Acabarem les entrades dedicades a pobles amb encant situats als dos costats del teló d'acer molt prop de ca nostra, en Rubielos de Mora, província de Terol. Aquest poble de més de sis-cents habitants va ser triat per a la publicitat d'una coneguda marca de bombons que durant un Nadal va lluir una meravollosa il·luminació nadalenca.
Entrarem al poble per la porta de Sant Antoni, una de les set que hi va haver i la més pròxima a la carretera. Les muralles es van construir al segle XIV durant la guerra dels Peres i van desaparéixer al segle XIX. Aquest portal i el de Carme és tot el que resta d'aquell recinte fortificat.
Només entrar al recinte emmurallat ens trobem en una placeta on s'ubica l'ajuntament, un espectacular i sobri palau d'estil renaixentista aragonés on està l'oficina de turisme.
A l'interior del palau després de passar sota els arcs rebaixats típics del renaixement de la Corona d'Aragó arribarem al pati central que s'articula sobre la típica escala en angle i fins i tot veurem l'antiga presó.
De l'ajuntament anirem perdent-se pels seus bucòlics carrers sense perdre de vista l'imponent campanar de l'ex-col·legiata que serà el pròxim monument a visitar.
Durant aquest agradable passeig anirem descobrint certs elements identificatius del poble com són els voladissos de teules extremadament llargs i el treball de forja sota alguns fanals que ens recorden que en aquest poble la forja va ser un dels tres pilars de l'economia amb l'alfareria i les teles.
Hui en dia el poble lluita contra la despoblació gràcies al turisme que amb el que porten de segle sembla que s'ha paralitzat després de reduir-se el nombre d'habitants dos terceres parts durant el segle XX.
La nostra següent parada és l'ex-col·legiata de Santa Maria la Major, aixecada durant el segle XVII i amb dos portes d'accés, una d'elles amb una bonica reixa de forja, obra de Manuel Baselga.
L'interior sorprén per la seua amplitud encara que molta de la decoració es va perdre durant l'incendi que va patir al segle XIX que va obligar a fer una remodelació en un estil neoclàssic més auster.
El major tresor d'aquesta església és el retaule gòtic de l'escola valenciana que està atribuït a Gonçal Peris i que descriu la vida de la Mare de Déu i la passió de Crist. És una verdadera joia que prové de l'antic temple parroquial ubicat extramurs.
De l'ex-col·legiata ens dirigirem cap a la plaça del Carme on es troba un antic convent on encara es pot accedir al claustre convertit en restaurant i vivendes. Aquest convent carmelita es va acabar en la segona meitat del segle XVII a expenses del boticari de Felip II. El campanar de l'església està rematat en estil mudèjar.
En la plaça trobem una escultura dedicada una de les tradicions més populars del poble, el bou embolat que com no podria ser d'altra manera està realitzada en forja.
Des de la plaça del Carme es pot eixir del recinte enmurallat del poble travessant el portal del Carme. Dalt del mateix arc es troba una capella i un nínxol amb una escultura de Sant Josep i també hi ha un mussol de forja, obra de José Gonzalvo.
Des del portal del Carme s'inicia un agradable passeig al llarg del camí del convent, on es pot gaudir d'un peculiar calvari realitzat en forja i que sorprén per l'originalitat de les escultures. És obra de José Gonzalvo.
A la fi del camí arribem al convent de les mares agustines construït al segle XVII on s'aprofità l'església parroquial gòtica per a església del convent, ja que el poble ja tenia acabada la seua col·legiata.
No sols esglésies i convents té el poble, de fet la quantitat de palaus senyorials i casones va ser tan gran que Rubielos de Mora es coneix com a la cort de la serra. Molts d'aquestos edificis són propietat privada i sols es pot gaudir de la façana exterior. Però molts d'altres són allotjaments i restaurants i es pot gaudir també del seu interior.
El nostre món està ple de llocs meravellosos on es pot passar una estoneta molt agradable
dijous, 20 de desembre del 2018
dijous, 13 de desembre del 2018
Monschau, poble alemany d'estampa nadalenca
Des de la ciutat d'Aquisgrà ixen autobusos que et porte al bucòlic poble de Monschau, famós per les seues típiques cases d'entramat de fusta a la vista al costat d'un meandre del riu Rur, la seua mostassa i les galetes de gingebre. De segur que visitar-lo amb els seus carrers nevats ens trasllada a l'època nadalenca, i si no està nevat una botiga oberta tot l'any ven articles de decoració de nadal.
Ací no trobarem grans monuments i famosos museus que ens deixen bocabadats, ací aquest estat s'assoleix passejant pels seus bonics carrers que donen a un serpentejant riu Rur que configura el traçat urbà del poble.
El monument més destacable de tota la població és la Rotes Haus, o Casa Roja, un imponent edifici barroc de set plantes que va ser construïda en la segona meitat del segle XVIII com a residència i seu dels negocis d'un fabricant de roba. Hui en dia és un museu.
Molt prop està l'elegant i senzilla església evangèlica que també es va construir al segle XVIII utilitzant la pedra negra de la regió i que posseeix un bonic campanar rematat amb una cúpula bulbosa.
