Crec que són pocs els llocs en el món on pugues pujar i veure tot un país als teus peus, açò és el que passa si muntes fins a la llanterna de la cúpula de la Basílica de Sant Pere que s'alça fins als 136 metres des de terra i s'ubica en un país de menys de mig quilòmetre quadrat. Com tot en aquest diminut país, requereix esperar pacientment en una cua, prendre un ascensor i enfilar les escales ja dins de la pròpia cúpula.
Aquesta obra mestra del barroc va ser projectada pel que molts cosideren el millor artista de tots els temps, Michelangelo Buonarrotti, però les obres es paralitzaren a la seua mort en 1564. No va ser fins 15 anys més tard i després de 22 messos que la construcció de la cúpula es donà per acabada de la mà dels arquitectes della Porta i Fontana.
És la més alta del món i amb un diàmetre interen de 41 metres la tercera més gran de la cristiandad per darrere de la del Panteó i la del Duomo de Florència.
La seua visió des de fóra de la Basílica de Sant Pere no és precissament la més interessant, cal adintrar-se dins del temple i gaudir de la seua decoració tan ben harmonitzada amb la de la resta de la nau i del baldaquí de Bernini que es troba baix.
Però el que cal fer realment és enfilar-se cap on diu "cupola" i prendre un ascensor fins a una terrassa que dóna a la base de la cúpula i veure l'interior de la Basílica des d'aquesta altura. Ací podràs llegir la primera de les dues inscripcions que l'envolten, Aquesta diu: "TV ES PETRVS ET SVPER HANC PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM ET TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM",
que traduit del llatí significa " tu eres Pero i sobre aquesta pedra edificaràs la meua església i et done les claus del regne del cel". Cadascuna d'aquestes lletres medeix 2 metres d'alçada.
La segona inscripció està just en la llanterna o cupulí que corona aquesta cúpula i és més difícil de llegir, pero diu:"S. PETRI GLORIAE SIXTVS PP. V A M D XC PONTIF V", que significa: "per a la Glòria de Sant Pere, Sixto V, en l'any 1590, 5é del seu pontificat".
Des de la terrassa es pot veure la cúpula des de fora per a fer-se una idea de les seues dimensions i comença a intuir-se quan menut és el Vaticà.
A partir d'ara comença l'etapa reina d'aquest "giro" fins a llanterna a través d'una escala que gira i que al principi és prou ampla per que recorda que la construcció té més de 40 metres de diàmetre en la seua base.
Però a messura que vas pujant, el diàmetre de la cúpula com a mitja esfera que és, es va fent més menut per tant l'escala s'estreta i es corva cap a l'interior fins al punt de que ja no pots pujar dreçat i has de tombar el tronc un poc cap a la paret de dins.
Però finalment arribes a altra terrassa en la base de la llanterna on pots gaudir de les vistes més espectaculars del Vaticà, cap a la plaça de Sant Pere i l'espectacular columnata de Bernini.
https://dalcasser.wordpress.com/2014/11/28/gian-lorenzo-bernini-el-renovador-de-roma/
El nostre món està ple de llocs meravellosos on es pot passar una estoneta molt agradable
dissabte, 24 de gener del 2015
dissabte, 17 de gener del 2015
La cúpula de la Reial basílica de Sant Francesc el Gran, la més gran fora de Roma
La reial basílica de Sant Francesc de Madrid està situada ben a prop del palau reial i l'Almudena i és un dels temples més interessants de la capital. Segons una llegenda el propi Sant Francesc d'Asís va fundar el convent al segle XIII. El que és cert és que ací ja hi havia una ermita al segle XV però l'aspecte actual és deu a una construcció que es feu al segle XVIII on participaren els millors artistes del moment, fins i tot l'arquitecte reial Sabatini, autor de la neoclàssica façana.
Durant el breu regnat de Josep I, es pensà en destinar l'església a saló de Corts però finalment no es va utitlitzar amb aquest fi però si a molts altres més com hospital, cuartel i panteó nacional, Ací vingueren a parar les despulles de Garcilaso de la Vega i Calderón de la Barca entre altres i d'ací tornaren a eixir quan l'església deixà de ser panteó nacional.
L'element més destacable del conjunt és la cúpula circular que amb els seus 33 metres de diàmetre sols és superada en una església per les del Panteó d'Agripa i la del Vaticà. Les excel·lents pintures murals daten de finals del segle XIX i són representacions de diferents aparicions de la Mare de Deu dels Àngels.
La capella major està ubicada darrere de la rotonda creada per la cúpula i s'ubica just en el que és l'absis de l'església. té unes interessants pintures també de finals del segle XIX, i unes escultures dels quatre evangelistes i un cadirat renaixentista, aquest procedent d'altre monestir.
