El museu Thyssen-Bornemisza, un dels millors de Madrid

 Tancarem l'any i la ronda de visites a museus en Madrid on es pot gaudir d'una de les col·leccions d'art més interessants del món, la de la família Thyssen-Bornemisza. La història col·leccionista de la família començà en l'any 1906, amb la compra directa de dues escultures a l'artista Rodin, però les adquissicions més importants es donaren aprofitant les crisis econòmiques del crack de 1929 i les guerres mundials. Gràcies a que l'anterior baró Hans Heinrich, tenia interés en reagrupar l'obra familiar, que la seua dona Carmen Cervera tenia il·lusió de que les obres estigueren en Espanya i l'oferta del govern espanyol d'exposar-les en el preciós palau neoclàssic de Villahermosa molt prop del museu del Prado, hui podem gaudir d'aquesta fabulosa pinacoteca en el centre de Madrid.

Les primeres obres les van adquirir el matrimoni Heinrich Thyssen i la baronesa Margit Bornemisza, que centraren la sua atenció en obres del gòtic al neoclassicisme, deixant de banda els moderns corrents que aparegueren al segle XIX. Una de les pintures més antigues ésobra del mestre de la Magdalena que representa a la Mare de Déu amb el seu fill, rodejada d'àngels, Sant Martí i Sant Doménec, del segle XIII.

En una pinacoteca tan important com la dels Thyssen- Bormenisza no podia faltar el retrat d'una dama italiana del Renaiximent i aquest lloc l'ocupa Giovanna degli Albizzi Tornabuoni, obra del pintor Domenico Ghirlandaio datada al final del quattrocento.

Renaixentista també però de l'escola flamenca del segle XV podem veure el díptic de l'anunciació de Jan van Eyck, on es representen dues escultures una de l'arcàngel Gabriel i l'altra de la Mare de Déu que de lluny poden despistar i fer-nos creure que són dues escultures de marbre i no pintures.

Canvien de segle i evolucionem a un renaiximent més marienista però continuem en l'esola flamenca per a conèixer un dels seus millors exponenets, Jan de Beer, pintór d'Anvers que amb va representar la Nativitat de la Mare de Déu en una casa del Flandes del segle XVI.

I del mateix segle i del mateix estil però fet a Castella podem gaudir de les peculiars pinzellades del pintor grec afincat en Toledo, Domínikus Theokópulos, El Greco, en la seua representació de Crist abrançant a la creu.

Deixarem darrere el renaiximent i ens introduïrem en el barroc de la mà del segon pintor més famòs de la nostra terreta després de Sorolla, Josep Ribero l'Spagnoletto, nascut a Xàtiva en l'any 1591. Va desenvolupar la seua tasca professional a Nàpols on li posaren el malnom. El seu Sant Jeroni és un pintura tenebrista més dels retrats que va fer de sants i persones grotesques.

El màxim exponent del tenebrisme és sense cap mena de dubte el pintor italià nascut a Milà, Michelangelo Merisi da Caravaggio. La seua Santa Caterina representada amb vestmenta del segle XVII i la roda amb punxes i l'espasa que la va matar es pot veure en aquest museu.

D'un estil molt semblant trobem Santa Casilda, que sembla més un personatge de la cort els Aústries que una santa musulmana convertida al cristianisme. Es tracta d'una obra del pintor barroc per excel·lència de sants, mare de deus i altres personatges religiosos, el gran mestre de Francisco de Zurbaran. 

Obra de Tintoretto és l'enorme llenç de quasi cinc metre d'ample més de metre i mig d'alçada anomenat "el paraís". Es tracta d'un esbòs d'un concurs que va haver a la fi del segle XVI per a triar qui pintaria el sostre de de la sala del Consell del palau Ducal de Venècia que feia poc que havia patit un incendi.

I un dels quadre qe més me va impressionar, per com representa la lluentor d'un cressol sobre les cares dels personatges és "el sopar d'Emaús. Aquesta pintura barroca de l'escola holandesa és obra de Matthias Stom que desenvolupà la seua tasca artística al sud d'Itàlia.

I per acabar recorrerem altres estils d'art més contemporanis i innovadors gràcies a les aportacions que ferenHans Heinrich Thyssen.Bornemisza i la seua dona Carmen Cervera. Gràcies a ells la col·lecció va adquirir un toc de modernitat. La peça més cara del museu és el Mua Mua, obra de Paul Gaugin en la seua etapa de pintar en la Polinèsia.

De la mateixa època, és a dir de final del segle XIX és el quadre de Van Gogh "Les vessenots en Auvers", Es tracta d'un paissatge de camps de blat al costat d'un xicotet poble de cases velles. Podem observar les típiques pinzellades ondulants de l'última època del Van Gogh.

I ja del segle XX podem gaudir d'una obra del rus Wassily Kamdinsky anomnada Murnau, cases en l'Obermarkt. En aquesta pintura es representen un conjunt d'acolorides cases d'un poble alpí. Curiosament esté conjunt de cases que l'artista pintà en l'any 1908 encara està en peu i es pot apreciar si visites Murnau.