Les restes d'un singular castell coronen el poble i encara que sols conserva l'estructura defensiva és del tot recomanable visitar.
Al castell trobarem les muralles i torres defensives perquè durant part del segle XIX aquest poble passà a mans franceses i l'estat francés el va vendre a un particular que va assolar els sostres per no pagar l'impost d'edifici.
I des de dalt del castell es pot gaudir d'unes espectaculars vistes dels carrers del poble que es fusionen amb l'espectacular entorn natural dels boscos d'Eiffel.
L'altre edifici religiós digne de visitar en el poble és l'església de la Nativitat de la Mare de Déu, es va erigir al segle XVII sense massa decoració i al segle XVIII es va anar embellint amb les aportacions de la indústria de roba.
Però com ja he dit abans la millor cosa que es pot fer al poble és deixar-se perdre pels seus bonics carrers i gaudir d'un agradable passeig sense cotxes.
I la segona millor cosa que gaudir al poble és sens dubte recuperar forces en la pastisseria que hi ha al costat de la Rotes Haus i tastar les galetes i alguna més de les seues especialitats.
Ací no trobarem grans monuments i famosos museus que ens deixen bocabadats, ací aquest estat s'assoleix passejant pels seus bonics carrers que donen a un serpentejant riu Rur que configura el traçat urbà del poble.
El monument més destacable de tota la població és la Rotes Haus, o Casa Roja, un imponent edifici barroc de set plantes que va ser construïda en la segona meitat del segle XVIII com a residència i seu dels negocis d'un fabricant de roba. Hui en dia és un museu.
Molt prop està l'elegant i senzilla església evangèlica que també es va construir al segle XVIII utilitzant la pedra negra de la regió i que posseeix un bonic campanar rematat amb una cúpula bulbosa.
Les restes d'un singular castell coronen el poble i encara que sols conserva l'estructura defensiva és del tot recomanable visitar.
Al castell trobarem les muralles i torres defensives perquè durant part del segle XIX aquest poble passà a mans franceses i l'estat francés el va vendre a un particular que va assolar els sostres per no pagar l'impost d'edifici.
I des de dalt del castell es pot gaudir d'unes espectaculars vistes dels carrers del poble que es fusionen amb l'espectacular entorn natural dels boscos d'Eiffel.
L'altre edifici religiós digne de visitar en el poble és l'església de la Nativitat de la Mare de Déu, es va erigir al segle XVII sense massa decoració i al segle XVIII es va anar embellint amb les aportacions de la indústria de roba.
Però com ja he dit abans la millor cosa que es pot fer al poble és deixar-se perdre pels seus bonics carrers i gaudir d'un agradable passeig sense cotxes.
I la segona millor cosa que gaudir al poble és sens dubte recuperar forces en la pastisseria que hi ha al costat de la Rotes Haus i tastar les galetes i alguna més de les seues especialitats.
dijous, 6 de desembre del 2018
Warwick, un encantador poble d'Anglaterra
Hui botem el teló d'acer i continuem la ruta per la part occidental, la capitalista després de gaudir de tres bonics pobles de l'antic bloc comunista. El bot és ben gran perque ens n'anem fins a l'illa de Gran Bretanya per deixar-nos perdre per un bucòlic poble d'Anglaterra amb espectaculars monuments.
El monument més important és el seu castell, un dels més bonics i més grans d'Anglaterra. Però com que fa tres setmanes començarem una ruta per pobles bonics als dos costats del teló d'acer, hui ens centrarem en el poble i deixarem el seu majestuós castell per a una altra entrada.
Des de l'estació no és gens difícil arribar a la old square, la plaça on es troba la col·legiata de Santa Maria, sols cal enfilar-se cap a la seua enorme torre campanar que ens farà de brúixola.
La majestuosa torre és obra d'una reconstrucció duta a terme a principis del segle XVIII, després del devastador incendi de 1694 i mesura uns 40 metres, suficients per a destacar sobre totes les teulades de les cases del centre històric.
L'interior del temple és una verdadera meravella tant per les seues dimensions, com per la seua bellesa. No queda res de la primitiva església saxona perque en 1123 es va fer una reconstrucció del que encara es conserva la cripta normanda.
La nau principal de l'església data de la reconstrucció duta a terme en 1704 per l'arquitecte per sir William Wilson en un estil gòtic prou original.
L'única cosa que es va salvar d'aquell fatídic incendi llevat de la cripta normanda va ser la capella dels Beauchamp, una verdadera joia del gòtic.
A l'interior ens trobem amb la millor escultura de bronze d'Anglaterra sobre la tomba del tretzè comte Richard Beauchamp. És considerada una obra mestra de l'escultura del segle XV.
Però cal fixar-se també en les altres efígies funeràries, com és la del tercer comte de Warwick, Ambrose Dudley i la del primer compte de Leycester i la seua dona.
I a través d'una porta es pot eixir de l'església per a prendre un poc el sol en el cementeri adjacent, ja que en aquest país els cementeris tenen més de jardí que de cementeri.
