Culla, poble templer dels més bonics de Castelló

 L'entrada de hui serà a casa nostra per a conéixer de primera mà els arcs de mig punt format per una semicircunferència amn entre situar en la línia d'arrancada.Va ser molt popular en l'arquitectura i romana i que en la Corona d'Aragó va ser encara utilitzat en les portes de palaus d'estil gòtic. Hui viatgem a Culla, un dels pobles més bonics d'Espanya, conquerida als musulmans per Blasco d'Aragó en 1233, estigué en mans templeres i posteriorment va pertànyer a l'ordre de Montesa, essent la capital d'una àrea anomenada la setena de Culla.

L'oficina de turisme esta ubica en el que va ser l'antic ajuntamnent de la vila construït al segle XVIII i per hi accedir fa falta si o si passar sota un arc de mig punt anomenat portal de la font que és el que queda d'una entrada de la muralla de les tres que la vila medieval tenia. Està encaixat entre els murs de pedra de les cases del carrer abadia.

Al cassre abadia podrem gaudir d'altres arcs de mig punt que formen part d'una porxada, ací també va estar l'ajutament i la llotja del Mustassaf, persona que s'encarragava de que les pesses de pessar i les varres de medir estigueren correctes.

I per a aquell comerciant que intentara estafar amb el pes o la mesura i per a qualsevol altre delinqüent, molt a prop estava la picota, una pedra on s'acaba lligat durant hores o fins i tot dies i al mateix temps ridiculitzat i maltractat per la gent que hi passava per davant.

I danant està l'abadia, que dona nom al carrer i l'església parroquial del Salvador. Temple del segle XIV profundament renovat en el segle XVIII amb portalada de pedra i portada d'entrada demilitada per altre arc de mig punt d'estil barroc.

I a l'interior del temple veurem un espai harmoniós sota la volta de cannó que genera la projecció dels arcs de mig punt. Cal fixar-se en el retaule de Sant Roc del segle XVI, una escultura gòtica del Salvador i una pica baptismal també gòtica.

I abans de pujar al castell templer passarem per davant, o millor dit per darrere de la porta Nova, altra porta de la muralla medieval també amb arc de mig punt construïda a l'any 1610 que donava accés ràpid al centre de la vila.

La següent parada la farem a l'antic Hospital creat al segle XIV per a atendre malalts i necessitats, L'edifici actual és del segle XVII i consta de dues plantes, una és sala d'exposicions i l'altra té un xicotet museu que recrea una antiga escola rural.

De l'imponent castell dels templers poc queda després de l'assolament que va patir en les guerres carlistes del segle XIX. Va ser aixecat pels musulmans al segle XI i ampliat i reformat durant els segles posteriors finas al XIV.

DEl castell no veurem gran cosa però com que està situat a més de mil cent metres d'alçada si que podrem gaudir d'unes meravelloses vistes de l'entorn del poble, muntanyes, boscos i bancals que ocupen oliveres centenàries i avellaners.

I per a acabar el dia abans de dinar i tastar la contundent cuina del Maestrat ens queda fer una vota pels carrers medievals del poble i rodejar l'antiga muralla per la ronda de sAnt Roc on encara verem algunes torrasses i llenços.

El centre històric de Besiers, el més fotogènic de la regió d'Occitània.

 La ruta dels arcs que vàrem començar amb l'any 2026 ens porta hui a conéixer una de les ciutats més interessants de la regió de Llenguadoc. Besiers no ocupa un rol turístic important en la zona que queda un poc oblidada per la potència turística mundial que és la veina Côte d'Azour. A més dins la mateixa regió Toulouse, Montpéllier, Nimes o Aignó s'emporten la fama. Però cal reconéixer que Besiers amb quasi huitanta mil habitants té un interessant centre històric situat en un pujol sa la vora del riu Orb on es pot fer una de les millors fotos panoràmiques de la zona.

Des del seu pont vell pujarem al centre històric agafant tres ascensors diferents, però abans en fixarem amb la torre en punta que és el campanar de l'església de Sant Judes. Es va construir en 1814 al solar d'una posada on Pius VII va pernoctar deprés del seu captiveri.

L'ascensors darrer ens porta quasi a la porta principal de l'antiga catedral de Sant Nasari i Sant Cels. Però abans d'anar-hi ens pararem en un xicotet jardí entre les parets-muralla de la catedral i el riu Orb per a obtenir les millors vistes del pont vell i del riu.

El lloc que ocupa aquest temple gòtic va ser en època romana un temple dedicat a August i la seua esposa Llívia. De la façana principal cal destacar l'enorme rossassa de deu metres de diàmetre i les dues torres campanar amb merlets que ens recorden la fució defensiva que la catedral tingué.

                                                    

A l'interior trobarem un temple de planta de creu grega amb uns bonics vitralls a l'absis En els murs encara és possible veure pintures murals meievals que es varen estaurar a principis del segle XX. Lorgue descansa sobre la porta principal adjustada en un marc de pedra decorat amb grans escultures.

No podem deixar de veure el seu claustre gòtic amb diverses escultures del segle XIV. Des d'ell observarem la façana lateral que mira cap a ponent i que ens donarà més sensació de fortalesa que de catedral.

A la catedral no s'accedeix per la porta de la façana principal es fa per una porta lateral i a la part de darrere, en una placeta trobarem un monument dedicat als caiguts republicant per la repressió de Napoleó després del seu colp d'estat, el palau de justícia i el bonic absis d'aquesta catedral.

Després de creuar carrers i carrerons medievals arribarem a la plaça Gabriel Peri o place de l'Hotel de Ville. És ací on trobarem una olivera milenària i un agradable café anomenat le petit Moka. Al seu interior amb pareds i escala de pedra és on podrem descobir un interessant arc rampant que es caracteritza per tenir les dues sortides a diferents altures. El café, les crêpes i els dolços molt bons.

El monument més interessant de la plaça és l'ajuntament de la ciutat que data de l'any 1729, encara que està ocuant un antic fort romà. L'edifici amb planta baixa i dos pisos està coronat per una imponent torre campanar.

Si entrem dins, en la planta baixa trobrem dos patis interiors, el segon amb una font i el primer ple d'inscripcions amb el nom dels caiguts de Besiers en guerres com la primera i segona mundial, la d'Indoxina i la d'Àfrica. La llista dels caiguts en la primera fa fredat de quan llarga és-

A pocs metres de l'ajuntament està el mercat conegut popularment com les Halles de Béziers. Es tracta d'un magnífic edifici anomenant en l'any 2025 com el mercat més bonic de França.Va ser construït en 1891i renovat en1987 i fa dos anys.

No massa lluny està l'església de la Magdalena amb elements propis del romànic i del gòtic i un campanar del segle XIV. En aquesta església es va protagonitzar un dels episodis més sagnant de la història de la regió, En 1229 durant la creuada contra els càtars ací s'exterminaren a càtars i no càtars inclossos xiquets i dones baix l'ordre d'Arnau Amalric:"mateu-los a tots, Deu reconeixerà als seus".

I acabarem la nostra visita pel Besiers medieval en la Basílica de Sant Afrodisi de Besiers, bisbe màrtir de la ciutat en època de la Gàlia romana. Segons la llegenda aquest sant v morir decapitat i es va traslladar amb el cap baix del bras fins una cova on hui està l'esglés