Demà 30 de juliol és el dia dels Sants Abdon i Senent, popularment coneguts com els Sants de la Pedra perque els llauradors valencians s'aclamaven a ells per a evitar que una forta pedregada destruïra les seues collites. Així que comencem una nova trilogia dedicada a llocs on l'agricultura té una forta presència en la cultura o el paisatge d'una determinada població. Per això hui ens apropem a La Rioja basca per visitar un municipi dedicat al vi com tots els de la comarca però que gràcies a una construcció de Frank Gehry és destinació obligada per a amants del vi i l'arquitectura d'avantguarda.
Les bodegues Marqués de Riscal han apostat fort pel turisme enològic amb aquest impressionant edifici que hui és bodega,hotel-spa i restaurant i atrau l'atenció a quilòmetres de distància.
Pots gaudir d'un bon vi, un bon dinar o una sessió d'Spa amb teràpia a base del fruit de les vinyes i també d'una visita guiada per l'interior de la bodega.
Però si et queda temps endinsa't al poble que té un cuidat i bonic centre històric amb precioses cases d'arquitectura basca del segle XVIII i suggerents carrerons.
La sorpresa més gran que et trobaràs és l'espectacular façana de l'església de Sant Andreu amb dues torres esveltes i un barroc interior presidit per un magnífic retaule.
La plaça major és de les més boniques de la província d'Àlaba i està presidida per l'Ajuntament. Construcció del segle XVIII amb dues balconades, escut i una planta baixa porticada.
Si et queden forces, continua descobrint els seus carrers i racons, de segur que et trobes amb algun palau de façana blasonada com el dels Zárate Nabar.
El nostre món està ple de llocs meravellosos on es pot passar una estoneta molt agradable
divendres, 29 de juliol del 2016
dissabte, 23 de juliol del 2016
L'ille de la Cité, la llavor de Paris
Hui viatgem a una illa de no més de 23 hectàrees amb poc més de 1000 habitants però de segur que és una de les illes que més turistes rep i està situada al mig del riu Sena.
L'ille de la Cité es creu, encara que hi ha altres teories, que va ser l'origen de la ciutat de París perque en ella vivia la tribu gal·la dels parisis en el 250 a C. Els romans l'ocuparen en el 50 a C i hui és el cor d'una de les ciutats més importants del món.
El monument més majestuós i conegut de l'illa és la catedral de Notre Dame, dedicada a la mare de Jesucrist però en època romana hi havia un temple dedicat a Júpiter i posteriorment hi hagué una catedral merovíngia i una església dedicada a Sant Esteve.
El fet històric més rellevant succeït a la catedral, pot ser siga, l'autocoronació de Napoleó com a emperador.
L'illa va sofrir una profunda remodelació urbanística en el segle XIX i moltes cases medievals i fins i tot l'hospital més antic de Paris, l'Hôtel Dieu, fundat al segle VII van desaparèixer i més de 20000 persones desplaçades. D'aquesta època podem contemplar davant de la catedral l'actual edifici de la prefectura de policia.
Per darrere es troba el palau de justícia que va ser primer palau reial entre els segles X i XIV fins convertir-se en presó.
El palau va viure unes hores intenses durant la Revolució Francesa per la quantitat de presoners importants que s'hi varen instal·lar i el seu tràgic destí, entre ells la reina Maria Antonieta. Hui hi ha un museu on s'explica tot ubicat a la Conciergerie.
I per acomiadar la trilogia dedicada a illes europees visitaren una de les joies de l'art gòtic mundial, la Sainte Chapelle. Va ser construïda per ordre del rei i sant Lluís IX en l'any 1245 per a que contenir diverses relíquies de la passió de Crist que el rei havia comprat a l'emperador bizantí Balduí II. Es divideix en dues sales la capella baixa amb una espectacular policromia i l'alta amb les millors vidrieres de Paris.