Resulta curiós que el temple pertany al Ministeri d'Afers Exteriors ja que la tituralitat la té una institució gestionada per aquest ministeri, l'Obra Pia dels Sants Llocs de Jerusalem.
Al monestir adjacent a l'església hi ha un museu amb una important col·lecció de quadres barrocs.
Durant el breu regnat de Josep I, es pensà en destinar l'església a saló de Corts però finalment no es va utitlitzar amb aquest fi però si a molts altres més com hospital, cuartel i panteó nacional, Ací vingueren a parar les despulles de Garcilaso de la Vega i Calderón de la Barca entre altres i d'ací tornaren a eixir quan l'església deixà de ser panteó nacional.
L'element més destacable del conjunt és la cúpula circular que amb els seus 33 metres de diàmetre sols és superada en una església per les del Panteó d'Agripa i la del Vaticà. Les excel·lents pintures murals daten de finals del segle XIX i són representacions de diferents aparicions de la Mare de Deu dels Àngels.
La capella major està ubicada darrere de la rotonda creada per la cúpula i s'ubica just en el que és l'absis de l'església. té unes interessants pintures també de finals del segle XIX, i unes escultures dels quatre evangelistes i un cadirat renaixentista, aquest procedent d'altre monestir.
Resulta curiós que el temple pertany al Ministeri d'Afers Exteriors ja que la tituralitat la té una institució gestionada per aquest ministeri, l'Obra Pia dels Sants Llocs de Jerusalem.
Al monestir adjacent a l'església hi ha un museu amb una important col·lecció de quadres barrocs.
dissabte, 10 de gener del 2015
Rotunda of Mosta, la tercera església-cúpula més gran d'Europa
Començarem el 2015 parlant de cúpules, aquestos enginys arquitectònics semicirculars que es situen sobre els sostres dels edificis per a donar-los llum, amplitud i elegància. Han estat utilitzades en les construccions de molts edificis de cultures molt diverses des de la Grècia i Roma clàssica fins als iglus dels habitants de l'Àrtic.
Una de les cúpules més fascnants que mai haja vist es troba al municipi de Mosta en l'illa de Malta, i esta dins de tot tour turísitic per l'illa per que es ven com a la tercera cúpula més gran en un temple cristià d'Europa, amb 37 metres de diàmetre.
Siga o no cert la veritat és que la cúpula és pràcticament tota l'església de la Mare de Deu de l'Assumpció i impressiona tant si la veus des de fora com des de dins.
L'església s'assenta sobre el solar d'altra més antiga i data del segle XIX. és obra de l'arquitecte maltés Giorgio Grognet de Vassé i la seua inspiració li vingué del mateix panteó de Roma.
L'interior de l'església té molta claretat i no és d'extranyar amb la cúpula formada per murs de nou metres d'alçada.
El 9 d'abril de 1942, en plena segona guerra mondial una bomba va ser llançada en plena missa matinera a la que assistien uns tres-cents fidels, però aquesta no va esclatar miraculosament. Aquella bomba va ser llançada al mar i una còpia d'aquesta, evidentment sense càrrega explisiva s'esposa a la sagristia per commemorar aquest fet meraculós.
Si et poses mirant a la façana i gires cap a la mà esquerra trobaràs una pizzeria al primer pis d'un edifici que ofereix excel·lent menjar italià i bones vistes a la plaça de l'església encara que la seua cuina tanca aviat.
Una de les cúpules més fascnants que mai haja vist es troba al municipi de Mosta en l'illa de Malta, i esta dins de tot tour turísitic per l'illa per que es ven com a la tercera cúpula més gran en un temple cristià d'Europa, amb 37 metres de diàmetre.
Siga o no cert la veritat és que la cúpula és pràcticament tota l'església de la Mare de Deu de l'Assumpció i impressiona tant si la veus des de fora com des de dins.
L'església s'assenta sobre el solar d'altra més antiga i data del segle XIX. és obra de l'arquitecte maltés Giorgio Grognet de Vassé i la seua inspiració li vingué del mateix panteó de Roma.
L'interior de l'església té molta claretat i no és d'extranyar amb la cúpula formada per murs de nou metres d'alçada.
El 9 d'abril de 1942, en plena segona guerra mondial una bomba va ser llançada en plena missa matinera a la que assistien uns tres-cents fidels, però aquesta no va esclatar miraculosament. Aquella bomba va ser llançada al mar i una còpia d'aquesta, evidentment sense càrrega explisiva s'esposa a la sagristia per commemorar aquest fet meraculós.
Si et poses mirant a la façana i gires cap a la mà esquerra trobaràs una pizzeria al primer pis d'un edifici que ofereix excel·lent menjar italià i bones vistes a la plaça de l'església encara que la seua cuina tanca aviat.