El museu Thyssen-Bornemisza va ser tot un descobriment quan buscava en Madrid un lloc on protegir-me del calor sufocant d'agost. En va permetre conéixer una xicoteta mostra de l'art des del gòtic fins al segle XX de diversos païssos en u espai no massa immens com el Prado, Louvre i Hermitatge on acabes enfitat de tant d'art.

El Metropolitan de Nova York, el millor museu en Amèrica per a conéixer les cultures d'Europa i la conca mediterrània

 Ja fa molts anys que vaig tindre l'ocasió de visitar el Metropolitan i les coses hauran canviat, a més el meu viatge a Nova York va ser tant intens i meteòric que de segur que em vaig perdre moltes obres mestres de l'art. Però he de reconèixer que aquest museu em va encantar per la seua posada en escena de les peces que exposa. L'edifici és obra de l'arquitecte Robert Lee Jenkins de la segona meitat del segle XIX, molt a l'estil dels edificis públics de l'època que es feien a Manhatan.

El gran hall només entrar a l'edifici et recordarà que estàs en Manhatan, per que és d'un estil molt semblant al que troben a la New York Public Library o la famosa Wall Street o Grand Central Station, escenaris de multitud de películes.

El museu amb més de dos milions de peces exposables és un dels millors del món, per que té obres pictòriques i escultures d'art estaunidenc i europeu reconegudes internacionalment, claustres medievals procedents d'Espanya i França i també peces arqueològiques de civilitzacions de l'antiguitat. Però el que més me va agradar va ser la recreació de les sales per a exposar-les. La primera que vaig veure una que semblava un palau renaixentista amb escultures d'estil clàssic.

Per a l'art medieval res millor que la galeria dels cavallers, tancada amb una gran reixa com si estigueres davant el presbiteri o altar major d'una catedral on s'exposen des de les típiques armadures de cavaller amb escultures religioses gòtiques i romàniques.

Passejant i mirant de forma més detinguda aquesta sala, la quantitat de peces d'art medieval com puguen ser vitralls acolorits, escultures de mare de deus i sants i retaules et traslladarà a qualsevol museu diocesà del vell continent.

I de l'època medieval se n'anem a l'antiguitat més inmmediata, la del imperi romà on trobarem multitud d'escultures de la cutura greco-romana ubicades en la galetia d'escultura romana que sembla el pati central que articulava les cambres d'una domus de l'imperi.

Una gran escala de fusta rodejada de parets rotges de vellut et fan pegar un gran bot endavant de més de quinze segles i et traslladen a l'Amèrica del segle XIX, on els rics burgesos i terratinents es construïen les seues mansions mantingudes en un estat impecable amb el dur treball dels pobres esclaus.

Anem a pegar un altre bot però ara al passat i de més de dos mil anys per a conèixer de prop, i mai millor dit, l'art de l'antic Egipte on la col·lecció és de les millors del món fora d'Egipte. El temple de Dendur es va aixecar en l'any quinze després de Crist per ordre de l'emperador august.

Per descomptat que no sols el temple està ací, la col·lecció d'altres peces d'art com mòmies, sarcòfags i de murs decorats amb jeroglífics, que per a mi va ser una gran alegria trobar-los, és més del que hi ha en aquesta sala egípcia.

I d'Egipte se n'anem a Al-Andalus amb una reproducció de pati nazarí que sembla furta de l'Alhambra de Granada i que dona pas a moltes poses de l'art de països on va arribar l'islam. Un panell ceràmic procedent d'Uzbekistan amb repressentacions humanes va captar la meua atenció.

No tot en aquest museu procedeix del vell continent i l'Orient Mitjà, resulta també molt interessant la col·leció d'escultures totèmiques dels primers pobladors del continent americà que es troben en una sala més moderna.

I tot açò és la punta d'un iceberg que tinc pendent de descobrir en la seua totalitat en el proper viatge a Nova York que serà quan en temps de menys política convulsa i complicada.

ARoS, en Aahrus, el museu més antic de la Dinamarca continental

 Hui en la nostra volta visitant musueus se n'anem al nord d'Europa per a visitar el museu més impressionant d'Aarhus, la segona ciutat de Dinamarca. El museu ARoS, és un referent mundial d'art modern encara que ja té més de segle i mig d'història. El seu nom vol recordar l'antiga ciutat vikinga que era Aarhus i que els escandinaus aomenaven Aros, i el joc de majúscules i miníscula és per a recordar que ací s'exposa art, ARS en llatí.

L'edifici actual on podem trobar la col·leció permanent amb boníssimes exposicions temporals és obra del grup d'arqitectes Schmidt Hammer Lassen inaugurat al 2004, que capta de seguida la mirada de qualsevol que passege per la zona per l'anomenat "Your rainbow panorama" un arc de Sant Martí obra d'Ólafur Eliasson.

L'edifici s'articula en 10 plantes i és tot un homenatge a la divina comèdia de Dante Aligiheri, la d baix fosca i la d dalt acolorida amb nou cercles que cal superar. Les plantes s'articulen amb una monumental rampa de color blanc que em va recordar el MOMA de Nova York.