L'ille de la Cité es creu, encara que hi ha altres teories, que va ser l'origen de la ciutat de París perque en ella vivia la tribu gal·la dels parisis en el 250 a C. Els romans l'ocuparen en el 50 a C i hui és el cor d'una de les ciutats més importants del món.
El monument més majestuós i conegut de l'illa és la catedral de Notre Dame, dedicada a la mare de Jesucrist però en època romana hi havia un temple dedicat a Júpiter i posteriorment hi hagué una catedral merovíngia i una església dedicada a Sant Esteve.
El fet històric més rellevant succeït a la catedral, pot ser siga, l'autocoronació de Napoleó com a emperador.
L'illa va sofrir una profunda remodelació urbanística en el segle XIX i moltes cases medievals i fins i tot l'hospital més antic de Paris, l'Hôtel Dieu, fundat al segle VII van desaparèixer i més de 20000 persones desplaçades. D'aquesta època podem contemplar davant de la catedral l'actual edifici de la prefectura de policia.
Per darrere es troba el palau de justícia que va ser primer palau reial entre els segles X i XIV fins convertir-se en presó.
El palau va viure unes hores intenses durant la Revolució Francesa per la quantitat de presoners importants que s'hi varen instal·lar i el seu tràgic destí, entre ells la reina Maria Antonieta. Hui hi ha un museu on s'explica tot ubicat a la Conciergerie.
I per acomiadar la trilogia dedicada a illes europees visitaren una de les joies de l'art gòtic mundial, la Sainte Chapelle. Va ser construïda per ordre del rei i sant Lluís IX en l'any 1245 per a que contenir diverses relíquies de la passió de Crist que el rei havia comprat a l'emperador bizantí Balduí II. Es divideix en dues sales la capella baixa amb una espectacular policromia i l'alta amb les millors vidrieres de Paris.
diumenge, 17 de juliol del 2016
Herreninsel, l'illa que havia de superar a Versailles
Imagina't quan els termòmetres marquen 40ºC que pogueres escapar-te a una illa en un llac de 80 quilòmetres quadrats. I que a més tingueres l'ocasió d'allotjar-te en un sensacional palau de finals del segle XIX que es va construir amb la intenció de superar en magnificència i esplendor el mateix palau de Versailles. De segur que tota la calor se te llevava de damunt.
Doncs açò és possible, llevat del fet d'allotjar-se al palau, a Herreninsel, que traduït significa illa dels homes, situada al llac de Chiemsee, el més gran de Baviera.
La història comença en 1873 quan el rei Lluís II de Baviera després d'haver visitat Versailles i admirat per la bellesa i del palau i l'opulència del rei Sol decideix construir-se a ca seua el mateix i elegeix Herreninsel i compra l'illa. En aquella època sols existia un monestir agustí d'origen medieval però reformat al segle XVIII en estil barroc.
http://www.herrenchiemsee.de/
L'ambiciós projecte mai va poder set conclòs perque el rei es va arruïnar i al cap de poc es va morir quan sols tenia 40 anys. Però cal dir que la part central amb algunes dependències es varen acabar a temps de ser gaudides pel rei durant un parell de setmanes.
Per a arribar a Herreninsel des de Munich s'ha d'agafar un tren en direcció Saltzburg que para al poble de Prien am Chiensee, després un romàntic tren de vapor o anar a peu fins als molls que es troben al llac i finalment muntar en un vaixell que recorre les illes.
La primera parada és la de Herreninsel, però durant el trajecte cal gaudir de la bellesa i la quietud del llac i d'alguns bonics edificis com l'ermita lacustre de la Santa Creu.
En arribar a l'illa el primer que s'ha de fer és adquirir l'entrada al palau, ja que sols es pot visitar amb visita guiada i depenent de la gent que ha arribat abans igual toca esperar més d'una hora. Una vegada se sap quan és la visita s'ha de tenir en compte que es necessiten vint minuts per arribar-hi. El camí és molt bucòlic a través de jardins i boscos.
A l'entrada del palau es troben les magnífiques fonts, que de segur que en estiu són espectaculars, i el canal que comunica el palau amb el llac.
