Poques ciutats hi ha tan boniques com Dubrovnik ubicada a la voreta del mar Adriàtic i protegida per altes muntanyes dels Balcans. Dubrovnik és la joia turística de Croàcia on milions de turistes arriben cada any en creuer, en avió o bé travessant la frontera amb Bòsnia-Hercegovina a l'altura de Neum, ciutat portuària bòsnia que divideix Croàcia en dos.
La història de Dubrovnik va ser paral·lela a la de la regió essent part de l'Imperi Romà i Bizantí. Però les coses canviaren al segle XIII, quan els venecians ocupen la ciutat que en aquells temps es deia Ragusa.
La ciutat roman veneciana durant segle i mig, al segle XIV es converteix en una ciutat independent on el comerç és la base de la seua economia. Durant l'ocupació otomana de la regió, Ragusa continua essent una ciutat lliure gràcies a un pacte amb el sultà que li ofereix protecció a canvi d'impostos.
Finalment Ragusa perd la seua independència després de l'ocupació napoleònica a principis del segle XIX i després de passar per mans austríaques passa a formar part de Iugoslàvia.
A finals del segle XX la desmembració de Iugoslàvia i la guerra la deixen destrossada i a poc a poc comença a recuperar-se fins al dia d'avui que és el destí turístic per excel·lència de Croàcia.
Aquestos segles de ciutat lliure i independent no hagueren estat possible sense la protecció de les muntanyes que l'envolten i sobretot per les seues descomunals muralles que l'envolten. La torre Minčeta és la més voluminosa.
Dubrovnik és una ciutat tan bonica que s'ha de visitar per terra, mar i aire. Per a fer-ho des de l'aire el telefèric és una bona opció, en tres minuts s'està a quasi vuit-cents metres sobre el nivell de la mar, gaudint d'unes vistes espectaculars del centre històric i de la costa.
Per mar el millor és acostar-se al port on diverses embarcacions fan un xicotet creuer d'una hora on es pot gaudir d'altres meravelloses vistes on el blau de l'Adriàtic i el blanc de la pedra predominen.
I per terra hi ha molt a descobrir, i el millor és deixar-se perdre's pels seus carrers de cases de pedra que en estiu estan un poc massa plens de gent. El carrer Stradun és el principal que creua el centre històric des de la muralla fins a la plaça Luža.
Al principi del carrer està la grandiosa font d'Onofrio construïda al segle XV i que va perdre part de la seua grandiositat després del terratrémol de 1667. Rebia l'aigua d'un riu situat a 12 km, hui en dia les seues 16 aixetes donen aigua del servei d'aigües municipal.
Davant de la font està l'església del Salvador d'estil renaixentista venecià i el convent franciscà amb un bonic claustre amb elements romànics i gòtics.
Caminant pel carrer Stradun en direcció a la mar apareixen nombrosos carrers estrets amb cases de pedra que s'enfilen cap a les muntanyes.
En un d'aquestos carrers a mà esquerra es troba la segona sinagoga sefardita en ús més antiga del món. Els jueus sefardites començaren a arribar ací arran la seua expulsió de la península a finals del segleXV. Els jueus eren l'única religió, a banda dels catòlics, que podien pernoctar dins de la ciutat. Els ortodoxos i els musulmans no podien passar la nit dins de les muralles, així que la primera església ortodoxa Sèrbia, la de la benedicció és del segle XIX i està en un carrer a mà dreta d'Stradun i té un xicotet museu d'icones.
A la fi d'Stradun està la plaça Luža on es concentren part dels seus monuments més importants com són el palau Sponza, un edifici gòtic renaixentista amb un magnífic pati i la torre del rellotge amb dos escultures de bronze que toquen la campana. Les originals del segle XV estan exposades al palau ducal.
També en la plaça està ubicada l'església de Sant Blai, patró de la ciutat.L'aspecte barroc actual és del segle XVIII, ja que l'edifici va patir greus danys en el terratrémol de 1667.