Al soterrani, la planta fosca i tenebrosa és troba la més que curiosa exposició d'art d'instal·lació uns espais creats per artistes amb objectes, llums i so on el visitant interacciona directament amb l'obra. L'obra anomenada San San, insirada en la consulta d'un dentista de San Francisco o San Diego, és la que més recorde,

Alguna planta més amunt trobarem una singular escultura anomenada Boy. És obra de l'escultor australià Ron Mueck. Aquest artista que es va criar en el taller de titelles que tenien els seus pares va crear una de les icones del Museu ARoS, un xiquet de 4,5 metres i 500 quilògrams de pes.

Més antic però igual d'innovador en la seua època va ser l'obra d'Andy Warhol, el rei del pop Art va crear una grandíssima sèrie de pintures amb el rostre acolorit de Marilyn Monroe. Algunes peces icòniques d'aquesta producció estan exposades en aquest museu.

Altres artistes també molt coneguts del segle XX del nostre país tenen ací han igut obra seua exposada, La dona amb barret de Pablo Ruiz Picasso és una de les peces del pintor malagueny que odem gaudir en aquest museu.

I de la planta cinquena pujaem a la terrassa  per recòrrer arc de Sant Martí circular d'Ólafer Elliasson. El seu "Your Rainbow panorama" és  el milor passeig multicolor del món. La llum exterior t’ilumina d’un color o d’un altre depenent de la zona on estigues i la velocitat a la que te mous.

Però la ciutat que hi ha als teus peus també es veurà de diferents colors mescla del color de la zona de l’arc on estigues amb el color propi dels edifixis. Els núcols blancs no tindran més remei que adaptar-se al color del ount de l’arc on estàs ubicat.

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, el millor lloc del món a conéixer l'art enla Grècia clàssica.

 La visita museística de hui ens trasllada al barri Exarcheia d'Atenes i va obrir les seues portes en la segona meitat del segle XIX. En la primera meitat del segle XIX l'incipient estat grec que començava a independitzr-se dels tomans ja va promulgar una llei que prohibia l'exportació d'antigitats a l'exterior. Després es va decidir crear u museu nacional amb peces arqueològiques i obres d'art que va anar traslladant la seua seu en funció d'on s'instaurava la capital del cada vegada més gran Grècia independent.

L'edifici actual és un edifici neoclàssic aixecat entre 1866 i 1874, obra dels arquitectes alemanys Ludwig Lange i Ernest Ziber. Va ser renovat després del terratrèmol de 1999 i renovat per als jocs olímpocs del 2004. Posteriorment ha sigut ampliat i la seua col·lecció d'objectes arriba fins al nombre de vint mil des de la prehistòria fins a la Gràcia antiga tardana.

El museu es distribueix en cinc sales, la de prehistòria, la d'escultura, la del bronze, la de ceràmica i la d'Egipte i pròxim Orient. A la planta baixa en la sal de la prehistòria podem trobar art neolític, de les illes Cíclades, de l'illa de Thera, però la col·lecció d'art micènic des taca per la màcara funerària d'Agamèmnon del segle XVI aC, feta en or. Va ser descoberta a Micenes per l'arqueòleg Schlieman que la va atribuir a la de l'heroi de la Iliada.

També en la planta baixa etan pavellons dedicats a l'escultura classificada en període arcaic, període clàssic, període helenístic i període romà. A destacar del període cñàssic l'escultura de Zeus o de Poseidó trobada al fons de la mar en les costes de l'illa d'Eubea datada al 460 aC.

I de l'època helenístca trobem una bella escultura en marbre que representa a Afrodita, Pan i Eros del segle I aC., trobada a Delos. El deu Pan intenta seduir a la deesa de l'amor Afrodita que l'amenaça amb una sandàlia i un xicotet deu Eros alat acudeix al seu rescat.

De la mateixa època però en bronze podem trobar el genet d'Artemision, que es va trobar a trossos en el fons de la mar en les restes d'un naufragi davant del cap d'Artemisió. Lescultura mesura més de dos metres d'alt i quasi tres d'ample.

Continuant a la planta baixa canvien d'exposició i se n'anem a les sales del bronze on es troba una de les millors col·leccions del món d'art antic fet amb metall i la joia d'aquesta col·lecció és l'escultura de Perseu que es pensa que amb la mà sostenia el cap de medusa. Altra versió diu que es Paris que a la mà portaria la poma de la discòridia. Està datat al 330 aC.

Si pugem a la primera planta descobrierem una gran quantitat de gerres i àmfores ceràmiques que van del segle XI aC amb senzilles decoracions geomètriques, passant per període arcaic a altres ja més elaborades el període clàssic dels segles III aC.

I no podem deixar el museu sense conéixer la col·lecció permanent d'art de Thera, una gran illa amb una gran civilització que va desaparéixier amb una de les pitxors erupcions volcàniques que ha patit la humanitat. Va passar fa més de 3500 anys, borrant del mapa la cultura minoica i reduïnt l'illa a un terç del que hui en dia és Santorini. La decoració mural d'una casa de l'època la podem veure a la sala D2.