Dins del palau no és possible realitzar fotos i s'ha de seguir al guia que fa la seua explicació en alemany. Els que no dominen la llengua són obsequiats amb un full fotocopiat que explica el recorregut en altres llengües com són l'espanyol.
El tour comença a l'escala dels ambaixadors que intenta ser la còpia de la que havia en Versailles però construïda ja quan mancaven diners gran part de l'estructura no és marbre sinó pintades que l'imiten.
La sala dels espills és sens dubte el millor del palau i cal dir que supera en metres la que es va construir en Versailles.
L'habitació del rei és més menuda que la del palau francés i va ser mostrada al sobirà el 18 de setembre de 1881 però mai ha sigut utilitzada.
Al palau hi han moltes més sales i un museu dedicat a la vida de Lluis II, el rei boig que te toca a tu descobrir però no es pot abandonar l'illa sense visitar el monestir agustí que té un museu. La pinacoteca Julius Exter és una interessant mostra de pintures que van de 1790 fins a la segona guerra mundial que recull obres de pintors locals que plasmaren la bellesa del Chiemsee. Però el que més crida l'atenció de l'edifici és la Sala imperial, coberta de pintura mural en la seua totalitat i creant il·lusions òptiques de detalls arquitectònics tridimensionals.
La cuina del monestir encara conserva el seu aire antic i és enorme com havia de ser per a oferir menjar a tot un regiment de frares.
Una catedral va ser alçada al segle XVII en un estil barroc sobre altra més antiga del segle XIII. Però va desaparèixer i es va ubicar una fàbrica de cervesa. Sí que està en peu la primitiva església gòtica de Santa Maria per a la gent que vivia a l'illa, encara que va ser redecorada posteriorment.
Si tens temps deixa't perdre per l'illa hi ha moltes més xicotetes construccions i bonics racons que descobrir.
Doncs açò és possible, llevat del fet d'allotjar-se al palau, a Herreninsel, que traduït significa illa dels homes, situada al llac de Chiemsee, el més gran de Baviera.
La història comença en 1873 quan el rei Lluís II de Baviera després d'haver visitat Versailles i admirat per la bellesa i del palau i l'opulència del rei Sol decideix construir-se a ca seua el mateix i elegeix Herreninsel i compra l'illa. En aquella època sols existia un monestir agustí d'origen medieval però reformat al segle XVIII en estil barroc.
http://www.herrenchiemsee.de/
L'ambiciós projecte mai va poder set conclòs perque el rei es va arruïnar i al cap de poc es va morir quan sols tenia 40 anys. Però cal dir que la part central amb algunes dependències es varen acabar a temps de ser gaudides pel rei durant un parell de setmanes.
Per a arribar a Herreninsel des de Munich s'ha d'agafar un tren en direcció Saltzburg que para al poble de Prien am Chiensee, després un romàntic tren de vapor o anar a peu fins als molls que es troben al llac i finalment muntar en un vaixell que recorre les illes.
La primera parada és la de Herreninsel, però durant el trajecte cal gaudir de la bellesa i la quietud del llac i d'alguns bonics edificis com l'ermita lacustre de la Santa Creu.
En arribar a l'illa el primer que s'ha de fer és adquirir l'entrada al palau, ja que sols es pot visitar amb visita guiada i depenent de la gent que ha arribat abans igual toca esperar més d'una hora. Una vegada se sap quan és la visita s'ha de tenir en compte que es necessiten vint minuts per arribar-hi. El camí és molt bucòlic a través de jardins i boscos.
A l'entrada del palau es troben les magnífiques fonts, que de segur que en estiu són espectaculars, i el canal que comunica el palau amb el llac.
Dins del palau no és possible realitzar fotos i s'ha de seguir al guia que fa la seua explicació en alemany. Els que no dominen la llengua són obsequiats amb un full fotocopiat que explica el recorregut en altres llengües com són l'espanyol.
El tour comença a l'escala dels ambaixadors que intenta ser la còpia de la que havia en Versailles però construïda ja quan mancaven diners gran part de l'estructura no és marbre sinó pintades que l'imiten.