El cementeri dóna a old street un carrer que sembla una plaça on es troba l'ajuntament i el Warwickshare Yeomanry museum, dedicat a un regiment militar que lluità en la primera guerra mundial.
Pels carrers del centre històric de Warwick encara queden en peu les típiques cases angleses d'estil tudor amb parets blanques i entramat de fusta.
L'altre edifici digne de visitar del centre històric és l'hospital de Lord Leycester, ubicat sobre l'antiga porta oest de la muralla.
Es conserva encara una antiga capella dedicada a Sant Jaume que data del segle XIV i que va ser manada construir per Thomas Beauchamp el dotzé comte.
Des de 1571 el conjunt d'edificis que abans eren seus gremials es converteix en hospital per a acollir a soldats jubilats o discapacitats i a les seues esposes. Tots els edificis giren entorn d'un bucòlic pati central.
Es poden visitar diverses sales amb un impressionant entramat de fusta que sostenen el sostre i que abans estaven dividides en cambres més menudes per a acollir soldats. La cuina del gran mestre em va sorprendre pel seu realisme, amb plats bruts restes d'un pollastre al forn, trossos de pa, etc. en realitat no es podia visitar i era tot real, el gran mestre havia fet un gran dinar i no havia llevat taula ni escurat.😂🤣🤣
De la porta de l'oest amb un agradable passeig s'arriba a la porta de l'est sobre la qual es va construir al segle XIV la capella de Sant Pere.
I ja als afores del poble està el Museu de Sant Joan dedicat a un regiment de fusilers amb més de tres-cents anys d'història. Es troba ubicat en una bonica mansió del segle XVII amb uns agradables jardins.
El monument més important és el seu castell, un dels més bonics i més grans d'Anglaterra. Però com que fa tres setmanes començarem una ruta per pobles bonics als dos costats del teló d'acer, hui ens centrarem en el poble i deixarem el seu majestuós castell per a una altra entrada.
Des de l'estació no és gens difícil arribar a la old square, la plaça on es troba la col·legiata de Santa Maria, sols cal enfilar-se cap a la seua enorme torre campanar que ens farà de brúixola.
La majestuosa torre és obra d'una reconstrucció duta a terme a principis del segle XVIII, després del devastador incendi de 1694 i mesura uns 40 metres, suficients per a destacar sobre totes les teulades de les cases del centre històric.
L'interior del temple és una verdadera meravella tant per les seues dimensions, com per la seua bellesa. No queda res de la primitiva església saxona perque en 1123 es va fer una reconstrucció del que encara es conserva la cripta normanda.
La nau principal de l'església data de la reconstrucció duta a terme en 1704 per l'arquitecte per sir William Wilson en un estil gòtic prou original.
L'única cosa que es va salvar d'aquell fatídic incendi llevat de la cripta normanda va ser la capella dels Beauchamp, una verdadera joia del gòtic.
A l'interior ens trobem amb la millor escultura de bronze d'Anglaterra sobre la tomba del tretzè comte Richard Beauchamp. És considerada una obra mestra de l'escultura del segle XV.
Però cal fixar-se també en les altres efígies funeràries, com és la del tercer comte de Warwick, Ambrose Dudley i la del primer compte de Leycester i la seua dona.
I a través d'una porta es pot eixir de l'església per a prendre un poc el sol en el cementeri adjacent, ja que en aquest país els cementeris tenen més de jardí que de cementeri.
El cementeri dóna a old street un carrer que sembla una plaça on es troba l'ajuntament i el Warwickshare Yeomanry museum, dedicat a un regiment militar que lluità en la primera guerra mundial.
Pels carrers del centre històric de Warwick encara queden en peu les típiques cases angleses d'estil tudor amb parets blanques i entramat de fusta.
L'altre edifici digne de visitar del centre històric és l'hospital de Lord Leycester, ubicat sobre l'antiga porta oest de la muralla.
Es conserva encara una antiga capella dedicada a Sant Jaume que data del segle XIV i que va ser manada construir per Thomas Beauchamp el dotzé comte.
Des de 1571 el conjunt d'edificis que abans eren seus gremials es converteix en hospital per a acollir a soldats jubilats o discapacitats i a les seues esposes. Tots els edificis giren entorn d'un bucòlic pati central.
Es poden visitar diverses sales amb un impressionant entramat de fusta que sostenen el sostre i que abans estaven dividides en cambres més menudes per a acollir soldats. La cuina del gran mestre em va sorprendre pel seu realisme, amb plats bruts restes d'un pollastre al forn, trossos de pa, etc. en realitat no es podia visitar i era tot real, el gran mestre havia fet un gran dinar i no havia llevat taula ni escurat.😂🤣🤣
De la porta de l'oest amb un agradable passeig s'arriba a la porta de l'est sobre la qual es va construir al segle XIV la capella de Sant Pere.
I ja als afores del poble està el Museu de Sant Joan dedicat a un regiment de fusilers amb més de tres-cents anys d'història. Es troba ubicat en una bonica mansió del segle XVII amb uns agradables jardins.