Enfront de la façana lateral de l'església de Sant Blai hi ha una lògia que pertany al palau Ducal, centre de poder de la república de Ragusa. L'edifici gòtic anb elements del renaixement i del barroc és hui un museu amb una interessant col·leció d'art i restes històriques.
I a pocs metres es troba la catedral de Dubrovnik, d'estil barroc. Destacable d'ella són el seu tresor i l'altar major amb una Assumpció de Tiziano.
Són molts més els palaus, esglésies i monuments repartits per tot el centre antic, però no es pot abandonar la ciutat sense visitar el monestir dominic. Destaca la seua església de nau única, el seu claustre gòtic i la seua col·lecció d'art venecià com també una antiga farmàcia.
El nostre món està ple de llocs meravellosos on es pot passar una estoneta molt agradable
divendres, 18 d’agost del 2017
dissabte, 12 d’agost del 2017
Nida, un paradís en el mar Bàltic
Hui anem a prendre el bany a un encantador poble de Lituània que està situat en un lloc paradisíac, entre el mar Bàltic i la llacuna de Curlàndia en un cordó dunar que separa el mar de la llacuna. La UNESCO ja va declarar aquest istme de 90 km de llarg i no més de 4 km d'ample, patrimoni de la humanitat.
La història d'aquest poble de pescadors, hui dedicat al turisme, es remunta a l'època dels cavallers teutons que governaren aquestes terres i Nida era el punt mitjà entre dos importants ciutats de l'Ordre Teutònica, Memel, hui Klaipeda i Konnigsberg, hui Kaliningrad. Després va passar a mans prussianes fins a integrar-se en l'Imperi Alemany en 1871. En acabar la primera guerra mundial va formar part de Lituània, fent frontera amb Alemanya.
En 1940 Lituània passà a ser una república soviètica més que els nazis ocuparen mesos després. A la fi de la segona guerra mundial els soviètics ocuparen Lituània i la part oriental de l'antiga Prússia, però després del col·lapse de la Unió Soviètica, Lituània s'independitzà en 1991. La part oriental de Prússia hui en dia encara pertany a Rússia, així que Nida és una ciutat que fa frontera amb Rússia i per creuar-la es pot fer amb un autobús de línia que passa cada dia, si es disposa del visat rus estampat en el passaport.
La forma més bonica per a arribar és en un ferri des de Klaipeda, que sura per les aigües verdes de la llacuna de Curlàndia i oferint als viatgers espectaculars vistes de dunes i boscos. També es pot fer en autobús a través d'una carretera que travessa espessos boscos.
Nida és un bucòlic poble de cases de fusta pintades de colors i envoltades de preciosos jardins de flors durant l'estiu.
Les cases estan decorades amb els coneguts com banderins de Curlàndia, que són unes peces de tallades en fusta que sembla que tenen un origen pagà.
Hui en dia el poble és un important centre d'estiueig obert a tots, però en època soviètica sols els alts càrrecs del partit comunista i les indústries podien vindre ací de vacances a gaudir de la seua platja i espectacular natura. Una cosa que cal fer és pujar a la duna gran, hi ha un camí de fusta a través d'un bonic bosc.
Una vegada dalt un fort vent i un rellotge solar donen la benvinguda a tot aquell que haja fet l'esforç en pujar que serà obsequiat amb unes bones vistes.
Altra activitat interessant és gaudir de les platges que estan banyades pel mar Bàltic. La temperatura de l'aigua no convida al bany però està molt animada i hi ha per a tots els gustos, nudista, top less o vestit.
En la llacuna millor no banyar-se, està plena d'algues però el que si que es pot fer és caminar pel passeig que la voreja i gaudir de la pau i les vistes.
Els amants de la cultura i l'art poden visitar una església evangèlica envoltada de bosc dalt d'una duna, un xicotet museu dedicat al treball de l'ambre i una altra església de construcció moderna.
I per a rematar el dia es pot tastar una de les especialitats locals, el peix fumat que es fuma en xicotetes cabines d'acer i vidre repartides per tot el poble.