La sala dels espills és sens dubte el millor del palau i cal dir que supera en metres la que es va construir en Versailles.
L'habitació del rei és més menuda que la del palau francés i va ser mostrada al sobirà el 18 de setembre de 1881 però mai ha sigut utilitzada.
Al palau hi han moltes més sales i un museu dedicat a la vida de Lluis II, el rei boig que te toca a tu descobrir però no es pot abandonar l'illa sense visitar el monestir agustí que té un museu. La pinacoteca Julius Exter és una interessant mostra de pintures que van de 1790 fins a la segona guerra mundial que recull obres de pintors locals que plasmaren la bellesa del Chiemsee. Però el que més crida l'atenció de l'edifici és la Sala imperial, coberta de pintura mural en la seua totalitat i creant il·lusions òptiques de detalls arquitectònics tridimensionals.
La cuina del monestir encara conserva el seu aire antic i és enorme com havia de ser per a oferir menjar a tot un regiment de frares.
Una catedral va ser alçada al segle XVII en un estil barroc sobre altra més antiga del segle XIII. Però va desaparèixer i es va ubicar una fàbrica de cervesa. Sí que està en peu la primitiva església gòtica de Santa Maria per a la gent que vivia a l'illa, encara que va ser redecorada posteriorment.
Si tens temps deixa't perdre per l'illa hi ha moltes més xicotetes construccions i bonics racons que descobrir.
dissabte, 9 de juliol del 2016
Suomenlinna, l'illa-fortalesa de Helsinki.
Quan la calor de l'estiu comença a apretar no hi res millor que anar-se'n prop de la mar i si te'n vas a una illa menuda de segur que la tens a prop per tots els costats. Així que encetem la trilogia més refrescant de l'any visitant illes europees.
Hui concretament se n'anem a la més fresqueta de totes per que es troba més al nord, al mar bàltic, a vint minuts en vaixell des de Hèlsinki. En realitat és un conjunt d'illes unides per dics i ponts.
El nom en finès vol dir castell finé, però el seu nom anterior era Sveaborg, que vol dir castell suec perque l'illa es va construir una fortalesa en 1748 quan Finlàndia era part del regne de Suècia. Després va ser ocupada per Rússia en 1808. En 1918 es va convertir en camp de presoners i finalment l'exèrcit finés l'abandona en 1973. L'illa va ser declarada patrimoni de la humanitat en 1991 i hui en dia és un barri més de Helsinki amb uns vuit-cents habitants i també un dels llocs més turístics de la ciutat.
Uns barracons rosa de nom barracons Jetty construïts quan l'illa pertanyia a l'imperi Rus són la porta d'entrada principal a l'illa.
Pero la porta més històrica i monumental és la porta del Rei i es diu així per que per ací va entrar el rei Adolf Federic de Suècia quan va arribar en vaixell a inspeccionar les obres de construcció de la fortalesa.
Una vegada dins cal deixar-se perdré's i recórrer els sis quilòmetres de muralles i passadissos, tot un plaer per als xiquets i no tant xiquets.
Pel camí et trobaràs coses tan curioses com és el submarí Vesikko construït en 1933 i que va deixar de servir a l'Armada del país en 1947 ja que en el Tractat de Versailles es prohibia a Finlàndia la possessió de submarins. Va ser venut a una empresa belga par a ser desguassat però finalment antics tripulants aconseguiren els diners per a comprar-lo i hui en dia forma part del museu militar.
Pero hi ha més restes a l'illa que evidencien la presència d'activitat militar com són els canons russos del segle XIX o altres més moderns.
Però el centre neuràlgic de l'illa és la plaça d'armes on està la casa del comandant on es troba el museu dedicat a Ehrensvärd, l'arquitecte principal de la fortalesa que té un monument dedicat al mig de la plaça.
Una església castrense ortodoxa va ser construïda pels russos en 1854 però va perdre el seu estil orientalitzant quan es va convertir en parròquia luterana. El seu campanar encara actua de far.
