac s'arriba a l'estació de tren més important de Toronto, la Union Station. L'edifici es va començar a construir en 1913 i hui en dia també és estació de metro i tramvia.
Molt prop en l'altra illa de cases està un dels conjunts arquitectònics més impressionants de la ciutat. Es tracta del Hockey Hall of Fame, un museu dedicat al hockey i l'AllenLambert Galeria, obra de Calatrava.
Al costat està el Sony Centre for the Performing Arts, el teatre més gran del Canadà que es va aixecar amb donacions de rics industrials de la ciutat per proposta del carismàtic alcalde Nathan Phillips.
Si continuem caminant per Front Street, deixant darrere l'estació i el teatre, arribem a un dels edificis més originals de la ciutat, el Gooderham building. Aquest icònic edifici de finals del segle XIX va ser les oficines d'una destil·leria.
El mercat de Sant Llorenç no es troba massa lluny i és un lloc pintoresc que obri a les 5 del matí i ofereix tota mena de productes frescos.
I davant del mercat està la catedral de Sant Jaume, un temple anglicà construït en estil neogòtic sota les restes d'un temple anterior de fusta.
Toronto és la ciutat més gran del país i es troba en la part anglòfona just a la vora del llac Ontario, a pesar de ser l'urbe més poblada no és la capital, aquesta funció recau en la ciutat d'Ottawa, però si que ho va ser de la província britànica del Canadà en dos períodes curts de temps a meitat del segle XIX.
Començarem la visita en el centre neuràlgic del conegut com a old Toronto, la Nathan Phillips Square on s'ubica el nou Ajuntament, dos gratacels curvilinis units per un més baixet amb cúpula envidrada.
En aquesta mateixa zona està l'històric edifici de l'ajuntament vell, amb la seua torre campanar. Aquest edifici neoromànic es va aixecar a finals del segle XIX i fins a 1966 va ser la seu del govern local.
Per darrere, seguint el James Street fins a una menuda plaça, encara és possible veure una edificació històrica, és l'església de la Santíssima Trinitat. Aquest edifici neogòtic de 1845 és obra de l'arquitecte Henry Bowyer Lane.
La bellesa de l'església queda totalment camuflada en la immensitat del centre comercial Toronto Eaton Centre, de la dècada dels 70 del segle passat. Hui en dia és un dels llocs més freqüentats pels habitants i turistes.
Al mateix carrer d'aquest fastuós centre comercial, el Yonge Street, sobreviuen dos edificis històrics d'estil neoclàssic construïts a principis del segle XX i recorden el panteó de la ciutat de Roma i un temple romà.
Caminant per la Yonge street en direcció al llac s'arriba a l'estació de tren més important de Toronto, la Union Station. L'edifici es va començar a construir en 1913 i hui en dia també és estació de metro i tramvia.
Molt prop en l'altra illa de cases està un dels conjunts arquitectònics més impressionants de la ciutat. Es tracta del Hockey Hall of Fame, un museu dedicat al hockey i l'AllenLambert Galeria, obra de Calatrava.
Al costat està el Sony Centre for the Performing Arts, el teatre més gran del Canadà que es va aixecar amb donacions de rics industrials de la ciutat per proposta del carismàtic alcalde Nathan Phillips.
Si continuem caminant per Front Street, deixant darrere l'estació i el teatre, arribem a un dels edificis més originals de la ciutat, el Gooderham building. Aquest icònic edifici de finals del segle XIX va ser les oficines d'una destil·leria.
El mercat de Sant Llorenç no es troba massa lluny i és un lloc pintoresc que obri a les 5 del matí i ofereix tota mena de productes frescos.
I davant del mercat està la catedral de Sant Jaume, un temple anglicà construït en estil neogòtic sota les restes d'un temple anterior de fusta.