A l'illa es poden trobar museus, restaurants, cafeteries, hotels i un centre de visitants. És el lloc ideal per a anar amb xiquets.
Hui concretament se n'anem a la més fresqueta de totes per que es troba més al nord, al mar bàltic, a vint minuts en vaixell des de Hèlsinki. En realitat és un conjunt d'illes unides per dics i ponts.
El nom en finès vol dir castell finé, però el seu nom anterior era Sveaborg, que vol dir castell suec perque l'illa es va construir una fortalesa en 1748 quan Finlàndia era part del regne de Suècia. Després va ser ocupada per Rússia en 1808. En 1918 es va convertir en camp de presoners i finalment l'exèrcit finés l'abandona en 1973. L'illa va ser declarada patrimoni de la humanitat en 1991 i hui en dia és un barri més de Helsinki amb uns vuit-cents habitants i també un dels llocs més turístics de la ciutat.
Uns barracons rosa de nom barracons Jetty construïts quan l'illa pertanyia a l'imperi Rus són la porta d'entrada principal a l'illa.
Pero la porta més històrica i monumental és la porta del Rei i es diu així per que per ací va entrar el rei Adolf Federic de Suècia quan va arribar en vaixell a inspeccionar les obres de construcció de la fortalesa.
Una vegada dins cal deixar-se perdré's i recórrer els sis quilòmetres de muralles i passadissos, tot un plaer per als xiquets i no tant xiquets.
Pel camí et trobaràs coses tan curioses com és el submarí Vesikko construït en 1933 i que va deixar de servir a l'Armada del país en 1947 ja que en el Tractat de Versailles es prohibia a Finlàndia la possessió de submarins. Va ser venut a una empresa belga par a ser desguassat però finalment antics tripulants aconseguiren els diners per a comprar-lo i hui en dia forma part del museu militar.
Pero hi ha més restes a l'illa que evidencien la presència d'activitat militar com són els canons russos del segle XIX o altres més moderns.
Però el centre neuràlgic de l'illa és la plaça d'armes on està la casa del comandant on es troba el museu dedicat a Ehrensvärd, l'arquitecte principal de la fortalesa que té un monument dedicat al mig de la plaça.
Una església castrense ortodoxa va ser construïda pels russos en 1854 però va perdre el seu estil orientalitzant quan es va convertir en parròquia luterana. El seu campanar encara actua de far.
A l'illa es poden trobar museus, restaurants, cafeteries, hotels i un centre de visitants. És el lloc ideal per a anar amb xiquets.
dissabte, 2 de juliol del 2016
Ciutat de Luxemburg, el cor de la Unió Europea
La ciutat de Luxemburg és una de les capitals de la Unió Europea, perque és la seu de tres importants institucions. A més és una de les ciutats amb la renda per càpita més alta del món així que cal esperar preus elevats per a tot.
El seu centre històric va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO en l'any 1994 perque conserva en part cert aire medieval i sobretot pel seu sistema fortificat defensiu, un dels més inexpugnables del vell continent.
La majoria de turistes arriben a la ciutat amb tren després d'haver visitat ciutats com Brussel·les. La comunicació és excel·lent i la puntualitat dels trens ens recorda que estem en l'Europa que va a alta velocitat.
La Gare de Luxembourg és d'estil neobarroc i es va construir entre 1907 i 1913 per a substituir altra més vella feta en fusta. Està situada a dos quilòmetres al sud del centre històric. De camí cap al centre caminarem per l'avinguda de la llibertat i creuarem el pont d'Adol. Una vegada creuat hem de mirar cap a darrere per a veure una de les estampes més conegudes de la ciutat formada pel propi pont i la torre de la seu de l'Spuerkess.
De seguida anirem a parar a la plaça Hamilius on es pot trobar, o es podia, una voluptuosa escultura de Niki Saint Phalle perque crec que actualment està en procés de restauració.
I de seguida ja ens trobem al centre històric on cal visitar la catedral de Notre Damme. Construïda en estil gòtic tardà amb elements renaixentistes i posseeix una interessant cripta on estan soterrats els membres de la família reial i algun bisbe.
L'altre referent monumental és el palau gran ducal de Luxemburg, la residència oficial dels Gran Duc, encara que en origen va ser l'Ajuntament i seu del Govern després.
Al costat es troba la Cambra de Diputats, la seu del parlament del país, un bell edifici inaugurat en 1860. Abans els diputats es reunien en una escola de primària.
No massa lluny està la plaça de Clairefontaine on es va col·locar una escultura de la Gran Duquessa Charlotte, molt apreciada pels ciutadans.
La plaça d'armes és el centre neuràlgic de la ciutat vella, en ella els soldats feien guàrdia per defensar la ciutat. Hui en dia podem trobar el Cercle Municipal i el monument a dos poetes locals.
L'església de Sant Miquel és la més antiga de la ciutat i ocupa el lloc del qual va ser la capella del castell construït en l'any 987 quan es va fundar la ciutat. És una mescla d'estils gòtic, renaixentista i barroc.
Però el millor del centre històric de Luxemburg és el seu sistema de fortificacions com són el Bock, i la Petrusse que tenen uns sistemes de túnels de més de 25 quilòmetres.
Allunyat del centre està el modern barri de Kirchberg on estan ubicades institucions europees com són el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal de Comptes i la Secretaria del Parlament Europeu.
El seu centre històric va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO en l'any 1994 perque conserva en part cert aire medieval i sobretot pel seu sistema fortificat defensiu, un dels més inexpugnables del vell continent.
La majoria de turistes arriben a la ciutat amb tren després d'haver visitat ciutats com Brussel·les. La comunicació és excel·lent i la puntualitat dels trens ens recorda que estem en l'Europa que va a alta velocitat.
La Gare de Luxembourg és d'estil neobarroc i es va construir entre 1907 i 1913 per a substituir altra més vella feta en fusta. Està situada a dos quilòmetres al sud del centre històric. De camí cap al centre caminarem per l'avinguda de la llibertat i creuarem el pont d'Adol. Una vegada creuat hem de mirar cap a darrere per a veure una de les estampes més conegudes de la ciutat formada pel propi pont i la torre de la seu de l'Spuerkess.
De seguida anirem a parar a la plaça Hamilius on es pot trobar, o es podia, una voluptuosa escultura de Niki Saint Phalle perque crec que actualment està en procés de restauració.
I de seguida ja ens trobem al centre històric on cal visitar la catedral de Notre Damme. Construïda en estil gòtic tardà amb elements renaixentistes i posseeix una interessant cripta on estan soterrats els membres de la família reial i algun bisbe.
L'altre referent monumental és el palau gran ducal de Luxemburg, la residència oficial dels Gran Duc, encara que en origen va ser l'Ajuntament i seu del Govern després.
Al costat es troba la Cambra de Diputats, la seu del parlament del país, un bell edifici inaugurat en 1860. Abans els diputats es reunien en una escola de primària.
No massa lluny està la plaça de Clairefontaine on es va col·locar una escultura de la Gran Duquessa Charlotte, molt apreciada pels ciutadans.
La plaça d'armes és el centre neuràlgic de la ciutat vella, en ella els soldats feien guàrdia per defensar la ciutat. Hui en dia podem trobar el Cercle Municipal i el monument a dos poetes locals.
L'església de Sant Miquel és la més antiga de la ciutat i ocupa el lloc del qual va ser la capella del castell construït en l'any 987 quan es va fundar la ciutat. És una mescla d'estils gòtic, renaixentista i barroc.
Però el millor del centre històric de Luxemburg és el seu sistema de fortificacions com són el Bock, i la Petrusse que tenen uns sistemes de túnels de més de 25 quilòmetres.
Allunyat del centre està el modern barri de Kirchberg on estan ubicades institucions europees com són el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal de Comptes i la Secretaria del Parlament Europeu.